Poesia o lo que li vulgueu dir dedicada a Na Vanessa des Cruce

Un dissabte de la Mare de Déu de l' Esperança (El 18 desembre del 2010) a n'es
Restaurant des Cruce de Vilafranca, acompanyats de s'il-lustre músic i cantaire
Bartomeu Nicolau i Morlà més conegut per Tomeu Penya i altres dignataris de sa diplomacia,musica,lletra i ciència;sa fundació Fortor volgué reunir-se per celebrar amb una excel-lent menjua anticipadament i amb millor humor Nadal i l' Any Dos mil onze.
Deviem ser - vaig ser un dels convidats - una trentena o més de barons o sigui membres des Club des Sexe Masculi. Es qui fins ara - ningu ho ha desmentit - si no és el sexe fort. almanco és des qui sa suposa que van fort.
Mentre se mos estava repartint es plats amb bons tiberis de conill amb ceba, frit mallorqui,caragols,cervesa, cava i un llarg ètcetera m'escomet, de bones a primera, una cambrera de la Casa.

Jo a vostè el conec.
Sí i d'on?
De sa televisió. De Crónicas Marcianas

Ah. molt bé. I quina és la gràcia de vostè senyoreta?

Vanessa.

Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc per amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.

Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.

Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:

Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora.
No estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.
Servidor vostre, senyoreta.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Es Bou Nostru de Fornalutx

Amb un tassonet de malvesia
ho dirè amb molta cortesia
a qui prenint-se per un professor
diu que no tenim educació
L'home mos ha ell presentat
com uns maleducats.

De l'emperador Napoleó
me sóc ell recordat
quan a Espanya vengué
i en va sorti ben escaldat
quan se despertà aquell lleó.
Pegà un gran bramul!
A s'orella hi tenia un dit
i s'altre a n'es cul,
l'amo de França va haver fugit.
Igual a Fornalutx, ha succceit
el 29 d'agost 2010 passat
amb sa protesta d'uns antitaurins.
L'han volguda aficar massa endins
i s'instrument s'ha quedat ell travat,
Jo crec i li donc tota sa raó.
( Ah! Que quedi clar No me tenc per glosador
i manco per un que fa poesia de saló)

Ho ha dit ell molt fi
a sa nostra balear televisió
es nostru batle Joan Alberti:
A Fornalutx bou tendrem
perquè bou ell volem,
No mos han d'ensenyar bon modals
una guarda de pardals
que de fora la Vall ha vengut
ide noltrus i des nostru bou s'ha rigut.

Som prou grandets ell aqui
per sebre que hem de fer o no
i vessant-li a un sa raó
de poca vista
es fer-te passar per racista,
pintant lo blanc negre
i mostrar ben poc sebre.

Bon viatge i bon vent
i a veure si tornam millor aprenent
que per aquests cantons hi ha molts cabotes
quan els toques ses pilotes
te treuen ses dents.
Que quedi clar a tots els antitaurins -
es diguin espanyols, catalans o mallorquins :
Es bou a Fornakutx el volem casats i fadrins,
fins i tot el volen les nines i els nins.
Més aficareu sa banya
de no voler toros a Espanya
i de prohibir es bou a Fornalutx
tots els fornalutxencs vos direm alt i fort
tenguem ell raó o tort:
ARRUIX! ARRUIX! ARRUIX !
Joan Estadess de Moncaira i Bisbal

Jo som un senyor

Per dir i sostenir
que jo era mallorqui,
un programa de televisió
a tota una nació -
nomenada Espanya -
posà molta canya
i me feu passà per friqui
tocat del boll ell vol dir.

Com que som gent de "·cultura"
que confon la literatura
amb la confitura,
la venda d'aquesr personatge
anà de bracet amb el muntatge.
El Cardenas o el Sardà
tenien culpa tal endemesa ?
Que va! Què va!

Si de cas jo per manca de fermesa.

Jo tenc clar qui sóc
i quina és ma avior.
Mos avantpassats tenien una possessió
que es diu Moncaira ella;
la va vendre el meu besavi
qui la tenia del seu pare
que de mon pare
era el repadri.

No som jo ni comte ni marquès,
ni pretenc ser de les nou cases
però a tots vos dic i vos sigui entés
que mallorqui o francès:
jo som un senyor
que en vé de casta
i tenc per honor
ser ell de sang mallorquina
neta,vermella i fina.