dissabte, 14 de maig del 2016

FENT MEMÔRIA MALLORQUINA I PERSONAL DEL II CONGRËS DE LA LLENGUA CATALANA DEL 1986.

El 1986 es celebrà a Mallorca el  II Congrés Internacional de la Llengua.Al Teatre Principal de la Ciutat de Mallorca hi tenguéren lloc alguns actes.Aleshores a vegades escrivia cartes i articles a la premsa diaria. Era una persona modestia apart mitjanament conegut en alguns ambits culturals del nostre petit nacionalisme illenc i catalanesc
.

El 4 de maig passat feu doncs trenta anys que des d'una llotja de l'esmentat Teatre Principal vaig tenir la seguent intervenció. Devien ser les sis i mitja de l'horabaixa:

"
Sóc en Jaurés, col.laborador literari de la premsa , dita a Mallorca forana, escrivador de Cartes al Director en temps passats; l' " home més lleig de Mallorca i demés illes Balears  segons un d'aquells "il.lustres filòlergs"  del nomenat Circol Cultural Mallorqui que dimecres passat , ens obsequiaren, a les portes de l'Auditorium, amb una extraordinaria,gegantina i acaparadora manifestació de tretze individus  qui - " impasible el ademán" - protestaven per l'acte, al dir d'ells,  imperialista a la nostra roqueta, de l'obertura d'aquest Congrés de la Llengua catalana. " Balears no és Catalunya". Tampoc  l'Argentina i el Perú són Espanya però si són països hispànics
.
Voldria fer patent al Senyor  Fité qui ha tractat el tema de " la incidència dels mitjans de comunicació audiovisuals en el procés d'estandardització " del fet vergonyós , existent principalment a la premsa escrita de Ciutat (Palma) de Mallorca on en nom d'un malentés  concepte de la llibertat d'expressió quan a nivell cientific, escolar  o el que li vulguin dir sembla prou clara  la  questió - es publiquen unes cartes i unes polèmiques, damunt la nostra  llengua i la seva unitat que , com assignatura filològica mereixen tan sols l'honor d'un zero per part d'un professor de gramàtica o d'un corrector de faltes d'ortografia; però que són endemés ofensives i insultants a la nostra dignitat col.lectiva.
Em sembla que no n'hi ha prou que de tant en quant  els redactors oficials  dels nostres periòdics  s'emparin en textos constitucionals, per a  afirmar que, gramaticalment  la llengua que parlam mallorquina, menorquina, eivissenca, formentarera és la mateixa que parlen catalans, valencians, rossellonesos a  algueresos. i que el nom cientific  d'aquesta llengua és el de Llengua Catalana; però que en el pla  familiar i col.loquial, molts s'aferren al nostre estimat dialecte o variant mallorquina i que per tant és comprensible el recel al nom de Català. Quan precisament a nivell cientific i oficial  està reconeguda la denominació de català a la nostra  llengua.

 

Aquestes cartes i aquestes  polèmiques de la cerimonia de la confusió  no han de ser permeses. Cal que siguin foratgitades i es prenguin mesures contundentes i que hi hagi una  protesta formal de les nostres Autoritats Acadèmiques.

Vull aclarir que no sóc d'esquerres, tampoc renec de la meva  ciutadania  espanyola; però  per damunt tot i malgrat entrebancs i incomprensions d'uns i altres, jo estim la meva terra, la seva gent, la seva avior i estic orgullós de la seva llengua i no consent veure-la  trossejada  i encara menys insultada i ridiculitzada",

 Joan Antoni ESTADES de MONCAIRA
i  BISBAL

Nota. El meu numero de congresista era el 34,803.  Fité és el cognom d'un altre congresista  que prengué part mollt activa al mateix II Congrés de la  Llengua Catalana..

dimarts, 13 d’octubre del 2015

LA PRIMERA INDEPENDENCIA DE FORNALUTX SEGONA I TERCERA I LLISTA DE TOTS ELS BATLES

^*A manera d'introducció.*,




"Ara fa exactament dos cents anys

un bon dia de Tots Sants

entre aldarulls i planys

per obra i gràcia d'una Constitució,

de llogaret,Fornalutx,en vila es convertia.

No duraria gaire aquesta alegria

apenes si fa, no fa, dos anys

a l'anterior situació

de llogaret tornaria.

Haurien de transcorrer vint i dos anys

A Espanya canviaren els governs

i el rei absolut un dia va mori

perquè doncs a la fi

fos ell ben evident

que, l'antiga alqueria

a tenir propi ajuntament,

dret doncs ella tenia ."



"Un article de la  tal "Constitució" - promulgada el 19 de març de l'any 1812- festa de Sant Josep (D'aqui l'irònic malnom de "La Pepa" donat pels seus adversaris), el TRESCENTS-DEU deia ben claret que :

”Se pondrá Ayuntamiento en los pueblos que no lo tengan y en que convenga le haya, no pudiendo dejar haberle en los que por sí o con su comarca lleguen a mil almas y también se les señalará termino correspondiente”.*



Per tant en virtut de tal article, el 1 de novembre de 1812 a Mallorca les poblacions de: Banyalbufar ,Búger, Capdepera, Costix, Fornalutx, Lloseta,

Santa Eugenia i Son Servera es van transformar en municipi independent i seperat obviament del consistori del que fins llavores havia depengut.

S'hi afegiria, l'any seguent Vilafranca, que feia part de Petra.

Pel que ens tocava a sollerics i especialment a fornalutxencs, el batle, de tot el terme de Sóller, es deia Joan Castanyer.

El rector de la parroquia major de Sant Bartomeu era el prevere deianenc Mossen Pere Gamundi Penya.



ANTONI MAYOL ARBONA

" Xoroi "

proclamat batle de Fornalutx.



.Aquell dia diu, l'historiador Josep Rullan i Mir, que fou proclamat batle del nou municipi de Fornalutx Antoni Mayol Arbona, de Can Xoroi, ( 1758-- 1848 )

Aquest senyor per part de pare descendia dels Mayol de Bàlitx,La mare era de Ca'n Xoroi.

El dia abans - 31 d'octubre - "Xoroi" havia prestat jurament, a Déu Nostre Senyor sobre els Sants Evangelis, del càrrec que se li encomenava.

Ho havia fet davall la porxada de l’església i en mans del vicari in capite, el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades de Moncaira i Ripoll.



ANTECEDENTS HISTORICS

*Fornalutx existia ja abans de venir el Rei En Jaume.*



*En un treball conjunt realitzat pels investigadors Antoni Quetglas Cifre i

Antoni Reynés Trias hem pogut assebentar-nos d' unes quantes coses relacionades amb la divisió dels dos termes

Aparcarem que tot això passà a les acaballes del que uns hstoriadors nomenen " Guerra de la independencia"i altres més nostrats "Guerra del francès" o que Mallorca, amb la ciutat anadusa de , no fou ocupada per les tropes invasores de Napoleó.

El que ens interessa saber i tenir clarés que aqyesta independència i les altres que havien de venir després no foren donades per res.Novaser tot flors i violes

El conflicteentre un i altre municipi havia de durar setanta set anys principalment per mor de les discrepàncies en la delimitació dels termes.*



A finals del segle XVIII l’erudit Jeroni de Berard en la seva descripció de la vila de Sóller explicava: “los confines de este

termino son el de Lluch, antes Escorca, desde donde dista



Llavors l’extensió del terme de Soller era major que

l’actual i així va continuar fins a començament del segle XIX

quan, gràcies a la implantació del liberalisme a l’Estat espanyol,

el llogaret de Fornalutx s’independitzà de Sóller.

Aquest procés de divisió ja hem dit va durar uns setanta-set anys, i estigué marcat pels esdeveniments polítics nacionals i sobretot pels conflictes d’interès entre els municipis que generaren una gran quantitat de paperassa que avui trobam a l’Arxiu Municipal de Soller

La segregacio del que llavors era el llogaret de Fornalutx fou

un procés de llarga duració que influí molt negativament en

tot fou flors ,i violes ni prop fer-s'hi

Tanmateix, les desavinences entre els dos nuclis es donaven feia segles, ja que sovint els fornalutxencs es consideraven agraviats per les decisions dels sollerics.

Abans de la conquesta catalana, el 1229, ambdós nuclis de població

ja existien com alqueries diferenciades però Fornalutx

es va incloure en el districte de Soller.



Al llarg del segle XVII per donar més "autonomia" a Fornalutx

es crea la "Junta de Prohoms" o "Consell de l’Església", format

pel batle, un jurat i els veïnats més importants de la vila, que

s’ocupava dels interessos locals (civils, militars, religiosos,

etc.), que despres eren traslladats al Consell de Soller.

Amb l’arribada dels Borbons al tron espanyol i la implantació del model

municipal castellà, arran dels Decrets de Nova Planta (1715),

s’eliminaren els consells i crearen els ajuntaments. Aquest fet

no generà un canvi substancial en el paper secundari en els

afers del municipi dels fornalutxencs, que passaren a elegir a

un veïnat com a regidor per representar-los a les Cases de la Vila de

Soller .



*1812*

La proclamació de la Constitució de 1812 quan no havia del tot acabat la guerra amb els invasors francesos suposà una important alteració en la divisió territorial de l’Estat Espanyol,ja que possibilità, a través de l’article 310, la independència administrativa dels pobles petits, de mes de mil habitants,que fins aleshores depenien d’un municipi més gran .

Fornalutx des de mitjans del segle XVIII havia arribat a aquesta xifra gràcies a un notable increment demogràfic, del 15,3 %4 i l’1 de novembre de 1812 pogué constituire'l seu primer ajuntament a més d’un secretari i els empleats indispensables per a l’administracio municipal.3

Malgrat la voluntat inequivoca d’independencia dels fornalutxencs, la separacio dels termes es realitza de forma traumàtica, produint-se nombrosos conflictes5 entre ambdues localitats que tenien com a rerefonl’exigencia dels fornalutxencs d’obtenir el terreny necessari per a la seva subsistencia i la resistencia delssollerics a perdre territori i sobretot les rendes que se’n derivaven.

La comissió sollerica, formada pel batle Joan Castanyer, el regidor Llorenc Bauza i el sindic Jeroni Frontera;i la fornalutxenca, composta pel batle Antoni Mayol, el regidor Pere Antoni Mayol i el sindic Antoni Busquets, decidiren que el terme de Fornalutx seria “la sisena part segons los vezins,

La partició acordada era prou diferent de l’actual, ja que deixava en el terme de Soller totes les possessionsde Balitx, Binibassi, sa Corretgera i alguns dels olivars des Marroig.

A més d’aquest acord s’establiren un conjunt d’obligacions i pactes:

- Els comissionats, en nom dels seus respectius ajuntaments renunciaren als drets quepoguessin tenir per engrandir o disminuir els termes.

Els comissionats de Fornalutx s’obligaren a pagar totes les liquidacions corresponents dels bens del poble a Soller

El Sollerics,ells, acceptaren tornar a Fornalutx la sisena part dels censals dels dos termes que els lliurava aquest municipi.

Es pactà que, després d’haver liquidat els comptes dels bens segons el cadastre, i que els habitants de Soller que tenguéssen finques a Fornalutx i viceversa haguessen pagat el que els corresponia a cada municipi, es pagarien en censals a favor d’una i altra vila, a 3 per 100 del liquid de la talla comuna.

Fornalutx s’obligà a pagar a Soller tot el que aquesta vila havia bestret, pagat. I es pagaria per la vila de Fornalutx en concepte d’imposts.

Soller es comprometé a donar i satisfer a Fornalutx la part sobrant de les talles, despres d’haver liquidat els comptes corresponents al 1814.

La primera independència de Fornalutx durà tan sols dos anys, ja que el 1814 tornà, al poder, Ferran VII, El Rei abolí les lleis dictades en el periode de la Regència, de manera que els dos municipis es tornaren a juntar.



*LA SEGONA INDEPENDENCIA*

1820-1823

*Amb el Trienni Liberal (1820-1823) consequència del cop d'estat del General Rafael del Riego i el retorn per tant de la Constitució de 1812, es va restituir la independència a Fornalutx i es nomenà batle Joan Ripoll Mayol de Bálitx, el senyor d'una possessió de Bàlitx d'Avall.

L’agost de 1820 el Governador Provincial requerí dels dos municipis el nomenament dels seus respectius comissionats per a la divisio dels termes i l’Ajuntament de Soller protestà perque considerava que

les condicions de la particio el perjudicaven i els fornalutxencs es negaven a pagar les talles corresponents al treballs de divisio. Fornalutx es defensà argumentant que els retards en els pagaments eren les dificultats que tenien per cobrar els imposts, sobretot perque el consistori solleric no els havia lliura les llistes corresponents als amos de finques.

El 14 de juny de 1821, l’ajuntament de Sóller proposà una línia divisòria que deixava molt disminuït el terme fornalutxenc: Des de la possessió de Moncaira la línia de terme es dirigia primer al pi Gros de Binibassi, despres al pont de Can Caixal i posteriorment, pel torrento de sa Corretgera, arribava al predi “los Muxellers” de Josep Vicens, es quedava per tant Binibassi i part dels Marroigs.

Tanmateix la Diputacio no va fer gaire cas. Despres de determinar un limit provisional i davant la impossibilitat d’arribar a un acord, a finals del 1821 nomenà Josep Francesc Villalonga, perque amb membres dels dos ajuntaments formalitzassin la divisió.

Contra la seva voluntat el comissionat es topà amb les diferencies irreconciliables entre els dos consistoris,de manera que la Diputació es veie obligada a acordar que els dos pobles, per separat i amb la major brevetat possible, proposassen la linia de demarcacio.

Segons la comissió fornalutxenca havien de quedar dins el seu terme les quatre possessions de Balitx S es Rubertes” i els terrenys al nord del camí de Es Murterà a partir del pont Nou.

Els sollerics no es quedaren enrere amb les seves pretensions i proposaren una reduccio dràstica del terreny fornalutxenc, deixant-lo sense cap de les possessions de Balitx, la de Binibassi i alguns olivars dels Marroig.

La resposta de la Diputació fou, diguem-li, salomònica:.

Dia 18 de juliol de 1821 -una data ben senyalada-, dividí els termes de manera provisional i assignà Balitx d’Amunt i Balitx d’Enmig a Soller i Balitx d’Avall i Binibassi a Fornalutx.

Però cap dels ajuntaments me quedà satisfet i de seguida plantejaren recursos que no foren considerats.

Finalment dial 30 de setembre de 1822 el governador civil, Comte de Montenegro, comunicà tant a sollerics com a fornalutxencs la resolució adoptada respecte de la linia divisoria que s’adaptava a la dictada provisionalment i a més establia que:

- Fornalutx es quedava a una quinta part del terme matriu, proporcional a la seva poblacio o sigui per tant (1.021 habitants front els 5.700 de Sóller).

a) RECURSOS PASSIUS I ACTIUS

Dels censos passius, quedaven a càrrec de Fornalutx les 57 lliures i 16 sous que anualment aportava Antoni Mayol de Bàlitx, 29 lliures, 6 sous i 8 diners que es prestaven al Dr. Pere Lluc Ripoll i 15 lliures que es prestaven a benefici de la Catedral posseïts per Andreu Sard.

Sóller es feia càrrec de la resta de censos passius fins a la suma de 495 lliures, 19 sous, 8 diners i 1/5 passaria a Fornalutx. Malgrat els censos corresponents a Fornalutx excedun poc a la quinta part del total, aixo quedava compensat amb la distribucio dels censos actius.

Dels censos actius, que ascendien anualment a 98 lliures, 15 sous i 9 diners, Fornalutx havia de percebre 2 lliures, 2 sous i 10 diners de Jaume Arbona, 1 lliura i 10 sous de Joan Oliver –Roch-, 7 lliures, 4 sous i 1 diner de Antoni Aguirre, successor de Catalina Malondra, 8 lliures, 9 sous i 1 diner dels hereus de Miquel Llabrés –Bassó- i 3 lliures de Joan Baptista Estada de Moncaire. La resta quedava a favor de Soller.

Les comunes que existien en els districtes de Soller i Fornalutx quedaven respectivament a favor dels mateixos pobles, ja que es considerava que tenien el mateix valors.

Es feia administrador a l’Ajuntament de Soller dels censos que pertanyien a diverses “Mandas Pias”, que s’havien de destinar als pobres i dels quals havia de lliurar una cinquena part a Fornalutx. A mes s’obligava a cada localitat a tenir la seva propia casa de beneficencia.

Jo tenc record d'una caseta en el carrer de la pau - coneguda pels fornalutxencs del meu temps i dels temps dels meus pares i avis com "l'hospital" - que a meitat del segle XX l' església tenia llogada a un particular qui per cert la comprà. Possiblement es tracti de l'esmentada casa de beneficencia del Municipi de Fornalutx.



. L’Ajuntament de Soller ell quedava com a administrador de les deixes que s’havien d’invertir en favor de determinades parenteles.

Els Ajuntaments de Soller i Fornalutx havien de nomenar comptadors i liquidadors per verificar aquesta divisio, els quals tambe havien de rendir els comptes de cada illeta.

- Fornalutx estava obligat a auxiliar amb una quinta part de les despeses de conservació.



REINCORPORATS A SOLLER ALTRE COP.



El 1823, després de la intervenció dels "Cent Mil Fills de Sant Lluís " comendats pel princep francès Lluis Antoni de Borbó duc d'Angulema, i la tornada a l’absolutisme, s’abolí novament el municipi de Fornalutx i es reincorporà a Soller, encara que en el periode posterior es generà

alguna documentació sobre la fase d’independència.

El 1826, la Diputació Provincial sol•licità a ’Ajuntament de Sóller la remissió de les actes de l’Ajuntament de Fornalutx existent entre 1820 i 1823, així com les llistes d’aquest mateix període dels membres de les Milícies Nacionals, Caçadors de Muntanya i altres cossos armats.1El 1836, després de la mort del rei Ferran VII i de l’ascens dels liberals al poder gràcies a la regent Maria Cristina, els veïns de Fornalutx sollicitaren novament la independència.



A LA TERCERA LA VENÇUDA.

LA DEFINITIVA INEPENDÈNCIA

( Amb emperons)

9 maig 1937

Finalment, el 9 de maig de 1837, es produí la segregació definitiva dels dos municipis seguint la divisió feta el 1821 i la Diputació requerí a l’Ajuntament de Sóller el lliurament a Fornalutx de la documentació que li corresponia de l’arxiu municipal. Aquesta separació va comportar nous conflictes, sobretot territorials i contributius. Malgrat els veïns de Fornalutx estaven exempts de pagar les talles ordinàries a Sóller, també es negaren a pagar les contribucions de quota fixa del 183719 i el març de 1838 el regidor Pere Mayol, natural de Fornalutx, va haver de cessar del seu carrec per pertanyer a un municipi diferent.

Continuaren tambe les divergencies per la recaptació d’imposts i per la titularitat d’algunes finques.

situades en els limits entre els dos pobles, especialment de la porcio de terreny i casa propietat dels hereus de Catalina Pons, abans d’Antoni Pons –Tirany-.

El 1876 a causa d’alguns fraus comesos pels administradors de consums, es tornà a discutir la qüestió de les fites i es va obligar a reobrir el tema de la divisio.21 Dos anys després, el 1878, el govern de la Província de Balears obligà als dos ajuntaments a nomenar comissions per col・locar les fites entre els dos t des d’acord amb el Reial Decret de 23 de desembre de 1870.

El vuit d’octubre de 1878, se reuniren a les rentadores de Biniaraix, la comissió de Fornalutx formada pel batle Joan Estades de Moncaira i Montaner els regidors Pere Antoni Nadal Mayol, Gabriel Ballester i Josep Arbona, i el secretari Joan Vicens i la de Sóller amb  el batle Josep Serra Aulet, els regidors Antoni Joan Alcover, Amador Castanyer, Jaume Deyá, i el secretari Joan Coll.

D’acord amb les disposicions del Governador de la provincia, la divisió començava en el Morro d’en Joi,motiu pel qual s’hi traslladaren i conveniren que des d’allà fins a les passadores de Can Det els terrenys pertanyien al poble on estaven declarats a l’amillarament, a partir d’aqui les dues comissions exposaren les seves discrepancies de caire territorial centrades sobretot en la propietat dels camins.

Pels fornalutxencs eren seus el torrent des Barranc, els camins de Biniaraix a Fornalutx, el de Binibassi.

L’avinença fou impossible i les comissions nomenaren arbitres Bartomeu Frontera, de Soller i Guillem Mayol, de Fornalutx, que tampoc aconseguiren posar-se d’acord i cada un d’ells proposa la mateixa divisio que les seves respectives comissions.

Davant tanta discòrdia la Diputació decidí la divisió, mantenint com a base la del 182123, encara que del cami de Biniaraix a Fornalutx.

Posteriorment, el 1890, quan es col•locaren les fites entre els termes, d’acord amb el Reial Decret de 30 d’agost de 1889, es consignà que aquest camí i el de Binibassí pertanyia a Sóller, fet que novament obligà a l’Ajuntament de Fornalutx a protestar al•legant que

segons constava en el seu arxiu, en la divisió del nou de juliol de 1837 aquest Ajuntament no havia volgut lliurar més territori que l’assenyalat el 1821.

- Quan es va fer la divisió del vuit de febrer de 1878 les dues comissions designades donaren per bona la divisió del 1821;

Els camins de Biniaraix a Fornalutx i de Binibassi eren comuns perque els dos pobles havien contribuït al seu manteniment.

Contra el que pretenien els sollerics el terreny situat entre la síquia d’en Gotleu i el “Nogue” o canto de Can Tasco era de Fornalutx ja que aquest poble havia pagat el manteniment del mur del torrent.

- El tros de terreny resultat del canvi de llit del torrent que pretenia Soller sempre havia estat de Fornalutx, on havien pagat les contribucions i taxes.

D’acord amb els antecedents, les exposicions de les dues

parts i després de la consulta de l’expedient del 1837, la Diputació

ordenà el manteniment de la divisió realitzada el 1821.

Tot i això les porcions que eren objecte de discussio quedaren

sota jurisdiccio sollerica.

Malgrat aquestes disposicions no es col・locaren les fites fins

el 1890 i encara els representants de Fornalutx es negaren a

assistir, ja que havien posat un recurs d’alçada sobre les disposicions

de la Diputació, encara que aquest finalment els fou denegat.

El darrer acte conegut pel que fa als limits entre els dos

termes es produi arrel de la confeccio del nou cadastre, un

procés molt llarg que tenia el seu origen en la Ley del Catastro Parcelario del 1906, presentada pel mallorqui Antoni Maura, i que preveia l’aixecament dels planols dels termes municipals, una disposicio que a Mallorca tengue una implantacio molt lenta.

El 1942, durant la segona guerra mondial, es dictaren unes" instrucciones para la ejecución del Catastro Topográfico Parcelario " que determinaven com a passa previa per a la seva elaboració l’aixecament del planol perimetral les termes municipals amb l’establiment i la numeracio de les fites.



L' ACTE DEFINITIU FINS ARA ?

1954

Fou el 21 de juny de 1954, dia de Sant Lluis Gonzaga i dia en que oficialment comença l'estiu boreal. Aquell dia es reuniren en el "M orro de ses Solanes" les comissions de Fornalutx i Soller. Les encapçalaven els batles respectius. Llorenc Rullan Alberti per Fornalutx i Jaume Colom Casasnovas per Sóller. Es reuniren per a signar l’acta de reconeixement dels limits que havien elaborats els tecnics de l'’Instituto Geografico y Catastral".

Vull aclarir no obstant que si tenim en compte que Llorenç Rullan Alberti ( 1907- 1970) - el qual ,personalment, vaig coneixer i amb el que estava emparentat - fou nomenat batle, el 24 de juliol de 1956, pel General de brigada Don Placido Alvarez-Buylla, governador civil de la "Provincia de Baleares", conforme les atribucions que li donava l'article 62 de la Llei de Règim Local aleshores en vigor; hem de desduir que el 1954 ho devia ser accidentalment per absència del titolar que aleshores era Bernat Alberti Alberti dit de S'Hort d'Amunt. El cas no es donava en quant al batle de Sóller Don Jaume Colom Casesnovas, de Cas Fidaver propietari de" Els Monreals" que ho era ell en "propietat"

Sigui com sigui i fos el que fos 1954 eren temps ben diferents als d'abans. Les ferides estaven cicatritzades i a ningú se li passava pel cap tirar pedres al veí de l'altre municipi si aquest darrer li ocorria venir a fer una volta al seu.

El dia de Sant Lluis de 1954 al Morro de Ses Solanes no hi hague discrepancies entre les comitives de Sóller i Fornalutx. Amdues reconegueren unes fites que bàsicament eren les que ja s’havien establert el 1890. Tot i això, algunes de les ubicades aquest any, no es reconegueren com a tals, tal volta per considerar-ho innecessari amb les tecniques utilitzades a l’època.



Cronologia de la divisió entre Sóller i Fornalutx

08/11/1812: Fornalutx demana la divisió del cadastre

02/01/1813: S’acorda satisfer a l’Ajuntament de Fornalutx del que li correspon pel sobrant de la talla

24/02/1813: entrega a l’Ajuntament de Fornalutx de còpia certificada dels bens que els seus veïns tenen a

la vila de Soller

24/10/1813: es nomena a Miquel Palou perquè intervingui com a perit en la delimitació dels te: es demana a l’Ajuntament de Fornalutx si per la seva banda havia nomenat un perit per fer la

divisio

14/08/1814: fer una talla relacionada amb els veïns de Fornalutx per a l’adquisició d’uns terrenys per

aquesta vila i la de Fornalutx.

02/08/1814: es demana a l’Ajuntament de Fornalutx que remeti una llista de la relació de les bísties que hi

ha en el seu districte per pagar el corresponent arbitri.

21/09/1814: es nomena un estanquer per Fornalutx

09/02/1815: es discuteixen assumptes relatius a conflictes d’una segona separació de Sóller i Fornalutx

02/08/1819: s’acorda que els habitants de Fornalutx paguin el que deben de contribució directa

10/05/1820: es forma el repartiment de la contribució incloent els habitants de Fornalutx

18/06/1820: l’Ajuntament de Fornalutx vol cobrar pel seu compte les contribucions dels seus habitants.

18/06/1820: a instàncies de l’Ajuntament de Fornalutx se’ls proveeix de metge i cirurgià

19/06/1820: es reglamenta el sou dels metges i cirurgians de la vila, tenint en compte que encara no s’ha

portat a terme la divisio entre de Soller i Fornalutx11/08/1820: s’adverteix a l’Ajuntament de Fornalutx que els seus veïnats pagaran els costos si no paguen

la contribució que tenen en deute en 8 dies.

12/09/1820: es crea la comissió de Sóller per tractar a Fornalutx la divisió dels dos termes.

30/09/1822: resolució adoptada pel Comte de Montenegro sobre la divisió entre els dos municipis.

20/06/1826: des del govern provincial requereixen a l’Ajuntament de Sóller les actes de l’Ajuntament de Fornalutx entre 1820 i 1823, així com les llistes d’aquest mateix període dels membres de les Milícies

Nacionals, caçadors de muntanya i altres cossos armats

09/07/1837: divisió definitiva entre Sóller i Fornalutx.

01/03/1838: dimissió del regidor Pere Mayol, natural de Fornalutx, per pertànyer a un municipi diferent.

08/10/1877: Reunió de les comissions d’ambdós pobles per realitzar la delimitació dels dos termes

08/02/1878: Modificació de la línia divisòria per part de la Diputació Provincial.

03/03/1878: Verificació de la divisió entre els dos termes, mantenint la de 1821.

30/08/1889: Reial Decret sobre la renovació de fites.

10/02/1890: Acta de la col•locació de fites entre Sóller i Fornalutx.

21/06/1954: Renovació de les fites de delimitació dels dos termes.

Els termes de Sóller i Fornalutx

ANY 1813

La divisió del terme comença per la part del Marroig, en el torrent de la Corretgera, un poc abans del primer veinat anomenat Cas Sindic,i segueix torrent cap amunt fins arribar á una paret qui comença entre dos olivars, un á la part de Fornalutx de Domingo Rullan, i la altra a la part de Sóller de lSra. Antonina Pons,alias Pati, i segueix paret tot dret cap amunt fins arribar á la montanya anomenada

"Son Torrella", la divisió de la qual s' han de posar tres fites clavades amb argamassa, de tres pedres picades amb una creu cada una,la primera estarà davall el torrent de "Sa Corretgera", la segona començant la dita paret, i la tercera tot dret sobre aquesta mateixa paret davall la muntanya de "Son Torrella".

Aquesta divisió confrontava per part de Sóller amb un olivar de Pau Osones, i de l’altre amb un dels hereus d' Antoni Oliver, manescal, de altre de Benet Mayol, de Sa Mestra, i de altre de dita Sra. Antonina Pons, alias Pati, i de altre amb un olivar anomenat can Xim, de D. Vicenç Deyà, prevere, i de altre d' Onofre Vicens, (Nyegos).

I per la part de Fornalutx amb un olivar aprop de "Els Abats" dit "Can Xandre", del Pare Presentat Vidal,religiós carmelita, de altre dels hereus de Jaume Joy, alias geneta, de altre de Benet Mayol, de sa Mestra, de altre dels hereus de Damià Arbona, alias Flor, de altre del citat Domingo Rullan de Miquel, de altre de Francesc Rullan de S'Alqueria del Comte, de altre de Bartomeu Ballester, de altre d' Antoni Mayol, alias Llepa, de altre de D. Jaume Arbona, prevere.

I per la part de Binibassí i Es Coll den Pastor comença aquesta divisió un poch mes avall del torrent de la Corretgera, davora del torrent que davalla del Puig Major, cap a un torrento qui està sobre el darrer veí de la part de Sóller dels hereus de Jaume Frontera alias Vaques, i segueix per una tenassa sobre els bens de Joan Arbona Queixal i hereus de Miquel Arbona Queixal, aquests veïnats a la part de Sóller, i continua costa traves per una marjada llarga entre una tanca d'un olivar de D. Baltasar Serra a la part de Sóller, i amb un olivar d' Antoni Albertí, alias Bufó, a la part de Fornalutx, fins arribar al torrentó qui davalla d Es Clot den Xorc, i segueix cap amunt fent la divisió dit torrentó fins arribar á una tenassa qui acaba dit torrentó, i de dita tenassa pren la paret de la divisió del predi Binibassí que cau sempre á la part de Sóller, y segueix tot dret fins á una cantonada

de davant "Es Pi Gros" del dit predi de Binibassí. I aquesta paret, girada per la dreta, va cap al camí reial, qui de Fornalutx va cap a Balitx i Tuent; el qual camí fa divisió, pujant cap amunt i un tant costa través, fins arribar a una paret de Bálitx d’Amunt, qui divideix amb algunes petites vinyes de "Es Coll den Pastor", i la Comuna de Fornalutx, i damunt un olivar dit "Can Baveta", de Guillem Miró, de Gaspar, a la part de Sóller davall del camí.

La divisió, aquesta, estava senyalada i fitada amb quatre creus de pedres picades clavades amb argamassa. La primera sobre el torrentó prop del torrent qui davalla del Puig Major, damunt els bens dels hereus de Jaume Frontera, Vaca,la segona

a la cantonada del marge, qui está prop del torrentó qui davalla de" Es Clot den Xorc", la tercera damunt la tenassa on acaba dit torrentó baix la paret de Binibassí,i la quarta arribant al portell de Bálitx d’Amunt,i aquesta finca tendria dues creus.Una separava el terme paret cap amunt, entre aquestes vinyes de "El Coll den Pastor" i la Comuna de Fornalutx, olivar,bosc i garriga de la possessió esmentada de Bálitx d’Amunt I des dallà tot el vessant de l'aigua a la part de Sóller entre Moncaire i els tres Bálitx fins a la divisió del terme de Lluc, coneguda vulgarment per •Es Coll de Binimar".;quedant, sempre, els tres Bálitx a la part del terme de Sóller, com ja està dit.

Aquesta divisió confrontava per la

part de Sóller amb un olivar dels hereus de Jaume Frontera,Vaques, d'un altre de Joan Arbona,Queixal,d' altre dels hereus de Miquel Arbona, Queixal, de altre de D. Baltasar Serra, de altre del dit Senyor Serra mitjançant torrentó que divideix,de altre d'Antoni Albertí ,Bufó, de altre de Joan Bauzá, de Lluís, de altre de D. Francesc Bisbal,prevere, de altre del Sr. Joan Ripoll, de Bálitx d’Avall, de altre de Josep Bernat "Bascos", de altre de Margalida Ballester, muller de Josep Oliver des molí,de altre de l'esmentat D. Baltasar Serra, de altre de Josep Castanyer, alias Fló, de altre dels hereus de Gabriel Busquets, alias Gornés, de altre de Pau Busquets alias Gornés,de altre de Miquel Frontera,de altre de Jeroni Frontera, de altre de Josep Bernat "Àngel" , de altre de Josep Ballester, de L'Estany, de altre de Margalida Bernat -Verí casada amb Pau Osones,de altre de Joan Baptista Arbona "Cathalá", de altre d' Amador Puig, de altre de Josep Puig, de altre de Guillem Miró, de Gaspar, de altre del Sr. Antoni Mayol, de Bálitx d’Amunt i de Es Mig,de altre del Sr.Pere Lluc Ripoll,de Bálitx d’Avall.

I per la part de Fornalutx confrontava amb olivars de certs particulars damunt la tanassa de Can Queixal,de altre d'Antoni Albertí alias Bufó, de altre del Sr.Joan Ripoll, de Bálitx d’Avall, mediant torrentó al mig de Es Clot d' "En Xorc", de altre de Miquel Magraner, alias Negosis, de altre del dit Sr. Ripoll, i altres damunt camí, d'un altre d' Elisabet Vidal ,alias Negre, de altre dels hereus de Sebastià Ferrer, de altre de Jaume Castanyer ,alias Simó,de altre de Jeroni Frontera, de altre d'Andreu Albertí, alias Bufó, de altre de Bernat Albertí ,alias Bufó, de altres amb vàries petites vinyes d'uns quants particulars de la vila de Fornalutx, anomenat "Es Coll den Pastor",de altre la Comuna de Fornalutx,de altre la possessió dita Moncaire.

Sóller i Fornalutx

1821

Les partions dels dos termes

La divisió començava en Es Morro d' En Joy a la part de "Es Barranc", seguia el torrent fins el cami de Biniaraix i per aquest cami el que surt a la siquia anomenada d' "En Gotleu" fins a trobar el cami que de Soller va a Fornalutx continuava pel torrent abaix fins el pont de Binibassi immediat a "Sa Vinyassa" i pel cami que va a la casa de Binibassi fins a ella. Per la partió d'aquest predi de la part de Soller cap el cami que de Fornalutx va a Sa Figuera seguint, ell, cap al cami de l'Estret i finalment cap a Balitx d'Amunt;quedant aquesta possessio i la de Balitx de Es Mig, per a Soller i la dels dos Balitx d Avall per a Fornalutx.

Aixi Fornalutx tendria com a terme una quinta part del terme matriu de Soller, que era proporcional a la seva població (1.021 habitants front els 5.700 de Sóller).

Sóller i Fornalutx

1878

El 8 de febrer de 1878, a Sóller, es reuniren D. Antonio Sangenio, secretari del Govern Civil d'aquesta provincia, D.Silvano Font que ho era de la Excma. Diputació i D. Francisco Satorras, enginyer agronom,nomenats per l' Honorable. Sr. Governador de la provincia per a practicar la delimitació i la fitació dels termes municipals de Sóller i Fornalutx en la forma establerta a l'article 3º del Reial Decret de 20 de Desembre de 1870,atenent a l' estat possessori en el moment de practicar-se la operació.

La comissió de regidors dels dos ajuntaments i havent-se associada una amb assistencia dels batles i secretaris dels mateixos consistoris, i donat la trascendència de l'expedient que se feia en el govern de la provincia sobre divisió dels expressats termes municipales;i prenint ,en consideració les dades administratives per les comissions de les respectives municipalitats van acordar procedir al deslinde començant pel punt conegut com "Morro d'En Joy" cap al costat del Barranc on es col.locà la primera fita.

I seguint fins una roca situada més avall es col.locà la segona fita dintre la propietat dels hereus de Pere Joan Deyá.Seguia la divisió anant al peu d'una terrassa, fins arribar a una roca a la partió dels hereus de Paula Morell (a) Capità on es va posà una altra fita; i des d'aquesta seguint una altra terrassa, es col.locà encara una fita al final de la mateixa inmediat a la fibla de Can Det, i d'aqui cap a una altra fibla nomenada Cas Don.Feia partió el torrent del Barranc. quedant la seva llera entre en el terme municipal de Sóller. I des de la darrera fibla citada fins la cantonada de Cas Don serveix de línia divisoria el cami veïnal d' Escorca, quedant també comprés a la jurisdicció de Sóller.

Des de la cantonada de "Cas Don" fins el punt que donava novament davant la casa construida per D. Nicolau Morell (a) Lau. Feia partió el cami travessa de Biniaraix a Fornalutx reconeixent la possessió exclusiva de l' Ajuntament de Sóller a la part antigua del cami que feia objecte de les darreres reclamacions sobre ampliació del mateix,entre els dos municipis colindants.

Desde el darrer punt expressat fins la siquia d' "En Gotleu" continuava essent línia divisoria l'esmentat cami, però com una i altra municipalitat havien tengut cura de la seva conservació en el tros comprés entre els dos punts indicats es reconegué la possesió mancomunada del mateix a favor dels dos Ajuntaments a la part antigua que no feia referència a les darreres questions d'ampliació que abans havia fet mérit, sense perjuici dels drets que podien al.legar un i altre municipi a la possesió exclusiva de l'esmentat cami que havien de fer valorar en apartat separat afegint les proves que acreditaven el seu dret.

De la siquia d'"En Gotleu "fins la cantonada de "Can Tescó" era linia divisoria el cami de Fornalutx corresponent a l' Ajuntament d'aquest poble la total d'aquest cami.

Des de la referida cantonada de Can Tescó fins el revolt que formava el torrent juntament a la caseta dels hereus de Catalina Pons continuava la línia divisoria per l'eix del torrent de Fornalutx; seguint aquest des de tal punt fins l'empalme del cami de Binibassí amb el cami de Fornalutx.la possessió total corresponia a l'Ajuntament de Sóller.

Des de aquest darrer punt,o sigui l' enganxament dels camins de Fornalutx i Binibassí,servia de partió el cami que condueix a la casa d'aquesta possessió fins arribar a la porteta de Catalina Colom i Vidal, a l'umbral de la qual més amunt es va instal-là una altra fita i seguint per la forma del bancal inferior dels sucessors de D. Miquel Pont fins el vértice de l ángle que aquest formava.

Continuava per la paret,davora del mateix angle fins arribar a la paret divisoria del predi de Binibassí per la part de Sóller on se posà una altra fita, seguint després per l'esmentat predi fins a arribar al cami de "Sa Figuera" on es posà encara una fita.

Allò anava després pel cami de "Sa Figuera" fins el de l' Estret i per aquest cap a la barrera de "Balitx d’Amunt" on es col-locà altra fita; seguint després el cami fins arribar a la divisió del predi esmentat amb l'olivar de Gabriel Magraner que s'assenyalà també amb una fita.

Després continava per la paret que feia partió amb l'esmentat predi fins un revolt que aquesta formava i que dividia aquest predi de la propietat de D. Pere Lluc Canyelles ,indret que es marcà també amb una fita.

Anava després per la paret fins arribar a la comuna de Fornalutx i fixant una fita en aquest punt seguia per la pared

i la cinglera fins arribar a la possessió Moncaire on es marcà també amb una fita ; i seguint per la paret partió dels dos predis Balitx d’Amunt i Moncaire fins arribar davant de la casa de Balitx des Mig,lloc on s'indicà també amb una fita des de la qual seguia la partió per les cingleres que divideixen Balitx des Mig, de Moncaire fins el pla del Trenc que es va senyalar també amb una fita i des de, aquesta, cap al pas de "Ses Nines" on es posà també una fita des de la qual seguia cap a la Bardissa, de la Casa Vella,que divideix els predis de Moncaire, Balitx des Mig i Balitx d’Avall, on es posà una altra fita.

Aqui es seguia per la partió de Balitx des Mig i Balitx d’Avall fins arribar al cami de Tuent on es col-locà una altra fita; i des d'aqui seguia la paret divisoria fins una altra que se posà a Sa Font Rotja des de on seguia per la pared i bardissa,fins la Cometa de "Sa Tanca des Bous" que es va marcà amb una altra fita,des del punt de la qual seguint les parets cingleres i bardissa,fins el torrent de "Na Mora" per qual torrent passava la línia divisoria fns a la mar.

Resultava que de la divisió esmentada,les possessions de Balitx d’Amunt i Balitx des Mig quedaven compreses dintre la jurisdicció municipal de Sóller; i les possessions de Moncaire i Balitx d’Avall en la de Fornalutx; reconeixent la possesió mancomunada a favor dels dos ajuntaments dels camins de que s 'ha fet esment a partir del punt que a Binibassí enlaça amb el de Fornalutx fins Balitx d’Amunt.

Feta la delimitació i la fitació dels termes municipals de Sóller i Fornalutx en la forma que quedava acordada, aquell document, el subscrivien en compliment de lo disposat per el M.I. Sr. Governador Civil de la provincia a l'autoritat de qui s'havien d'entregar perquè es dignàs autoritzar-la amb la seva superior aprovació i demés finalitats que consideràs adientes.

Era el tres de març de l'any 1878. Regnava a Espanya, Alfons XII besavi del Rei actual



ANTONI MAYOL ARBONA EL PRIMER BATLE

Ell i la seva familia



Neix 23 septembre 1758,Antoni Mayol Arbona,a una època on l’analfabetisme ronda el 100% entre les dones i el 95 i 96 % entre els homes.Són ben pocs,llevats de capellans,escrivents i lletrats,els qui saben posar el seu nom i llinatge a un paper

Es el segon infant i el primer al.lot del solleric Jaume Mayol de Balitx Pons-Pati i de la fornalutxenca Isabel Arbona Busquets de Puigderros.Ella era filla i hereva de l' honor Jordi Arbona Xoroi i de la Senyora Isabel Busquets de Puigderros

Antoni Mayol Arboma tenia altres germans i germanes apart de la gran Isabel, nascuda el 1755.

Foren, aquests: Jordi nascut el dia de Sant Esteve de 1762 i casat amb Joana Aina Alberti i Alberti de la familia de Es Poador, Jaume o Pere Jaume,nascut el dia de Santa Margalida de 1765,que seria eclesiàstic i Margalida nascuda el 9 de març de 1770.

Quan, Antóni Mayol Arbona, aterrà sobre ,Fornalutx formava part,encara que certment important del terme municipal de Sóller.Fornalutx és un llogaret

Antoni Mayol Arbona forma part d’una de les families més honorables del lloc:d’aquestes families benestants que solien esser triades per a excercir càrrecs notoris tant en l’administració civil i judicial del municipi (el 1713) un Toni Joan Arbona era batle reial de Sóller) i sobretot en la administració del Consell de l’església.Entre aquests darrers cárrecs, o bé un tant units a ells - la familia d’Antoni Mayol Arbona de Can Xoroi tendrà cura,fins els nostres dies ,de l’Obreria del Nom de Jesús.

L’honor Antoni Mayol i Arbona, de Can Xoroi, fou contemporani dels regnats de Carles III, del seu fill Carles IV, del seu nét Ferran VII i de la seva renéta Isabel II pel que fa a casa nostra; i dels de Lluis XV,Lluis XVI ,la Revolució de 1789, Napoleó I Bonapart,Lluis XVIII,Carles X i Lluis Felip I d’orleans pel que fa a la veinada França.

Aqui a Mallorca el Bisbe Nadal i el Vicari de Fornalutx eren dos grans entusiastes propagandistes de la “Sociedad Económica de Amigos del País” implantada , a imitació d’altres que hi havia a la peninsula,l’any 1778 quan Toni Xoroi tenia vint anys.Molt probablement el senyor vicari degué enganxar al seu feligrés i conveï ,Antoni Mayol Arbona,en aquest grup d’ “amics” de l’esmentada “Sociedad”.

Vuit dies després d’instaurat el nou municipi i el nou ajuntament, hi hagué una junta o reunió presidida per Antoni Mayol per tal de reclamar al de Sóller la divisió del cadastre. Ens consta,per altra banda,una reunió el 7 de setembre seguent entre els batles de Sóller, Joan Castanyer, i el de Fornalutx Antoni Mayol. A ella assistiren altres membres de les dues corporacions com Llorenç Bauçà i el Sindic Jeroni Frontera per la part sollerica i Pere Antoni Mayol i el Sindic Antoni Busquets . quasi segurament Busquets de Puigderros i Borràs - per la part fornalutxenca.

Permereu-meu senyalar que, la Constitució espanyola de Cádis de 1812, fou jurada solemnement, a Mallorca, el 21 d’agost d’aquell any i conforma aquella carta magna, que introduia a casa nostra els principis de la divisió de poders executius, legislatius i judicials, el Capità General Malet deixava la Presidencia de la Reial Audiencia. El 31 d’octubre - o sigui el dia que el nostre Toni Mayol havia jurat el càrrec de batle a Fornalutx - el cavaller de Malta Antoni Desbrull i Boig d’Arenys (1745-1827) era investit Cap politic denominació que anys després seria sots subsistuida per la de Governador Civil.

Estava en plena maduresa quan als cinquanta-quatre anys Toni Xoroim fou cridat i elegit per a ser el nostre primer batle major. A aquella època encara vivia el seu pare Jaume Mayol de Balitx Ponç-Pati i la seva germana major Isabel morts,l’any 1813,el 9 de juliol i el 5 de novembre respectivament

Casat amb Isabel Arbona Mayol ( dels Arbones de la Cabana) no tengué descendencia directe. Mori el 8 de gener de 1848

Llistat de Batles que la Vila de Fornalutx ha tengut del 1813 ençà

PRIMERA  INDEPENDENCIA

1812-1814


Antoni Mayol Arbona
(Xoroi) 1812-1814.

Lluc Bisbal Arbona 1814.

(Aquest darrer pertanyia a la branca principal de Can Bisbal de Fornalutx)

Lluc Bisbal Arbona havia de celebrar noces amb Francisca Estades de Moncaira i Socias de Fangar que mori sobtadament.

SEGONA INDEPENDENCIA

1820-1823.

Joan Ripoll Mayol de Bàlitx.

Propietari d'un dels dos "Bàlitx d'Avall".

Pere Antoni Mayol

(1821).

DEFINITIVA INDEPENCIA

1837- 2013.

a) ISABEL II,AMADEU   DE SAVOIA, 1ª REPUBLICA, ALFONS XII,ALFONS XIII

1837-1923.

Bartomeu Estades de Moncaira i Socies de Fangar

1807-1860.

Senyor o propietari de les possessions de Moncaira i Monnàber a més de moltes altres finques del municipi. (Havia ocupat càrrecs militars)

Jaume Vicens

Bartomeu Ripoll i Bisquerra de Gabellí.

Fill major de Joan Ripoll Mayol de Bàlitx, al igual que el seu progenitor ocupà el càrrec unes quantes vegades durant el segle xix.



Jaume Antoni Mayol Arbona


 (Borràs)

Cunyat del "VicariXandre" Mosén Guillem Busquets Deyà 1828-1897);el seu fill Jaume Antoni Mayol Busquets 1856- 1935 fou el popular "metge Borràs" amb carrers dedicat a ell a Fornalutx on nasqué i a Sóller on visqué la major part de sa vida i mori.

Francesc Ensenyat Trias (Binibassi)

Propietari del Predi Binibassi.

(Solleric).Dos fills seus, Francesc i Amador Ensenyat Morell, foren oficials d'alta graduació a la Marina de Guerra. El tercer és l'erudit Joan Baptista Ensenyat Morell, fill benemerit de Sóller.

Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner .

1831-1906

Fill de Bartomeu Estades de Moncaira Socias de Fangar, el 1881 va vendre la finca Moncaire i el 1884 la de Monnàber heretades dels seus avantpassats.

Fou batle en nombroses ocasions a comptar del 1863.

(Ho era quan la inundació del 15 d'octubre de 1885).

La canalització de l'aigua de la font de S'Alqueria a Plaça es feu durant un dels seus mandats.

Antoni Arbona Ballester

(Manguer)

Pere Antoni Nadal Mayol

( de Ca Sa Mestre)

Per part de mare era de la familia de Can Xoroi.El seu pare Antoni Nadal Homar havia nascut a Valldemossa i era cirurgià-barber.

(Ocuparia la batlia quan la primera república del 1873 al 1874 essent succedit per Joan Ripoll Mayol de Bàlitx.



Josep Colom Castanyer

(Pere Simó)

1893

Josep Sastre Ensenyat

(des Mas)

1834-1924.

(Era batle l'any 1894)

Gabriel Ballester Busquets.

1862-1924.

Braç dret d'Estades Montaner al que substituí com cap local dels "conservadors fornalutxencs" i rival politic del fill d'aquell, pertanyia a una familia mitjanament benestant.

Fou batle a finals del segle XIX i començament del XX, encapçalant després de 1909 l'oposició local "maurista".

Casat amb Maria Busquets Estades ( + 1931) vivia separat de la seva esposa per raons de la salut mental d'aquesta. Tot i que havia sigut l'obrer de la "Confraria de Sant Antoni de Viana", quan,el 1924,mori;el rector de l'església de Fornalutx li negà els darrers sagraments, exèquies i sepultura cristiana per suposat concubinat amb la mestra del poble. Una senyora fadrina i seixantina,de nom Margalida Escales Ripoll (Sa Mestra de Cal Sen Lluc) que era també nadiva del poble.

Aquest fet insolit provocaria entre els fornalutencs un gran rebombori i seria causa del comiat forçós, en 1927, del Rector Llorenç Mas Mesquida a qui, Joan Mayol Nadal (penya) amic i del partit de Ballester dedicaria aquesta glosa mal lletada de pebra picant amb cirereta:

"Ves-te'n tot es poble diu

Ves-te'n jo també diré,

Ves-te'n i deixa s'empriu

Ves-te'n que et convé,

Ves-te'n entranyes de fera,

Ves-te'n d'aquesta vorera.

I si en tant de pics,

de veste'n no se'n vol anà

serà precis al clot

d'En Ballester

dur a enterrar".



Josep Vicens Ros

(Trota)

Pertanyia a la mateixa corrent politica de Gabriel Ballester i alternà amb aquell la batlia unes quantes vegades.

Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennàsser de Massana .

1863-1953.

( Cap local del partit local i amic d'alguns dels dirigents d'aquest partit a Mallorca)

El seu pare i el seu avi havien ocupat la batlia.En temps seu - 1909-1922 - es feu una important reforma de Sa Plaça, (la principal de la Vila) i es rebé,el 1918, la visita del Comte de Romanones cap de la facció del Partit Lliberal a la que ell estava adscrit. Es posà un telefon per la comunicació telegràfica amb Sóller.

Salvador Sastre Escales.

Del mateix partit politic que Estades Bennàsser a qui substitui a finals de 1916 al declinar presentar-se per una altre mandat.

Era nebot de Josep Sastre Ensenyat. (De la familia dels arrendataris o majorals de la finca "Es Mas" que pertanyia als Estades de Moncaira).

El temps de la batlia de Salvador Sastre Escales arribaria l'electricitat a Fornalutx.

Salvador Sastre Escales. excercí el càrrec de batle de Fornalutx entre 1916 i 1917. Morí el vespre de Nadal de 1917,estant en possessió de la Es l'unic batle de Fornalutx mort essent batle.

El seu antecessor el succeí fins el 1920.

Vicenç Colom Colom.

(milà)

- Sóller 1881-1954.

Igualment del Partit Lineral era tinent batle a la mort de Sastre. Assumi interinament la batlia fins l'elecció del successor.

Vicenç Colom, germà "des metge milà", de Sóller, estava casat amb la filla de l'ex- batle Josep Sastre Ensenyat; qui, el 1904, havia enviudat del seu primer marit el mestre d'escola Amador Torrens Calafat. Aquest últim era germà de l'apotecari Jaume Torrens Calafat.

Joan Puig Colom

( Reus)

1878-1957

De familia benestant era simpatitzant de la corrent de Don Eduardo Dato del Partit conservador. Va ser batle entre 1920 i 1923 quan fou cessat per la Dictadura de Primo de Rivera.

Estava casat i tenia una filla Maria Puig Arbona que premori als seus pares. La casa on vivia al carrer de l'Alba - traspassada a estrangers pels seus hereus és ara un hotel d'interior.



b) DICTADURA  DEL  GENERAL  PRIMO DE RIVERA

1923-1930

Bernat Alberti Arbona

( Des poador )

El nomenaren batle l'octubre de 1923 quan el Directori Militar va dissoldre els ajuntaments i els remplaçà per comissions gestores.

A Fornalutx fou designat Bernat Alberti Arbona,conrador i propietari de la tafona "des Poador".-

( A Sóller el que designaren per batle, es deia Jaume Arbona Vila, de malnom "Milanet" a la "ciutat dels tarongers",i era fornalutxenc de naixença.)



Francesc Alberti Barceló.

Cirerol

Fornalutx segle xix- França 1932.

Sabater d'ofici substitui a Bernat Alberti Arbona en els primers mesos del 1924 quan,Bernat Alberti presentà la dimissió.

Faria poc després el mateix.

Marxaria posteriorment a França on residien els seus fills i filles.Mori allà als anys trenta.Conten que era de les poques persones adultes del seu temps que sabien llegir i escriure. (Molts fornalutxencs i fornalutxenques anaven a veure "Mestre Francesc Cirerol" perquè els escrivis la carta al fill o filla que havia marxat a França).

Joaquim Busquets Estades

(Sabagot)

1880-1932

Tinent batle de l'Ajuntament de Fornalutx, estava casat amb una filla del batle Bernat Alberti Arbona.

Imbuit conten de la funció que exercia;ocupà, interinament, la batlia el 1924 fins que es nomenà a:



Bartomeu Mayol Ballester

(Xoroi)

1882-1967.

Conrador,descendent d'un germà del primer batle Antoni Mayol Arbona; fou

nomenat batle de Fornalutx, del 1924 fins l'any següent, en que presentà la dimissió.



Miquel Busquets Ferrer

( Benet)

Era tinent batle i excerciria de batle interinament uns mesos el 1925. Formaria part de posteriors consistoris fornalutxencs.



Josep Puig Barceló
(Puigderros)

1873-1943

1º Etapa. De 1925 a 1928.

(El malnom de "Puigderrós" li venia de la seva esposa, Josepa Mayol Sastre, que havia heretat la casa de Can Puigderrós a Fornalutx a la mort del seu primer marit el senyor Francesc Canyelles Puig) Essent batle el Sr Puig Barceló, es retiraren els escalons (reietes) del carrer del Sol i del Carrer del Toro.(Servirien de cami de carro per traginar llenya de Sa Comuna).

Miquel Adrover Bauzà.

(Bieu)

Natural de Felenitx, era germà d'un capellà que va regi la parroquia de Porreres.Casat amb una fornalutxenca de "Can Bieu" i pare de quatre infants,un d'ells també fou sacerdot. Un altre seria mestre d'escola.

El seu nét,Miquel Angel Adrover Sastre, és auxiliar de farmacia i fou president de l'actualment estingida associació cultural FURN Al-LUIG.

Católic practicant i tradicionalista, obrer de la confraria parroquial de la capella de Les Animes; Miquel Adrover Bauzá ocupà la batlia entre 1928 i 1929.

Jordi Mayol Ballester

(Xoroi)

1876-1940.

Era del Partit Conservador.

Jordi Mayol Ballester propietari de la Casa i Tafona de "Can Xoroi" al carrer de la Font aixi com de la finca Sa Domenega; fou batle de Fornalutx des del final de la dictadura del General Primo de Rivera fins l'abolició de la monarquia el 14 d'abril de 1931.Germà gran de Bartomeu Mayol Ballester.

c) IIº REPUBLICA  ESPANYOLA

1931-1936

Jaume Busquets Ros

1865-1948.

Se'l coneixia pel malnom de "Raboa"que no era del grat de la familia.

Simpatitzant del nou règim, ocuparia el càrrec de batle del 17 d'abril de 1931 al 1932. Prengué part com compromissari a l'avant projecte d'Estatut d'Autonomia de Mallorca.



Joan Antoni Modesto i Gallach

Sueca  Valencia 1900 - Decada dels Anys 60 segle xx)

Presidi una gestora municipal de tres membres amb Joan Segui Sastre "Rendeta" i Pere Mayol

Passador" del 1932 a 1933.

El Sr Modesto era valencià i mestre d'escola.Vengué destinat, a Fornalutx, el 1929,

Compromés amb l'equerra republicana tot hi essent una persona assenyada i moderada; quan la guerra civil arribà fou depurat i represaliat.

(L'econom de la parroquia, Antoni Caparó Busquets "Es capellà Ganxo", el reemplaçà interinament per donar classes) fins que arribà el seu successor Estanislau Guijarro Segura.

El Mestre Modesto, aixi el coneixia Fornalutx, estava casat amb fornalutxenca de la familia de "Can Reió".

Josep Albertí Arbona.

( Pardalet)

Inscrit a la Unió de Dretes.

Batle de 1933 a 1934

Era nebot del prevere i compositor de música Joan Alberti Arbona (1850-1916) Tenia negocis d'expeditor a Catania (Italia) i a Vila Real- País Valencià. Dimiti per atendre les seves empreses.



Josep Arbona Busquets

( Cabana)

1887-1982.

( Del mateix partit partit que l'anterior i tinent batle)

Primera etapa

1934 a 1936

Josep Arbona Busquets, descendia de la familia de propietaris de "Sa Cabana". El seu pare, Sebastià Arbona Vicens, havia ocupat el càrrec de tinent batle quan la Guerra Europea.

El "carrer Arbona Colom", que va del Pujol cap a S'Alqueria, li està dedicat a ell i a la seva esposa Francisca Colom Mayol.

Es podria incloure a aquest batle en una corrent ideológica   democrática cristiana .
Obrer de la capella de Sant Josep fundà amb l'econom Caparó una associació católica de pares de familia  en els anys quaranta del segle passat.



Llorenç Ramis Perelló.

(Fava)

Llubi 1902- Palma 1997.

Estava afiliat a "Esquerra Republicana" per la qual cosa seria batle de Fornalutx del mes de març de 1936 fins el 22 de juliol del mateix any com president de la Gestora designada pel governador civil del "Frente Popular".  Era jornaler, tallador de llenya a Sa Comuna,

El Sr. Ramis estava casat amb una fornalutxenca de "Can Fava" i era pare d'una nissaga nombrosa.

Ell i una germana seva (carnissera d'ofici) es van establir a Fornalutx on van contreure respectives nupcies.



d) LA  GUERRA  CIVIL I  LA  DICTADURA  DEL GENERAL FRANCO

1936-1975.

Pere Joan Busquets Arbona

"Benet"

1905 - 1984

President de la Gestora Municipal nomenada per les autoritats adictes a la soblevació contra el Frente Popular del 22 de juliol al 3 d'agost d'aquell 1936

Pere Joan Busquets - nebot de Miquel Busquets Ferrer - tenia un negoci de begudes "Cafè del Centro" més conegut per "Can Benet" que, els seus pares, havien posat en marxa i que després passaria al seu fill Benet (l' actual president -2013- de la "Tercera Edat de Fornalutx" i ara regenta, la seva néta, Francisca Busquets Bernat "Na Paca".

Aquest establiment encara es troba al mateix lloc al carrer de "Sa Plaça".

També feia de taxista. Ofici igualment,seguit uns quants anys,pel seu fill.

(El seu pare Benet Busquets Ferrer havia manat la primera diligència de passatgers amb cavall o mul que hi va haver a Fornalutx a finals del XIX principi del XX)

Pere Joan Busquets també és recordat per la gent major del poble per la seva participació activa a les processons del Dijous i Divendres Sant com centurió.

Quan encara era fadri, juntament, amb Llorenç Rullan Alberti i Joan Busquets Alberti (xim) l'any 1930 prengué part a l'establiment de la "Congregació Mariana" que reemplaçà els "lluissos" a l'església parroquial i n'ocupà els càrrecs directius principals de president, secretari i tresorer.



.Josep Puig Barceló

(Puigderrós)

2ª Etapa

President d'una gestora de caire totalment falangista del 3 d'agost del 1936 a 1937.

(Una neboda de la muller del batle Josep Puig, de Can Puigderrós, estava casada amb el cap local de la Falange Sebastià Vicens Mayol).



Miquel Amengual  Barceló

Toule França 1902- Palma 1997.

(De pare solleric i mare fornalutxenca; quan la segona guerra mondial s'allistà a la Divisió Azul. De retorn de l'Unió Sovietica s'establi a Ciutat (Palma) on mori als 97 anys. Feu molts anys de guia turista interprete,donat els seus coneixements de llengua francesa.

Batle (president de Gestora falangista) entre 1937 i 1938.

Joan Arbona Albertí
(  Des  Clot)

- 1903- 1945



 Era conrador de la seva finca Es Clot, Presidiria una gestora "falangista" del 1938 al 1941, epoca en que s'aplicaren les confiscacions de bens als dirigents locals d'esquerra.



Sebastià Vicens Mayol


(De   Moncaire)

1902-1967

 Va presidi la comissió gestora entre 1941 i 1946

Sebastià Vicens era el cap local de la Falange.ja del mes de maig de 1935 en temps de la II Republica com consta a un llibre del Marqués de Zayas.

Nebot politic de Josep Puig Barceló; els seus pares i un germà van tenir cura de la possessió Moncaire. (D'aqui el malnom de " Moncaire").

Cap al final de la seva etapa de batle es feu el cami entre el lloc dit "Es Pujol" i S'Alqueria o sigui l'actual "Carrer Arbona Colom".



Bartomeu Mayol Arbona

(Fraret)

Era fill de Bartomeu Colom (fraret) i de Francisca Mayol Arbona (guia). Tot i que els seus pares havien contret matrimoni legalment sols duia els cognoms de la mare.

El 1946 formava part de la comissió gestora i quan el batle,Sebastià Vicens, fou cessat; " En Tomeu fraret" assumi la batlia accidentalment donat la renuncia del tinent batle que era Pere Joan Busquets Arbona (Benet).

Després d'uns anys passats a Rennes (Bretanya-França) on treballava de mosso a l' Etablissement Mayol (uns fornalutxencs allà establerts); retornat al poble nadiu també tornaria a entrar a les cases de la vila com regidor en temps de la batlia de Jordi Arbona.



Josep Arbona Busquets

(Cabana)

2º Etapa 1947-1954

En el curs de la segona etapa, el 8 de setembre de 1947- dia de "Sa Patrona" fou proclamat el primer Fill Il-lustre del municipi "Es Capellà Pardalet" Joan Alberti Arbona.

En 1949 i a rel d'un passeig per tot Mallorca d'una imatge de la "Mare de Déu de Lluc" organitzat pel bisbe Joan Hervàs Benet; el batle "Pep Cabana" nomenà, la Mare de Déu. "batlessa honoraria de Fornalutx" quan aquesta li tocà "trepitjar" terra fornalutxenca.

En 1950 a instancies seves,l' ajuntament, comprà el casot de Ca'n Arbona que de molts anys enrera ocupaven com llogaters.



Bernat Albertí Albertí

(S'Hort d'Amunt)


Interí .

Va ocupar la batlia a rel de la dimissió març de 1954 -de Josep Arbona Busquets, del que era tinent batle.

Antoni Busquets Bernat.

( De Sa Font).

1910-1992

Fill de Jaume Busquets Ros que havia sigut batle quan entrà la II República. Era conrador com el seu pare i arrendatari de la Finca de Sa Font de Binirossi. Nomenat batle el setembre de 1954; l'any seguent ,sent, ell, batle, s'inaugurà, el 18 de juliol de 1955- aniversari de l' "Alzamiento Nacional" -la centraleta automàtica de telefons que reemplaçaria una de més antiga de telegrafs.

Aquesta centraleta estigué fins a començament dels setanta a una dependencia del feia poc inaugurat "Restaurante Santa Marta".Després passaria a una casa del carrer de la Palma i d'aqui a Plaça a la botiga de "Can Corona" ( Autoservicio Mayol) fins que desaparagué degut a la total automatització de les linies telefòniques de la vall de Sóller.

Antoni Busquets Bernat dimiti per problemes familiars. a mitjans 1956.



Llorenç Rullan Albertí

(Des Bosc)

1907-1970.

Batle i Cap local del Movimiento de 1956 a 1965. Aquesta denominació vendria a remplaçà la de FET y JONS. Anteriorment ho era des del cess;ment de Sebastià Vicens; Macià Reynés (des Poador) qui a més era el delegat local de l'organització sindical del règim.

Rullan entrat al consistori en 1951 com regidor pel terç sindical i abans de ser nomenat batle en 1956 havia excercit com batle accidental degut a abscències dels titolars. En temps seu, el 1961,es comprà la finca "Sa Rutlana" en el cami del Cementeri i s'hi edificaria la nova Escola Unitaria de Nins.

Llorenç Rullan era fuster i envernissador d'ofici.

Havia treballat a l'obrador de Pere Canals "Moscatell" a la "Plaça d'Antoni Maura"(S'Arreval ) a Sóller. Per motius greus de salut deixà la feina a començament de 1953.



Antoni Vicens i Vicens

(Des Maiol)

? 1980.

Se'l coneixia per "en Mandarin",un malnom que ell mateix s'hauria donat quan es trobava a Vila Reial (Pais Valencià) treballant amb l'empresa de Josep Alberti (Pardalet).

El batle "Mandarin" era gendre de Bernat Alberti Arbona que havia ocupat el càrrec a principis de la dictadura de Primo de Rivera.

Per altra banda,el seu pare Jaume Vicens Mayol,dit d'Es Maiol, havia sigut regidor en temps d'Alfons XIII pel Partit Maurista.

Fou el batle i el cap local del "Movimiento" entre 1965 i 1973.Anteriorment havia sigut delegat local sindical i també tinent batle.

Jordi Arbona Vicens

(Des Clot )

Nascut el  23 de  febrer de 1933 segon infant i primer al.lot d'una familia de quatre germans del que és l'unic sobrevivent

El seu pare era Joan Arbona Alberti batle durant la guerra civil .Com el progenitor conrador de la seva finca de "Es Clot".

Nomenat batle i cap local del "Movimiento",el 1973; a la seva investidura hi estaria present el sot cap provincial del Movimiento, Don Sebastià Serra de Gaieta i Perelló, com delegat gubernatiu.Seria el darrer cap local del nomenat "Movimiento".

(El 1975 mort el Cap d'Estat Espanyol Franco, sucedit pel Rei Joan Carles de Borbó; l'any seguent ,el consistori fornalutxenc per unaminitat , l'elegi com batle de Fornalutx.

Seguí en el càrrec fins les eleccions municipals de 1979; les primeres que se feien des del 1933.

Es a finals d'aquesta primera etapa que es reformaren totalment les Cases de la Vila de "Can Arbona.")

e) DEMOCRACIA

Joan Carles l.

1979 a



Alexandre Vidal Vicens

(Vinyavella)



Nascut a Meaux França de mare fornalutxenca, (germanastra del batle Antoni Busquets Bernat) i de pare de Maria de la Salut.També ell, la seva germana la seva mare Margalida Vicens Bernat i una neboda, visquéren uns anys a Caracas Veneçuela.

Alexandre Vidal, conegut per N'Alejandro tenia l'ofici mestre d'obres.Fou regidor i tinent batle amb Jordi Arbona, de batle.

Encapçalaria la llista de batles de l'actual "democracia espanyola"; havent,triomfat l'abril de 1979, la seva candidatura de "Independientes de Fornalutx" damunt la presentada per "Unión de

Centro Democratico".

A les eleccions de 1983 no es tornà presentar i passà el testimoni al seu predecessor Jordi Arbona.

Domiciliat a Sóller amb posteritat. Alexandre Vidal Vicens mori a principis dels 2001 aixi com la seva germana  Catalina i la filla d'aquesta darrera Margarita Echaburu Vidal quedant per extingida la branca d'aquesta familia.



Jordi Arbona Vicens

(Des clot )

Encapçalaria candidatures d'Aliança Popular i Partit Popular.

2ª etapa que va del 1983 al 1997.

( Una etapa que es correspon bàsicament amb la del govern autonòmic balear de Gabriel Cañellas Fons; el qual ell i alguns consellers seus solien,cada any, fer acte de presència a les festes patronals).

Es realitzaren unes quantes millores i es posà en marxa un centre sanitari i la biblioteca municipal on abans de 1960 havia estat l'escola de Nins de Can Arbona.



Josep Puig Colom

( Ferrer)

1938

Afiliat al Partit Popular. Ferrer i mecànic d'ofici,actualment jubilat. En els anys seixanta havia pres part com a music i vocalista a un conjunt nomenat "Los Isleños" integrat per ell, Jesus Poceiro Ameal i Pere Buades Ordinas.

Sucedi a Jordi Arbona,del que era tinent batle, quan aquest es retirà de la politica, fent ell poc temps després el mateix. (El seu pare Joan Puig Bisbal fou molts anys jutge de pau i també havia sigut membre del consistori. fornalutxenc en els anys seixanta, ocupant escó de tinent batle i fent a vegades de batle accidental.Autor igualment d'un petit llibret sobre història de la localitat, traduit a l'anglés.)

Josep Puig Colom està casat amb una filla del batle Antoni Busquets Bernat.





Andreu Sebastià Barceló 1 Vicens


(Pera)
Nascut cap el 1960

Afiliat al PSIB-PSOE. Electricista de professió.

Batle l'any 2000 a rel d'unes eleccions municipals en la que el seu partit compartiria el triomf gràcies a un pacte post electoral amb el "Partit Socialista de Mallorca" i "Esquerra Unida Els Verds". (Quatre regidors d' "esquerra"en total damunt tres del Partit Popular).

Salvador Sastre Umbert

1954

Encapçalava la llista del "Partit Socialista de Mallorca" amb un altre regidor.

Salvador Sastre Umbert " es fuster" és fuster d'ofici com el seu pare, avi i besavi. D'aqui el malnom.

Al temps que fou batle s'adquiri la casa i la tafona de Can Xoroi.



Joan Alberti Sastre



(Morons)

Nascut  el  12  de  juliol  de 1947. D'ofici maitre d'hotel.

Fill gran d'Antoni Alberti Puig ( 1914.1992) que fou escrivent de les cases de la vida i secretari de l'ajuntament fornalutxenc substituint a Joan Pallicer Amengual ha ocupat la batlia de Fornalutx entre els anys 2007 i 2015 encapçalant les llistes del Partit Popular. Ha ocupat el càrrec de President de les Entitats Locals.

Antoni Aguiló Amengual

( Lau)

Sóller. Nascut el 19 de  gener de 1974. De la familia de la carnisseria de Can Lau de Sóller. Casat a Fornalutx. Afiliat al Partit Popular. Regidor i tinent de batle a la darrera etapa de Joan Alberti Sastre. Des del mes de febrero del 2014 és el batle actual de Fornalutx per dimissió de Joan Alberti Sastre i refrendament de la seva candidatura que resultà guanyadora a les eleccions municipals del 24 de maig del 2015.






divendres, 15 d’agost del 2014

RECORDANÇA

" A la senyora Jacinta Parés Ripollés"
  (1909 2014)
_ Madame Lluvià a la Xampanya i a tota França _
esposa que fou del funcionari de la Generalitat  de Catalunya,en temps del Molt Honorable President Lluis Companys Jover, Isidre Lluvià  Aguilar; morta,a l'edat de 105 anys, el dissabte 9 d'agost de 2014 en la ciutat de Reims Marne.


" Dolça Catalunya 
Pàtria del meu  cor
qui de tu s'allunya
d'enyorança es mor"

Aquest és un homenatge
a aquell antic veinatge
que mos pares i vós
ells mantinguéren
molt amistós.
Aixi que amb llealtat
a aquella amistat
us envio una rosa
ja que segur al Cel
amb una amiga fidel
ma mare Rosa
vos haureu  abraçat

" Rosa d'abril
Morena de la Serra
De Montserrat estel
Il-lumineu la Catalana terra
Guieu-nos cap al Cel "

No puc dir-vos adéu
ja que essent creïnt,la mort
és ella per jo oh vida !  Dolça Sort!
Tampoc vull dir-vos arreveure
ja que un dia ens tornarem a veure.

Des de la meva Mallorca mirant al continent
mentre jo estigui ell conscient
vós i els vostres estareu present.
tant en el cor com en l'enteniment.

" Ix i crida que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe son nom e sa memòria
a propis,a estranys, a la posteritat."

Per damunt els colors,partits,ideies i banderes
Per damunt els exilis.
Per damunt qualsevol dels negocis.
Per damunt tot allò que separa i no uneix:
Despleguem enlaire les senyeres
de la nostra terra,de la nostra llengua,de la nostra gent.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
14 d'agost de .2014

dilluns, 11 de novembre del 2013

OR FORNALUTXENC PER LA CAUSA DEL" MOVIMIENTO "

ººººººººººººººººLa guerra que el segle XX i entre els anys 1936 i 1939 dividi en dues zones Espanya - nomenada per uns "Guerra d'Alliberament Nacional" i per altres simplement "Guerra Civil" o també " Guerra Incivil" a més de morts i ferits per cada banda suposà que de part i altra s'organitzasen moviments de recaptació ecomomica per ajudar al finançament de la "Causa"..

Sota control - des d'un principi - dels militars i de les formacions politiques que no acceptaven la legalitat del Front d'Esquerres ( Frente Popular) guanyador de les eleccions del 12 de febrer d'aquell 1936; obvi que a Mallorca les recaptacions fossen per l'anomenada "Causa Nacional".

A Tots els pobles de l'illa s'organitzaren escamots dedicats a recaptar tombagues, anells, cordoncillos, botonades, tota mena de peces de material preciós (or). A la zona de Sóller un dels encarregats de dur a terme l'operació de la recaptació era el solleric Bartomeu Vicens de Ca'n Bonjesus. No se l'ha de confondre amb un " Bonjesus" pollençi Marti Vicens Vilanova qui ell era republicà i d'esquerres.
Anys enrera mirant papers a l'arxiu de les Cases de la Vila de Fornalutx vaig trobar aquesta llista de fornalutxencs i fornalutxenques amb el seu nom i llinatge, adressa postal i grams d'Or. Hi figuren familiars meus com el meu  avi Antoni Bisbal Llaneras, la meva avia Teresa Solivellas Arbona i la seva germana Antònia; el meu oncle Bartomeu Estades Solivellas i la seva esposa Aina Mayol ( per cert el llinatge matern està equivocat. No és Estades sino Mayol) ; les meves ties Magdalena i Maria Bisbal Alberti o les ties de ma mare Maria i Catalina Bisbal Bisbal i Madame Vidua de Alberti apart d'altres parents més llunyans.

Abans d'anar a la llista propiament dita me permetreu aclarir uns quants punts referits al nom dels carrers.
El carrer de Sant Bartomeu es refereix al que un temps es deia de l' Estanc però també a vegades pot tractar-se de l'actual carrer Metge Mayol.

El carrer del Torrent també conegut pel carrer de ses sopes es diu avui "Carrer Germans Reynés" en memòria de Bartomeu i Miquel Reynés Rosselló morts al front de la batalla de l'Ebre,el 1938.

El carrer de la Pau segueix amb el mateix nom però un boci duu el nom de carrer Joan Coll en recordança de Joan Coll Ginestra mort també a la guerra.

Amb el nom de "Plaça" es pot identifcar la plaça `principal del municipi - la "Plaça d'Espanya - qui durant el periode franquista fou "Plaza del Generalisimo Franco" y "Plaza de la Republica". També hi ha la possibilitat de que sigui el carrer de Sa Plaça" qui va del carrer del Sol cap a la mateixa Plaça. Aquest carrer el 1936 quan la soblevació encara no havia tengut lloc. les autoritats locals del Front Popular el batiaren "Calle Manuel Azaña" en honor del President de la Republica Manuel Azaña Diaz.

El retol aixi com el dedicat a la República,el dia mateix que es consolidà la soblevació seria despenjat i fet mil bocins. En 1937 aquest mateix carrer és batiat com "Calle José Antonio Primo de Rivera" per honrar al fundador de " Falange Española". El nom perduraria fins a meitat dels anys vuitanta es retolaren els carrers en mallorqui i es va tenir l'ocurrència de posar-li el nom de "Carrer General Franco".

El 2001 o al 2002 passa a dir-se oficialment "Carrer de Sa Plaça" que és el que sempre se l'hi ha dit.

El carrer de "Sa Lluna " on hi ha Les Cases de la Vila conegudes també per Can Arbona és des d'any 1947 el " carrer des Vicari Solivellas" en honor del prevere Guillem Solivellas Aebona qui habitava aquell varrer i el 27 d'abril de 1947 celebrà lrd noces d'or sacerdotals.

El carrer del Cementeri duu ara el nom de " carrer Joan Arbons Alberti" per recordar a qui era sacerdot i compositor de musica i és fill il-lustre del municipi.

Des de fa ben poc temps el carrer de Palma duu el nom de "Carrer Jaume Mayol Nadal" Recorda a un ciclista fornalutenc de la familia sollerica de Can Penya de Sa Calobra qui en 1913 fou el primer mallorqui a guanuar un campionat d'Espanua en pista.

La LLista


Antonia Busquets Riutord - c.església 11 grams.

Jordi Mayol Ballester - c.Font 8 - 44 grams.

Bartomeu Mayol Pons . c.Lluna 3 - 42 grams

Maria Bisbal Bisbal -c. Sant Bartomeu - 19 grams

Cristofol Puig Alberti - c.Font 4 - 16 grams.

Bernat Alberti Alberti - c Nou 3 - 43 grams

Maria Bisbal Arbona . c Major 12 - 06 grams

Tomàs Arbona Ripoll - c Sol 18 - 15 grams.

Magdalena Barceló Alberti - c Sant Bartomeu 3 - 05'50 grams.

Maria Busquets Mayol - Plaça 2 - 11'50 grams.

Maria Morro Reynés - c Sant Sebastià 3 - 7'50 grams.

Joan Ginestra Sastre - c Sol 6 - 21 grams.

Josep Arbona Busquets - c Major 1 - 34 grams.

Catalina Bennassar Barceló - c Sant Sebastià - 3 grams.

Antònia Vicens Arbona - c Font 11 - 25 grams.

Rosa Vicens Bernat - c Font 13 - 21 grams.

Cristofol Puig Mir - c Sant Joan 1 - 12 grams.

Margalida Frau Bibiloni - c Olivar - 2 grams,

Pere Mayol Vicens - c Plaça 4- 10 grams.

Joan Mayol Busquets - c Nou 5 - 9 grams.

Vicenç Vicens Estades . c Sant Bernat .5 - 52 grams.

Maria Rotger Gual - c Sant Bernat - 9 grams.

Antoni Ordinas Arrom -c Monte - 03 grams.

Maria Alberti Colom . c Palma 7 - 4 grams.

Catalina Bisbal Colom - c Sant Bartomeu- 8 grams.

Antoni Puig Bisbal - c Sant Bartomeu - 28 grams.

Jeronia (H) umbert Rullan - c Sant Bartomeu - 8 grams.

Joan Vicens Mayol - c Església ,6, 7 grams

Catalina Bisbal Bisbal - c Vent 3 - 3'50 grams.

Antònia Solivellas Arbona - c.Lluna 2 - 11' 50 grams.

Rosa Mayol Ballester - Font 8 - 75 grams.

Josep i Catalina Puig Anfos - c.Font 6 - 8 grams.

Bartomeu Mayol Pons (2º) - c Lluna 3 - 48'50 grams.

Miquel Adrover Bauzá - c-Sant Bernat - 16 grams.

Llucia Mayol Reynés - c. Major 6 - 19 grams.

Bernat Alberti Alberti ( 2º) - c Nou - 25 miligrams.

Antoni Bisbal Llaneras - c. Sol 2- 19 grams.

Maria Bisbal Alberti - c Sol 2 - 9'50 grams.

Margalida Arbona Vila - c Torrent- 10 grams.

Antoni Marroig Bauzà - Illeta - 18 grams.

Josep Barceló Ginestra - c.Alba - 11 grams.

Maria Bisbal Puig - Plaça 3 -25 grams.

Magdalena Mayol Reynés - Plaça 6 - 7'50 grams.

Francisca Arbona Alberti - Església - 6 grams-

Catalina Busquets Ferrer - c.Metge Mayol 10- 25 grams.

Jaume Vicens Mayol - c Monte 26 - 7 grams.

Maria Busquets Mayol - Plaça 2 - 5'50 grams.

Josep Puig Barceló - c.Cementeri - 10 grams.

Joan Ginestra Sastre (2º) - c. Sol 6 - 7 grams.

Magdalena Alberti Arbona - c.Font 3 - 5 grams.

Antoni Vicens Bernat - c.Major 14- 22 grams.

Salvador Reynés Mayol - c Sant Sebastià - 04 grams.

Gabriel Mayol Ballester - c. Palma 2 - 9 grams.

Salvador Sastre Arbona - c.Sol 12 - 15 grams.

Antoni Vicens Arbona - c Font 11 - 10 miligrams.

Rosa Vicens Bernat (2º) . c Font 13 - 20 miligrans.

Antoni Arbona Colom -c.Alba 28 21 grams. 20 miligrams.

Maria Estades Vicens - c.Pau - 10 miligrams.

Apolònia Alberti Mayol - c Pau - 25 grams 5 miligrams.

Catalina Alberti Mayol - c Font - 16 grams.

Bernat Alberti Arbona - c Font - 22 grams.

Salvador Sastre Arbona - . Plaça 1 - 31 grams 90 miligrams.

Catalina Reynés -c Monte - 5 grams,

Jaume Colom Barceló - c Sant Bartomeu - 19'50 grams.

Magdalena Bisbal Alberti - Plaça 8 - 8'50 grams.

Teresa Solivellas Arbona -c. Sant Joan 6 - 40 grams 20 mg.

Francisca Arbona Vicens -c Monte 4 - 9 grams.

Maria Arbona Vicens - c Olivar 2 - 7'50 grams.

Margalida Puig barceló - c Olivar - 3 grams.

Joan Barceló Ros - c.Palma,5- 10 grams.

Bartomeu Mayol Arbona -Monte 1- 18 grams.

Antònia Puig Mir - c.. Metge Mayol - 10 grams.

Catalina Alberti Mayol -c.Metge Mayol - 0'52 grams 20 mg.

Pere Mayol Vicens .Plaça 4. - 10 grams.

Isabel Alberti Alberti - c.Major 2 - 9 grams.

Josep Alberti Arbona - c Font - 23'50 grams.

Miquel Colom Barceló - c.Monte 33 - 05 grams.

Salvador Sastre Alberti -c Nou 7 - 14 grams.

Joan Mayol Buquets - c Nou,6 - 2 grams.

Maria Ginestra Sastre . c Sant Bartomeu- 4'50 grams.

Antoni Muntaner Pastor - c Palma- 8 grams. 10 mg.

Catalina Bisbal Vicens . c Major 8- 13 grams.

Anoni Amengual Ensenyat - c Alba 34 - 24 grams 40 mg,

Nadal Bisquerra -c Església 7- 11grams.

Joan Alberti i familia - c Metge Mayol - 13 grams.

Francisca Mayol Arbona - c Alba,21 - 4 grams.

Margalida Mayol Busquets - c.Sant Bartomeu - 11 grams.

Jaume Vicens Bernat c.Església 15 - 5 grams.

Maria Bisbal Sastre - c Església 7 - 10 grams.

Aina Mayol Estades - c Alba 24 - 41 grams 20 mg.

Bartomeu Estades Solivellas - c.Alba 24 - 25 grams.

Maria Alberti Colom c.Palma 7 - 5 grams.

Antoni Anfos Alberti - c Torrent,9 - 9 grams 10 mg.

Madame, Vidua Alberti - Cementeri - 11'50 grams.

Antònia Mayol Mayol -Plaça - 48 grams,

Catalina Bernat Vicens . c Palma 8 - 2'50 grams.

Joan Arbona Vicens - c Pau 4 - 8 grams,

Catalina Reynés Alberti - C. Metge Mayol 3 - 3 grams.

Francisca Reynés Alberti - c Nou 4 - 4 grams.

Catalina Alberti Colom - c.Església 5 - 2'50 grams.

Catalina Sala Busquets - c Esglésis 6 - 1 gram 10 mg

Pere Joan Busquets Arbona - Plaça,1 - 7'50 grams.

Catalina Vicens Mayol - c-Església - 13 grams 20 mg.

Josep Arbona Busquets (2º) -Plaça pub 1 - 1 dolar paper.

Margalida Ripoll Sastre - c Alba- 12'50grams.

Margalida Vicens Busquets c Metge Mayol - 5 grams.

Maria Vicens Reynés -c.Alba 10 - 13 grams.

Maria Vicens Ros - Plaça - 5 grams.


Joan Vicens Mayol - c Església 6 - 12 grams 65 mg
.

Catalina Arbona Mayol 4 grams 20 mg.


Maria Ginestra Bisbal - c Palma 3 - 24 grans


¿ Es tracta d'una llista completa? Molt possible que no. Noms repetits alguns per una segona donació o.... Llinatges equivocats com el cas d'Aina Mayol Estades ja esmentat abans o el de Francisca Arbona Alberti del carrer de l'església. Jo pens que es tracta d'una senyora de nom Francisca Arbona Reynés alies D'Es Clot casada amb un Joan Alberti ( Mayol de malnom)

En teoria les donacions per la Causa eren totes voluntaries. De persones com per exemple el meu oncle Bartomeu Estades Solivellas - el nom i llinatges del qual podeu trobar a l'apartat FORNALUTX del libre del Marqués de Zayas- em sembla logic simplement. Ara que ho fessen de bona gana Catalina Bernat Vicens casada amb un cosi de ma mare, coneguda per "Sa  Republicana,,; Catalina Bennasser Mayol la dona del Batle Ramis destituit el 20 de juliol,o Antoni Marroig Bauzá i Salvador Sastre Alberti gestors de la comissió del Batle republicà i a qui havien incautat patrimoni; sincerament ho tenc mal de creure. El que passava i per evitar-se més enujos i complicacions fer com els altres i aboquinar

dissabte, 26 d’octubre del 2013

LA SOMBRA DE "MARQUES" PERSISTE ENLA CALA DE TUENT

Tal era en el año 1973 del siglo pasado el titulo de un articulo de este friqui -( que algunos pretenden que soy por haberme visto no se en que programa de Tele Cinco llamado "Cronicas Marcianas )" -en la publicación "Paris-Baleares" de la Asociación franco mallorquna "Les Cadets de Mallorca". Narraba asi la celebración de un consejo de guerra militar que había tenido lugar,en 1923, en la localidad mallorquina de Sóller.

Decía yo: El martes 20 de noviembre del año 1923 la sala capitulr delAyuntamiento de Sóller se ha convertido en Tribunal Militar, En el banquillo de los acusados están sentados cinco números del entonces Cuerpo de Carabineros que formaban parte del "Destacamento de Tuent" en el termino municipal de Escorca. Fuertemente escoltados han hecho su entrada en la sala donde aguarda un auditorio numeroso y hostil.

Los cuatro primeros, Eusebio Sánchez, Joaquin Mestres, Bernardo Serrano y Juan Gómez están acusados de haber dado muerte a un hombre apodado "Marqués" y al que habían apresado previamente,por sospechas de contrabando. El quinto ,Valentín Segura,les acompaña como supuesto encubridor del delito.

Y frente a los reos, que asisten en calidad de defensores D Emilio Nadal,D.Luis Cerdó, D.Eduardo Lassala, D.Antonio Salgado y D.Bartolomé Guerrero, está constituido el "Consejo de Guerra". Preside el Teniente Coronel de Carabineros D.Francisco Ballesteros y, los jueces vocales son los capitanes D.Fernando Piña, y D.Domingo Adullo (carabineros) asi como los capitanes de infantería D.Antonio Verd y D.Ramón Soriano .El vocal ponente es el Capitán D.Mateo Zaforteza del Cuerpo Juridico. En el asiento reservado a la acussación pública dr encuentra el Comandante Auditor D. Emilio de Urizar. Cuando termina su requisitoria en la que asegurará " que de las averiguaciones practicadas no resulta posible que el "Marqués" se escondiera pues un niño de cora edad sería visto " pide que el Tribunal condene a muerte a los cuatro primeros inculpados por haber ejecutado el delito o proporcionado intencionadamente los medios. Para el supuesto encubridor , Valentín Segura, requerirá una pena de seis años de presidio mayor .En concepto de responsabilidad civil solicita que los autores ,indemnizen a la familia del desaparecido "Marqu´s" com 4.500 ptas y, el encubridor,con 500 ptas.

¿ Pero quien era en realidad aquella victima de la cual se ignoraba todo rastro , desde aquel 13 de marzo en que había salido de casa para hacer "Sa Colgada" en el Predio de "Bini" ? Sus familiares, sus convecinos y sus amigos principalmente le conocían por el apodo de Marqués heredado de sus antepasados maternos. En realidad se llamaba Juan Ginestra Bisbal nacido en el montañero pueblo de Fornalutx del que continuaba siendo vecino. En el momento de su desaparición se hallaba casado con una paisana suya y era padre de dosniños.

Hombre temperamental - un poco uraño según sus contemporáneos - Marqués era , profundamente reservado e introvertido. Su vida diaria era la dura vida de agricultor de aquella época. En su vida de ciudadani no había nada sensacional ,aunque durante el tiempo de su servicio militar y con motivo de la Jura constitucional del Rey D.Alfonso XIII en 1902 .el Gobierno de Sagasta le concediera una medalla de bronce, Pero en aquel entonces había en Mallorca el contrabando. Para algunos de nuestros pseudo progresistas actuales, les resultará muy fácil inventarse la historieta de unos "admirables" defensores del bien común frente a un " Marqués" " lacayo de ocultos intereses capitalistas".

Ahora bien nosotros opinamos que el contrabandismo mallorquín ,merece un enjuiciamiento más serio y objetivo , De ninguna manera puede confundirse el trabajo de nuestros contrabandistas de hace cincuenta años con los modernos traficantes de narcóticos. Jamás la moral de aquellos hombres hubiese consentido participar en un crimen contra la salud pública.

Pero ¿ eran aquellos cinco hombres sentados en el banquillo, los verdaderos artifices de aquella desaparición?

A pesar de que el fiscal les acusara - sobretado a Sánchez y a Gómez - de "haber amarrrado a un tronco el Marqués y de haberlo matado con una pistola en una cueva de Tuent; ellos hicieron continuamente protestas de su inocencia.

Por otra parte la acusación, únicamente , podía basarse en accesorios como la insubordinación, efectuada por los carabineros de Tuent contra el Comandante Riutort juez instructor de la causa sobre el que dispararon varias veces cuando se aproximaba al lugar de autos mientras que, en el Juzgado de Paz de Fornalutx, D.Antonio Sereix,Juez de Primera Instancia e Instrucción del Distrito de la Lonja,expresamente desplazado desde Palma - hoy en día los jueces de instrucción no se toman tanta molestiaa - para recibir la declaración de la esposa de Juan Ginestra Bisbal y de sus amigos los hermanos Bisbal Sastre.

También había la declaración de una mujer de conducta irregular que aseguraba que, Eusebio Sánchez, encontrandose la misma noche de los autos en una taberna del barrio chino palmesano,se vanogloriaba de la "hazaña" de haber dado muerte al contrabandista que habían apresado cerca de Sa Torre d'En Palou.

Por lo que respecta a la prueba pericial , unicamente pudo encontrarse una chaqueta del desaparecido con manchas de sangre;pero claro está, los peritos no pudieron dictaminar los malos supuestos trataos de los no menos supuestos agresores.

Conforme a la tesis sostenida por el defensor de Sánchez, el Capitán Eugenio Nadal, de que conforme la legislación penal ordinaria para condenar eran indispensables cualquiera de estos cinco requisitos: 1º La prueba convicta del delito, 2º El testimonio de aquellos que hubiesen presenciado la muerte del desaparecido , 3º El haberse encontrado el cadáver y 4º El certificado de defunción: el Consejo de Guerra ,celebrado en Sóller,tuvo que absolver a los cinco acusados del delito que se les imputaba .Sentencia que año y medio más tarde sería confirmada por el Consejo Superior de Guerra y Marina, ante el que se había tenido que recurrir por la disconformidad del Capitán General de las Islas con el fallo emitido en Sóller.

Lo único cierto era que Juan Ginestra Bisbal alias "Marqués" había sido detenido por los carabineros de Tuent y que. luego había desaparecido para siempre .Pero nada más. Ni su cuerpo volvió apaarecer vivo o muerto y ni sus amigos o conocidos pudieron dar relacion de su paradero .

La desaparición enigmática de "Marqués" y las circunstancias que rodearon a la misma , apasionaron a la opinión mallorquina de los años 1923-1924 y 1925. El asunto despertó el interés no sólo de las autoridades judiciades sino también de los representantes del Poder Ejecutivo y de los lideres de las principales facciones politicas que como se sabe tuvieron que abandonar las riendas del gobierno en vista del pronunciamiento del 13 de septiembre de aquel fatádico 1923.

La prensa isleña - y de un modo especial "EL DIA" periódico de don Juan March Ordinas - se apasionó por el mismo tema.

Cincuenta años han transcurridos y aunque se haya asegurado que, en su lecho de muerte, uno de los inculpados reconociera su culpabilidad antes de comparecer ante el Divino Justiciero, todavía un aire de misterio y de luto ensombrece aquellos parajes que el pintor Bernaregi plasmaría en sus telas.

¿ Eran realmente aquellos cinco hombres de habla castellana, miembros del cuerpo más proletario de la España uniformada y antipáticos a la aburguesada sociedad mallorquina, los que dieron realmente, al vecino de Fornalutx, D. Juan Ginestra Bisbal alias "Marqués" , la muerte en Tuent, el 13 de marzo de 1923.".

Creo que este mismo articulo se publicó igualmente en el semanario "Sóller". El del Paris-Baleares iba firmado por " Juan Antonio Estades de Montcaire y Bisbal, medalla Cervantes de la Asociación "Les Cadets de Majorque", Un sobrino del desaparecido " Marqués" residente en Francia Monsieur Jacques Ginestra - hijo de su hermano Antoni y de su cuñada Isabel Reynés de ascendencia campanetera- sollerense - hizo una traducción al francés de mi articulo cuya copia me envió. Este señor Jacques o sea Jaume en mallorquin llevaba el nombre de su abuelastro Jaume Alberti Reynés el segundo marido de Llucia Bisbal Vicens, de Can Marqués, la madre de los hermanos Ginestra- Bisbal fallecida por cierto en 1922 once meses antes de desaparecer su hijo Joan. Por cierto que el primer marido de esta señora y padre de sus hijos Joan, Antoni y María que era marinero desaparecería en alta mar en 1883.
He conocido a la viuda de " Joan Marqués", Catalina Arbona Reynés. de la familia de los Arbona de Fornalutx con tierras de su propiedad en lugar llamado "Es Clot". Una mujer callada y totalmente reservada. Mi madre era muy amiga de su hermana Francisca cuyo nieto Juan Bernardo Alberti Dumas vive en Palma, es militar y es el organizador de los desfiles con uniforme de epoca.
Igualmente he conocido a los dos hijos del matrimonio Ginestra-Arbona. Al mayor Joan que vivía en Francia lo ví una o dos veces antes de premorir a su madre, estando de visita familiar en su pueblo natal. A Germaine André su viuda y su hija Catherine les vi más a menudo.

Con el que sin duda mejor relación traté fue con el otro hijo Antoni Ginestra Arbona ( 1919-2000) y su mujer Maria Puig Arbona ( 1921-2013) que regentaron largos años el Café Deportivo en la plaza de Fornalutx esquina calle Sant Bartomeu.

En 1960 este Antoni Ginestra Arbona entró a formar parte del Ayuntamiento de Fornalutx como concejal del tercio llamado corporativo. Se trataba de un concejal que en la época del franquismo escogían los propios miembros de la corporación municipal más los otros recientemente "elegidos" por los tercios denominados de "cabezas de familia" y "sindical". Fue un edil muy activo en la comisión de obras. Siendo el concejal se verificaron las obras de prolongación de la calle de Sant Bartomeu hasta la misma plaza principal " de la vila " denominada entonces "Plaza del General Franco"; quedando su establecimiento del "Café Deportivo" dividido por la nueva apertura de entrada en un lado el bar propiamente dicho y en el otro la terraza para los clientes.

Ya en tiempos de la actual democeacia y al fundarse el Centro Local de la Tercera Edad fue elegido primer presidente del mismo. Ocuparía y desempeñaría el cargo hasta un año o dos antes de fallecer. En 1998 - quiza poco antes- le premurió su hijo varón Joan Ginestra Puig nacido en 1952. Era el único descendiente varón de varón de Joan Ginestra Bisbal "Marqués".
El año paasdo 2012 a raiz de celebrarse las VII Jornades d'Estuds Locals de Sóller y Fornalutx" Tomás Mut Ferragut presentó una comubicación llamada :"El secret d'En Marqués un nom de lloc tràgic " que narra algo sobre el lugar de los hechos. La foto del Señor Ginestra Bisbal es sacada del libro de estas VII Jornades.

Actualmente viven en Fornalutx una nieta de "Marqués", Catalina Ginestra Puig ( la hija de Antoni del Café Deportivo") con su esposo José Viudes y sus hijos Carmen y Pep Joan.
El nombre y el apodo de este vecino de Fprnalutx en la isla de Mallorca apellidado Joan Ginestra Bisbal " En Marqués" asi como su tragica desaparición no creo se borren nunca de la memoria colectiva de sus paisanos. Han entrado a formar parte de su historia y leyenda.