El somni de la junta de granots

Jo som el que som i no pretenc ser més de que som<span style="font-style:italic;">
Junta de Granots
Junta de granots era el nom donat afectuosament per Don Xim de Torrella a c s a les tertulies setmanals de l’Acadèmia ( avui Reial Acadèmia) Mallorquina d’Estudis Geneològics, Heraldics i Històrics. Una entitat cultural dedicada a la investigació de les nostres arrels familiars que fa més de quaranta anys fundà Sebastià Feliu de Cabrera i Quadreny. Un gran entés en heraldica i nobiliaria i una persona de distinció senyorivola a l’antiga usança mallorquina.
L’ acadèmia aquesta segueix existint encara que fa temps que no la frequent per motius que aquí no venen al cas però que anys enrera vaig ser un habitual de les seves tertulies que es feien en un principi a Can Feliu de Cabrera, després a l’Estudi General Lulià o a Can Weyler seu actual d’Arca.
Segueix existint amb els seus acadèmiics numreraris que obligatoriament han de residir a Mallorca i són els únics que poden elegir i ser elegits directius i els acadèmics corresponents que són tots aquells que no ho són de número. També uns quants acadèmics com l’arquitecte i urbanista Gabriel Alomar Esteve ( no confondre amb l’escriptor i politic Gabriel Alomar Villalonga) meresquéren la distinció de ser nomenats “Acadèmic d’Honor”.
Des de fa uns anys l’Acadèmia té president al prestigiós catedràtic émerit de la UIB Doctor Romà Pinya Homs. Abans havien de Romà Pinya havien ocupat carrèc tan honrós : el comte d’Olocau avi de Sa Altesa Reial Roser Nadal de Puigdorfil princesa consort de Preslav ( pels monarquics de Bulgaria) i Don Jaume Cirera Prim bibliofil i millor genealogista que Déu Totpoderòs guardi un i altre en la Seva Santa Companyia.
Ja fa uns quants anys – i d’aleshores ençà ha plogut més de quatre pics – que vaig tenir la joia i el “gran honor” de ser rebut com a corresponent en aquesta docta i actualment Reial Acadèmia on record haver tengut molts i bons companys i per dir veritat gaudint de la seva benevolència i cortesia no tenia ni tenc l’ambició de canviar de categoria de soci.
Però no és d’això que vull parlar. Vos vull parlar d’un somni que un dia vaig tenir i qui, precisament ell, parla de granots i de juntes de granots.
Segons somni servidor es trobava a una galaxia i a un pais nomenat Granota. Jo era un granot i el meu pais era dels més cultes del plandeta aquell.
Jo em dedicava a l’estudi a l’estudi de les questions genials i m’havien fet president d’una entitat anomenada Acadèmia de les tres granotes.
Erem uns grapats de socis – uns de primera i altres de segona – tots de pinyol blau o, almanco, això ens creim ser.
Un dia tiràrem junta per admetre socis nous en el clan tant per una categoria com per l’altra. Els aspirants havien d’ ésser admesos per unaminitat.
Gaire problemes hi hagué en aquest sentit fins que es posà damunt la taula la candidatuira d’En Tada de l’Aire.
La majoria estava a favor que Tada de l’Aire fos soci de primera, però els granots Pica Montera, Brial de Brilonga i Sucre Vella s’hi oposaven.
“S’hi el feim soci de primera ho contarà a tohom. Endemés escriu al Barral d’Oli”.
No sabiem el que Tada escrivia en el Barral d’Oli. Simplement era un periodic que no era del gust d’aquells tres socis.
Tada de l’Aire no fou admés soci de primera de l?Acadèmia de les tres granotes. S’hagué d’aconhortar amb una categoria inferior; encara que tots coïncidien que era un bon genialista.
Amb això sòna una campaneta. De cop i volta em vaig despertar. Simplement havia somniat.


Quan fa una quinzena i busques d'anys aquest articlet sorti publicat,dalt les pàgines d'Ultima Hora, va ser gros. La catefa de botiflers,mossons i pollets entrats en costura que es passejen per la roqueta mallorquina ho prengueren molt tord. Aquests mateixos havien d'escarinxar-se els seus vestits d'hipòcrits quan el 2002 vaig participar al programa Cronicas Marcianas de Tele Cinco que, a dir veritat, gens me favorí; però a ells que els importava. Ja tenia la sentencia condemnatòria feta. Per contra els autentics senyors, els que ho eren i ho són de veritat - independentment del llinatge i dels calers - s'ho prenguéren amb més seny i filosofia.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal