Resum
En aquest resum volem exposar la figura de Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballi, propietaria de la possessió de Balitx d’Avall i descendent d’una antiga familia de ma major de la Vall de Soller; aixi com les seves darreres voluntats i la repartició de la seva herencia.
Naixença i familia
Maria Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballí neix a Fornalutx el dia 2 de maig del 1826. Els seus pares,Joan Ripoll Mayol de Balitx 1778-1873 i Severina Bisquerra de Gaballi Mayol de Balitx, ( ? 1856) ) son els propietaris de una meitat de la possessió de Balitx d’Avall i ambdos pertanyen a antigues families de les mans majors de la Vall de Soller i Campanet.
Abans d’ella han nascut i sobreviscut una germana, Isabel, i tres germans de nom Bartomeu, Rafel i Joan.
Maria Margalida -mes coneguda pel segon nom pels seus- fou batiada el mateix dia segons el costum d’aquella a l’esglesia del poble, filial de la parroquia de Sant Bartomeu de Soller i consta a la partida corresponent que foren els seus padrins de font Pere Ripoll i Catalina Bisquerra de Gaballi.
Era la descendent de Tomàs Ripoll qui el 17 de juliol de 1505 adquirí de Bartomeu Pisà, del llogaret de Biniaraix i de sa muller Margalida per valor de cent lliures amb Pere Vicens,de Fornalutx. el Rafal de Bàlitx d’Avall en l'aleshores global terme municipal de Sóller compra completada per Tomàs Ripoll fill de Tomàs, el 21 abril de 1514, deóla porció adquirida en 1505 pel fornalutxenc Pere Vicens ( Veure "Evolució històrica de Balitx d'Avall de l'època medieval a la independència de Fornalutx 1837" de Tomàs Vilbot)
La possessió va pertanyer a un mateix membre de la familia Ripoll fins que s’ho repartiren els fills de Pere Lluc Ripoll Bauçà i de Francisca Mayol de Bàlitx i Mayol dels Abats: Pere i Bartomeu Ripoll
Mayol de Balitx. Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballli descendeix del segon.
A aquesta segona branca hi pertanyien: Bartomeu Ripoll Estades de Moncaira, senyor de Bàlitx d’Avall, que era doctor en dret i el seu fill Pere Ripoll Mayol de Bàlitx - mort l'any 1847 - que era tinent coronell d'infanteria havia pres part a la guerra del francés contra l'invasor Napoleó.
Comptava trenta-dos anys (1856) Maria Margalida al perdre sa mare Severina Bisquerra de Gaballi En tenia quasi cinquanta, el 1873, quan mori el pare Joan Ripoll i tenia vint-i-quatre (el 1848) a la mort de la germana gran,nascuda ella el 1814.
Aquestes circumstancies així com la mort dels seus germans Bartomeu (1817-1891,
1891 i Joan (1829-1860) faran d’ella l’ hereva universal pràcticament del patrimoni familiar.
Del germà major, Bartomeu , sabem que estava casat amb una sollerica de cognom Frontera o Oliver, crec peròelmatrimoni no tengue fills. Rafel, el segon, era militar i fadri. Tambe era fadri el tercer, Joan, que era mes jove de tots.
El 19 de gener de l’any 1900 -vigília de Sant Sebastià- mori al mateix poble on havia nascut i a la casa
que es troba situada al numero 6 del carrer de Sant Joan encara coneguda com “Sa Posada de Bàlitx”.
En sufragi de l’ anima de Donya Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi es celebrara un funeralde primera, altar fumat i cera nova. El cadaver es enterrat al cementeri local ,en la tomba dels seus
avantpassats Ripoll. Aquesta tomba despres passa a la Congregacio de les Germanes de la Caritat.
Per espai d’uns anys a Fornalutx es celebraren els aniversaris de la mort dels senyors Bartomeu, Rafel Joan, de Balitx d’Avall, aixi com el de la mateixa senyora Maria Margalida. Al principi eren oficis conventuals o sigui missa de requiem cantada sense la sequencia i un respons. Despres simplement foren unes misses resades de requiem,aixo si anunciades damunt la trona.
El testament de la senyora de Bàlitx
Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi va romandre fadrina
tota sa vida. Cristiana i devota va voler que els seus bens
anassen a parar a l’Esglesia. “Hago heredera a mi alma y por
ella Dios Nuestro Señor” (Faig hereva a la meva ànima i per
ella a Déu Nostre Senyor). No sé si al 2011 un testament així
redactat tendria validesa però a finals del XIX i principi del
XX es veu que sí. Com que l’ànima del testador –en aquest cas
testador– va a parar a una altra dimensio –i els bens romanen
aqui terra, eren els capellans– representants de Deu damunt
terra –que havien de tenir cura de seguir amb l’administracio
del patrimoni deixat–.
Ara el fet o circumstancia de ser devota i molt amiga de
la gent d’esglesia no significava que no tocas de peus a terra i malgastas sa fortuna. Devia tenir els doblers
ben gelosos malgrat tot el seu altruisme. Ens ho fa suposar un reconeixement de deute que dos anys abans
de morir li fa Joan Baptista Ensenyat i que duu lloc i data de Fornalutx 12 d’abril de 1898, L’hem trobat a l’Arxiu Diocesà
Diu així: “El infrascrito reconoce por la presente estar debiendo a Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra la cantidad de quinientas pesetas que de ella he recibido en calidad de prestamo devolutorio dentro del plazo de noventa a contar de la fecha”
Aixi que fer complir la seva darrera voluntat expressada davant el notari Don Pere Alcover Maspons germà del poeta Joan Alcover,la senyora Maria Margalida de Balitx d’Avall nomena com “Administradores”:
- A l’ Excm Don Pere Ripoll a qui faculta designar successor i als preveres Don Joan Alberti i Don Joan Negre.
- Pere Ripoll i Palou, (1833-1906). Era de Ciutat i advocat. Que pertanyia a una nissaga de missers i militars. Cal no confondre’l amb Pere Lluc Ripoll i Palou propietari de l’altra meitat de Balitx d’Avall
igualment descendent de Tomas Ripoll però de la branca de Pere Antoni Ripoll Mayol de Balitx. Branca FFconeguda com la de Can Gordo. Quan mori el substitui el mestre d’obres solleric Josep Morell Casesnoves
a) putxa ( 1877-1960).
- Joan Albertí i Arbona ( 1850-1916). Era de Fornalutx on nasqué i mori. De la família coneguda pel malnom de Cas Pardalet. Sacerdot, music i compositor. Organista de las Parròquies de Sant Miquel (Palma) i Sant Bartomeu Sóller així com de la Seu d’Oriola (Alacant) on era igualment beneficiat. Fill il·lustre de Fornalutx.
Al capellà Pardalet, la senyora de Balitx li va deixa una dotzena de coberts antics d’argent i la capelleta de Pilatos morats.
Joan Negre Muntaner. (1869-1927). Natural de Bunyola, vila on nasqué i mori. Fill de Miquel i Antònia.Sacerdot, vicari de la seva parroquia nativa. Exerci de notari eclesiastic. Considerat com predicador de certa anomenada.
A aquest administrador, la testadora li va deixà “la pileta d’argent d’aigua beneïda, el llit amb matalàs,cobertos i docel (pavelló) del quarto (dormitori) on mori el seu germà Bartomeu aixi un adrés de taula, la
capelleta de Pilatos blancos, la copa nacrada amb les seves inicials (M.R.B) i una cullera d’argent.
Per una germana, de nom Catalina Negre Muntaner, fou un matalàs dels més grossos de l’alcova del dormitori ordinari de la senyora donadora.
El testament de la Senyora Ripoll porta data del 15 d’abril de 1899. Figuren com testimonis els veïns de Soller, Bernat Marques Bisbal, Cristofol Castanyer Trias i Jeroni Calafell Mulet; Donya Maria Margalida deixa ben clar que del romanent dels seus bens en fa hereva a la seva anima i per mitja d’ella a Déu Nostre Senyor.
Tambe deixa clar que llega (dóna) als administradors que
designa en el testament tots els bens mobles incloses els que
se trobaran en la seva possessio de Balitx d’Avall perque ho
repartesquin e invertesquin com millor els sembli.
Una clausula prou significativa d’aquest testament es la que
diu que els administradors no han de rendir comptes ni davant
cap autoritat sigui aquesta civil o eclesiastica. Es veu que
la senyora tenia moltissima confianca en ells.
Hem dit que el testament davant el notari Alcover portava
la data abans esmentada però el 29 de desembre del mateix
any o sigui poques setmanes abans de la seva mort, signa, de
puny i lletra unes notes:
“Hallandome en pleno uso de mis facultades y en la presencia de Dios Nuestro Señor firmo en Fornalutx,etc.
D’unes deu mil cinc centes pessetes que deixa consignades per sufragis, cinc els vol per les monges de la Congregació de Germanes de la Caritat establertes a Fornalutx. Els gastaren a raó de cinc centes pessetes
cada any mentre residesquin a Fornalutx. Si deixassin de residir a Fornalutx i encara sobrassin doblersóserien per dir misses. La Congregació de Germanes de la Caritat fundada pel prevere i canonge Antoni Roig sota el model i patrocini de Sant Vicenc de Paul, romangu a Fornalutx al llarg de noranta anys de 1895 al 1985. La casa convent que tenien al carrer de l’Alba i que ara és un hostal d’interior es va construiroa principis del segle XX i amb doblers de la herència de Maria Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballí.
Al testament o a les notes apunta que els objectes mobles que se trobin a la seva casa de Fornalutx s’ho reparteixin a parts iguals Joan Estades de Moncaira i les monges de la caritat de Fornalutx.
Joan Estades de Moncaira Bennasser de Massana (1863-1953) és el meu senyoravi, fill del darrer propietari de Moncaira del llinatge dels Estades-Prom. Era fill d'una cosina de la testadora nomenada Maria
Margalida Bennasser de Massana Bisquerra de Gaballí (nascuda a Campanet el 1828 i morta a Fornalutx el 1863 poc després de neixer el seu fill.
Al meu senyoravi li deixa ademés en testament i nota la casa de Fornalutx del carrer de Sant Joan num. 6, llevat del sector que té accés pel carrer del Toro i l’establa per les bísties. Aquest darrer sector ho deixa pel criat Josep Alberti Arbona (Pardalet) manant-li faci alcar una pared.
Aquesta casa posada de Balitx del carrer de Sant Joan que el meu avi patern havia rebut de la seva tia segona, els seus fills, els germans Joan, Bartomeu, Margalida i Maria Estades Solivellas aixi com les fiiles del difunt Bernadí Estades Solivellas (1901-1956) la traspassaren a començament dels anys seixanta.édel segle passat per unes dues-centes mil pessetes sense mobles a l’escriptor franco canadenc de llengua
anglesa Robert Josep Goulet. Aquest mateix adquiriria més endavant el tros de la casa que havia correspostal criat Josep Alberti de Cas Pardalet .per compra a la seva néta Margalida Cardell Alberti (1918 2008).
La seva criada, Antonia Mayol Vicens, rebrà com deixa unes tres mil cinc centes pessetes, quantitat que
llavors no era gens ni mica menyspreable.
La roba interior i exterior és per a repartir entre les filles de Gabriel Busquets “Xandre” i Rosa Mayol
Nadal, Catalina Arbona Mayol, Antònia Busquets Mayol y
Magdalena Alberti Arbona.
Els llencols que no especifica per les monges i pels criats
Josep Alberti i Antonia Mayol.
Un quadro a l’oli del seu germa difunt Joan pel Senyor Pere
Font dels Olors.
Al senyor Bartomeu Mayol de Can Xoroi li deixa un quadro
a l’oli de Sant Antoni de Padua i un altre de la sentencia de
Pilat. Per la senyora Magdalena Mayol, de Busquets (crec que
es tracta de Magdalena Mayol Frontera casada amb Bartomeu
Busquets Solivellas de Can Reio) seran uns quadrets de la
Historia d’un tal Juan Gray, dues tauletes de requilla i la millor vana cotonada.
Per Maria Colom Estades, llega un matalas del llit gran de l’alcova del dormitori ordinari.
A Don Jaume Antoni Mayol li deixa el cantarano escriptori del quarto on mori Don Bartomeu Ripoll
Bisquerra de Gaballi.
A Bernat Sastre Estades negreta, un matalàs del llit gran del quarto veïnat on mori el germà de la donadora
que nomia Bartomeu.
Per Francisca Nadal i Mayol que era la persona que se cuidava de la finca de Bàlitx d’Avall- ( conductora
de mi predio de Balitx), la senyora li reserva un llit “con el ferjon” i dos matalassos de la mateixa finca aixi
com un canterano dels dos de l’entradeta.
Francina Nadal Mayol –una de les filles del cirurgià barber (curandero) Antoni Nadal Homar, natural
de Valldemossa (li digueren sempre Francina)– és la mare del ciclista mallorquí Jaume Mayol Nadal,
penya, (1895-1965) campió d’Espanya l’any 1912 sobre pista.
Per Magdalena Mayol, de Busquets (molt possiblement es tracta d’una senyora familiar dels Mayol de
Balitx casada a Can Reio) son els quadrets de la historia de Juan Gray. Les diues tauletes de requilla, la
vanacotonada mes bona i el millor quinqu.
A Donya Catalina Canals, de Estades –esposa del meu besavi Joan Baptista Estades de Moncaira Montaner–
una dotzena de cullera d’argent i una capsa de coberts nous d’argent pel seu fill Bartomeu. (Fill de la senyora Catalina Canals i del meu besavi).
A Gabriel Busquets “Xandre” li regala el segon quinqué dels més bons que la donadora tenia a la seva casa de Fornalutx.
La “plata”, tassons, copes que no especifica a cap nota signada s’ho han de repartir el meu senyoravi i el criat Josep Alberti.
Els llencols que igualment no s’especifiquen damunt cap paper per les Germanes de la Caritat de Fornalutx i els servents Josep Alberti i Antonia Mayol.
La roba interior i la exterior tota, Donya Maria Margalida la deixa a les filles de Gabriel Busquets “Xandre”,a Rosa Mayol Nadal (una de les filles de la ja esmentada Francina Nadal), Catalina Arbona Mayol,
Antonia Mayol Busquets (molt possiblement es tracti de l’esposa del que fou batle de Fornalutx a les darreries del XIX Josep Sastre Ensenyat i sogra del mestre d’escola Amador Torrens Calafat) i Magdalena Alberti Arbona. Aquesta darrera es la germana del prevere Joan Alberti (un dels administradors designat en el testament com ja hem senyalat).
Oració de quaranta hores per pentecosta
Record la celebració solemne de quaranta hores per la Festa de quinquagesima (Pentecosta). Tot fini en temps que estava al davant de l’esglesia de Fornalutx com econom de la parroquia Mossen Cristofol Trias Serra a c s.
Dia 10 d’octubre de 1908, la Secretaria de Cambra i de Govern del Bisbat de Mallorca enviava a Mossen Joan Alberti una carta on li feia saber, que el dia 4 del mateix mes, el bisbe Pere Joan Campins Barcelo havia autoritzat la implantació de l’Oració d’aquestes Quaranta Hores a l’Església de Fornalutx per la Festa de Pentecosta dedicades a l’Esperit Sant i a la Verge Santissima previ oferiment i aportacio d’unes dosmil cinc centes pessetes aportades per l’administrador de la difunta Maria Margalida Ripoll i Bisquerrade Gaballi, el prevere Don Joan Alberti Arbona.
“Visto la precedente instancia en que el Reverendo Don Juan Alberti como administrador de la MandaPia de Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra ofrece la cantidad de 2.500 ptas para contribuir a la fundación de una Oración de Cuarenta Horas en la Iglesia de la Natividad de Fornalutx en la fiesta de Pentecostes dedicadas al Espiritu Santo y a al Santisima Virgen en cuanto sea posible se celebren los siguientes actos: Misa cantada, visperas y completas y un ejercicio de piedad por la noche todos los díasy sermón el de día de Pentecostes. Y comocido el favorable informe del Señor Vicario de la referida iglesia de Fornalutx ACEPTAMOS LA FUNDACIÓN EN LA FORMA SOLICITADA Y ORDENAMOS QUE SEA CONVERTIDA LA CANTIDAD OFRECIDAENTITULOS DE LA DEUDA PERPETUA
INTERIOR AL 43% Y SEA ESTA DEPOSITADA EN LA CAJA DIOCESANA DEBIENDOSE ENTREGAR EL IMPORTE LIQUIDO DE LOS CUPONES AL REVERENDO SEÑOR VICARIO MENCIONADO POR SATISFACER LOS GASTOS ACARREEN. Pedro Obispo de Mallorca. Palma de Mallorca 4 de octubre de 1908.”
Doncs si, missa cantada o sigui ofici de tres i altar fumat, Completes el dia abans de la festivitat i vespres l’horabaixa del dia principal. Sermó amb predicador extern. Aixi fou almanco els primers deu o vint anys.
Despres manca de diners i principalment de personal feren que es rebaixas una miqueta la solemnitat de les celebracions.
Quan comencaren aquestes el vicari encarregat de l’església era el capellà margalidà Miquel Morey Fluxà. Seria el darrer vicari in capite i en 1913 se'n anà destinat de rector per oposicions a la nova parroquia de Lloseta on mori. El mateix 1913, l’Església de Fornalutx –on havia sigut batiada Donya MariaMargalida Ripol– passava a la categoria de Parròquia d’Entrada, regida de 1913 a 1927 pel Rector campaner
Mossèn Llorenç Mas Mesquida, de Sa Barrala; de 1927 a 1950 pel regent i ecònom solleric Mossèn Antoni Caparó Busquets, de Can Ganxo i de 1950 a 1966 pels ecònoms Mossèn Bartomeu Mir Cerdà i Cristofol Trias Serra. El primer pollenci i el segon de Sa Cabaneta al terme municipal de Marratxi
Compra de Bàlitx d’avall per Joan Puig Rullan
En 1901, un solleric nomenat Joan Puig Rullan que habitava al carrer de Sa Mar adquiria per compravenda .la possessió de Balitx d’Avall que havia sigut de la Sra Ripoll. L’escriptura de compra venda tingue lloc a la notaria del notari Alcover Maspons.
Balitx d’Avall era una possessio del terme municipal de Fornalutx de seixanta cinc hectarees i noranta cinc centiarees anb casa rustica.
Aquest Joan Puig Rullan –conegut amb el malnom de Lauet– va ser batle de Soller. Havia nascut a l’Horta de Sóller el 6 d’octubre de 1877. Durant la seva batlia, el 1903 fou declarat a títol pòstum Fill Il·lustre de Sóller el bisbe de Mallorca Bernat Nadal Crespi. El primer solleric en ser reconegut com de manera oficial. Moriria igualment a Sóller. A l’edat de 77 anys, un 16 de desembre de 1938 durant laguerra civil espanyola. Estava casat amb Aina Morell Coll.
El 2 agost 1908 compareixen a la notaria de Don Pere Alcover Maspons, l’esmentat Sr Puig Rullan i el
prevere Joan Albertí Arbona. Es ratifica la compra de l’any 1901. Bàlitx d’Avall havia de quedar lliure de
gravamens. Els marmessors de la difunta Donya Maria Margalida Ripoll s’havien compromes. El Sr Puig
ara es fa carrec, Signen com testimonis Gaspar Borras Ferrer i Joan Rullan Rullan.
Un poc mes d’un mes despres els marmessors (administradors)
de la difunta Donya Margalida Ripoll es reunien per
donar fe de la cancel.lacio d’un talo de dos mil dues-centes
pessetes de la sucursal de Credit Balear relacionat amb la
redempció d'un cens de la possessió de Balitx ara propietat
de Joan Puig Rullan i que afectava a una capellania establerta
en la parroquia de Soller dedicada al seu patró, l’apostol Sant
Bartomeu.
Aquest paper que es guarda a l’Arxiu Diocesà i porta la signatura
de Mossèn Joan Albertí, Mossèn Joan Negre i MestreóJosep Morell diu el següent:
“Reunidos los administradores de la manda
pia de Dona Maria Margarita Ripoll y Bisquerra,
Don Juan Alberti, Don Juan presbiteros y
Don Jose Morell, en Palma el veinticinco de
septiembre de 1908 cancelarón el talón de
depositos de dos mil doscientas pesetas de
la sucursal del Credito Balear, de Soller, y satisfecho
el derecho de anualidades y capitulo
para la redención de un censo de Balitx afecto
a una capellania de la parroquia de Soller
cuya cantidad importa siete mil ochocientas
treinta y cinco pesetas, resultando a favor de
los administradores catorce mil cuatrocientas
treinta y seis pesetas y fueron repartidas a cada
uno cuatro mil trescientos once pesetas y se
dejaron mil quinientas pesetas para la parroquia
de Fornalutx.
Les monges de Fornalutx i el seu convent
No es pot parlar de la senyora de Bàlitx d’Avall, Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballí i ometre
el parlar de les monges de la Caritat igual que no es pot parlar de Mossen Pere Lluc Ripoll i Moragues–l’altre darrer senyor de Bàlitx– sense esmentar la capelleta de S’Olivar des Fenàs en el terme municipal de Soller.
Ja he parlat abans de les deixes fetes per la Senyora Ripoll en el document notarial signat poc abans de morir.
D’antuvi tendrem clar que les tals monges res tenien ni tenen a veure amb les Filles de la Caritat fundades ,l’any 1663 a Paris per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïssa de Mauriac sinó d’una congregació diocesanaéde Germanes de la Caritat que, el 29 de setembre de 1798, havia posat en marxa –posant com model al sant francés– el rector de Felenitx Mossen Antoni Roig i Rexach, canonge que havia sigut a la Catedral .de Ciutadella (Menorca) amb les felanitxeres Maria Aina Nebot (vídua) ,Bàrbara Obrador,Catalina Rosselló i Francisca Rosselló. Per tant la Congregació no és de Sant Vicenc de Paul però les ensenyances.
de Sant Vicenc de Paul hi son ben presentes i constitueixen la raó principal de llur existència.
Aquesta congregació de monges fundades pel Rector Roig com he dit el 1798 i al que s’hi afegirien altres petites congregacions, comunitats o convents com el de Sencelles que obri la.Benaurada Francina Aina Cirer i Carbonell arribà a la Vall de Sóller per les festes patronals de Sant Bartomeudel 1862. A Fornalutx s’hi instal·laran el 1895. Concretament el 15 de novembre d’aquell mateixóany.
Ja un poc abans per Sant ja hi havia hagut una reunió de les autoritats religioses, civils i demes forces vives del municipi fornalutxenc entre elles el batle Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner
aixi com el seu fill Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana per a tractar de gestionar l’establiment d’un convent de monges aqui a Fornalutx.
Fins el 1901 o sigui un any després de mori Donya Maria Margalida, les monges ocuparen una casa de lloguer al carrer de l’Estanc avui carrer de Sant Bartomeu, però ben aviat i gràcies al que havia manat o
aconsellat l’esmentada Donya Maria Margalida la seva congregació pogué adquiri uns terrenys al carrer de l’Alba i construir-hi una casa convent. Les obres d’aquest nou convent les dirigi Mestre Pep Putxa (JosepMorell Casasnovas) un dels administradors de la herencia.
El convent fou inaugurat oficialment el 1 de setembre de 1901 amb una gran solemnitat religiosa. Predicàl’homilia el Vicari General del Bisbe Pere Joan Campins Barcelo i canonge de la Seu Mossen Antoni
Alcover i Sureda (El mateix Jordi des Racó de les nostres estimades Rondaies Mallorquines)
En 1909 aquest convent rebria un terno. Una carta del secretari de Cambra i Govern del Bisbat adreçadaa Mossèn Joan Albertí aleshores resident a Oriola en fa esment. Porta data del 13 de desembre.
“La tarde del dia 7 de los corrientes llegó a esta iglesia el precioso terno... por la noche después de cantar completas expuse al publico la rica prenda que acababa de adquirir esta iglesia debido especalmente al... Reverendo Don Juan Alberti Arbona como administrador
de los bienes de Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra. El pueblo agradecido rezando un padre nuestro por la difunta”
Les monges van romandre a Fornalutx fins el 1985 en que per mamca de vocacions religioses arreu deMallorca i d’Espanya en general s’han hagut de tancar uns quants convents.
A la tomba de la familia Ripoll que es troba just aprop de la del meus avantpassats de Moncaira i qucccepassà a esser de les monges hi estat enterrada com es de suposar la senyora de Balitx d’Avall Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi però monges com Sa Paciencia Vidal Barce ló, de Cas Concos a Felanitx o Sor Dolores Palmer Rubi, de Ciutat que molts anys visquéren al poble de Fornalutx. Aquestes monges al igual que Sor Magdalena, Sor Petra o Sor Catalina Colom Mateu,de can Pinet de Bunyola son part de la memòria col・lectiva dels fornalutxencs de la meva generació dels nostres pares i padrins.
Encara tenc record quan servidor essent l’escola major acompanyava un dia a la setmana– (el dimarts) a Mossen Tofol Trias, l’econom, a celebrar la missa a la Capella de Ca ses monges.
La parròquia de la Nativitat de Maria amb el seu rector Miquel Deyà Deyà a. c s i l’ajuntament fornalutxenc presidit pel batle Jordi Arbona reteren sentit homenatge de comiat a les Monges i Sor Catalina
Colom fou proclamada Filla adoptiva de la Vila. Mori anys despres a la barriada de la Soledad on l’havien destinada quan marxa de Fornalutx.
