Poema al record d'un excel.ent sindicalista i honest home

ANTONI MONSERRAT MOLL

1954-2006.

No puc combregar amb molts principis de la filosofia marxista-leninista en la que aquest home creïa,però recordaré sempre la seva sinceritat i el seu esperit actiu per ajudar la gent;principalment la que treballava a compta de tercers. Si tota la gente de P.C. o de CCOO fos com fou Antoni Monserrat Moll!

Amic has mort,aquest 20 de febrer,

tu bon coneixedor de ta sort

i home que queia en gràcia

i era, ell ben feiner.

En els anys de mà dura

quan aquella dictadura

excel·lent sindicalista.

Ara amb la Democracia

millor economistaell has estat;

i ningu s'erra tant a dreta

com a esquerra.

Qui ho firma

i per tant ho afirma

que ho té comprovat!

Adéu, Toni, benvolgut!

Com a home ponderat,

un mallorqui que t'ha conegut,

de tu sempre s'enrecordarà

i ell mai de la vida

ton record enviarà a dida

sino sempre el conservarà.

En 1978 posen una imatge de la Verge de Lluc a Fornalutx

"Lluc per Mallorca és encara lo sant racó de la llar", deia el gran poeta pollencí Mossen Miquel Costa i Llobera. I aixi segurament ho devien entendre,aquell any del 1978,una familia de Fornalutx que volia que entre els murs ja centenaris de l'església on foren batiats els seus membres i que els nostres avantpassats manaren construir en honor del Naixement de la Verge Maria, no hi mancàs una reproducció d'aquella imatge bruna que tota Mallorca venera sota l'advocació de Lluc en un sanctuari veïnat del seu municipi.
Per a celebrar la col.locació de la reproducció esmentada de la Patrona Espiritual de la nostra illa i Batlessa Honoraria de Fornalutx, el Rector d'aquella època Agustí Serra i Soler pensava organitzar uns quants actes; que, per endemés de fer patent el sentiment cristià i marià dels fornalutxencs, hagués estat un acte d'afirmació patriòtica i autonomista per part de tot el vesindari.
Un cert manfutisme oficial per el projecte del Senyor Serra - actual secularitzat - aixi com llamentables questions personals ho féren mal bé.
No hi hagué cap ceremonia solemne de la col.locació. I fou una llastima perquè siguem o no creIents, com fill d'aquesta terra i part de la seva cultura autoctona el programa de Don Agusti Serra s'hauria d'haver duit a terme. No obstant això la imatge de la Verge de Lluc - regalada o donada per la familia Mayol de Can Xoroi - potser venerada pels devots que entrin a l'església de Fornalutx. Des de finals de 1978 - molt poquet abans del comiat del Rector Serra - és troba una reproducció de la Moreneta a la capella xurigeresca del Sant Crist, no gaire enfora del portal d'entrada al temple

L'odisea del republicà solleric Antoni Moliner

Vaig conèixer Antoni Bennàssar Vicens - l'amo en Toni Moliner- a l'època que's trobava al front d'una modesta sabateria d'adobs a Fornalutx allà pels anys cinquanta del segle passat.
El recordo molt bé. Amb el seu davantal blau ja més negra que blau pel pas de tantes sabates adobades, sempre disposat a fer tertulia amb els seus clients impacients o amb els veïns del carrer de baix als quals mai mancava fer particips del seu caracter obert i bromista.
Mori a Sóller - el seu poble contant ja vuitanta tres- pel gener o febrer del 1976 o sigui poc després de la mort d'En Franco.Ara que es parla tant de la Memòria Història dels perdedors de la guerra civil del trenta-sis, sapiguen que el ciutadà Antoni Bennàssar Vicens, alies Moliner, en fou viu testimoni i protagonista d'una increible odisea a rel de la soblevació del 18 de juliol.
Contertuli de la Casa del Poble que existia a Sóller, l'amo en Toni no era que diguem cap revolucionari, ni cap extremista exaltat. Per xerrades que vaig tenir amb ell posteriorment, vaig desduir que era un admirador dels ideals republicans i socialistes de Julián Besteiro. Ara Antoni Moliner no podia estar d'acord amb l'Alçament del 18 de juliol o millor dit els partidaris de tal Alçament no podien estar d'acord amb Antoni Moliner. Aixi que poques hores després d'haver-se decretat a Sóller l'estat de guerra milicians falangistes detenguéren a Antonio Bennàssar Vicens; però el deixaren partir o s'escapà.
Durant tres anys ben llargs - els de la guerra civil espanyola dolorosa i fratricida - l'amo en Toni va romandre amagat a casa seva i en el seu domicili de Es Pontet on havia de morir quasi quaranta anys després. Va torejà totes les cerques i investigacions a que la seva casa fou sotmesa.
Es creia que era mort victima del passeig d'una patrulla falangista venguda de fora. Inclus pareix que la seva esposa Francisca Cifre Marroig a c s es vesti de dol. També va còrrer el rumor d'una fugida a terres algerines amb una barca de llaút.
L'amo en Toni estava senzillament a casa. Dintre l'armari del dormitori o dintre la cisterna del corral.
Quan la guerra acabà i al aconsellar-li que ja no corria tant de perill - Antoni Bennassar Vicens-- sorti de l'amagatall i es presentà tot xalest a les Autoritats.
Passà un temps retengut al calabosso de les cases de la vila i després lliure cap a ca teva i boca tancada.
O sigui una llibertat que suponia renunciar oficialment a les creences de Toni Moliner. Però el protagonista de la nostra història ell estava convençud de que si l'haguessen aglapiit quan anaven a registrar ca seva molt possiblement no s'hauria escapat de ser afusellat per "rojo". I això per desgracia era possible a una i altra zona de l'Espanya dividida i enfrontada entre feixisme i comunisme.