dijous, 25 d’octubre del 2012

La senyora de Balitix d' Avall Testament i Deixa

Treball publicat al tom VI de jornades d'estudis locals de Sóller i Fornalutx pàgines 101 a 108. sota el titol  . La Senyora de Bàlitx d'Avall Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi (1826-1900)




Resum

En aquest resum volem exposar la figura de Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballi, propietaria de la possessió de Balitx d’Avall i descendent d’una antiga familia de ma major de la Vall de Soller; aixi com les seves darreres voluntats i la repartició de la seva herencia.

Naixença i familia

Maria Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballí neix a Fornalutx el dia 2 de maig del 1826. Els seus pares,Joan Ripoll Mayol de Balitx 1778-1873 i Severina Bisquerra de Gaballi Mayol de Balitx, ( ? 1856) ) son els propietaris de una meitat de la possessió de Balitx d’Avall i ambdos pertanyen a antigues families de les mans majors de la Vall de Soller i Campanet.

Abans d’ella han nascut i sobreviscut una germana, Isabel, i tres germans de nom Bartomeu, Rafel i Joan.

Maria Margalida -mes coneguda pel segon nom pels seus- fou batiada el mateix dia segons el costum d’aquella a l’esglesia del poble, filial de la parroquia de Sant Bartomeu de Soller i consta a la partida corresponent que foren els seus padrins de font Pere Ripoll i Catalina Bisquerra de Gaballi.

Era la descendent de Tomàs Ripoll qui el 17 de juliol de 1505 adquirí de Bartomeu Pisà, del llogaret de Biniaraix i de sa muller Margalida per valor de cent lliures amb Pere Vicens,de Fornalutx. el Rafal de Bàlitx d’Avall en l'aleshores global terme municipal de Sóller compra completada per Tomàs Ripoll fill de Tomàs, el 21 abril de 1514, deóla porció adquirida en 1505 pel fornalutxenc Pere Vicens ( Veure "Evolució històrica de Balitx d'Avall de l'època medieval a la independència de Fornalutx 1837" de Tomàs Vilbot)

La possessió va pertanyer a un mateix membre de la familia Ripoll fins que s’ho repartiren els fills de Pere Lluc Ripoll Bauçà i de Francisca Mayol de Bàlitx i Mayol dels Abats: Pere i Bartomeu Ripoll

Mayol de Balitx. Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballli descendeix del segon.

A aquesta segona branca hi pertanyien: Bartomeu Ripoll Estades de Moncaira, senyor de Bàlitx d’Avall, que era doctor en dret i el seu fill Pere Ripoll Mayol de Bàlitx - mort l'any 1847 - que era tinent coronell d'infanteria havia pres part a la guerra del francés contra l'invasor Napoleó.

Comptava trenta-dos anys (1856) Maria Margalida al perdre sa mare Severina Bisquerra de Gaballi En tenia quasi cinquanta, el 1873, quan mori el pare Joan Ripoll i tenia vint-i-quatre (el 1848) a la mort de la germana gran,nascuda ella el 1814.

Aquestes circumstancies així com la mort dels seus germans Bartomeu (1817-1891,

1891 i Joan (1829-1860) faran d’ella l’ hereva universal pràcticament del patrimoni familiar.

Del germà major, Bartomeu , sabem que estava casat amb una sollerica de cognom Frontera o Oliver, crec peròelmatrimoni no tengue fills. Rafel, el segon, era militar i fadri. Tambe era fadri el tercer, Joan, que era mes jove de tots.

El 19 de gener de l’any 1900 -vigília de Sant Sebastià- mori al mateix poble on havia nascut i a la casa

que es troba situada al numero 6 del carrer de Sant Joan encara coneguda com “Sa Posada de Bàlitx”.

En sufragi de l’ anima de Donya Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi es celebrara un funeralde primera, altar fumat i cera nova. El cadaver es enterrat al cementeri local ,en la tomba dels seus

avantpassats Ripoll. Aquesta tomba despres passa a la Congregacio de les Germanes de la Caritat.

Per espai d’uns anys a Fornalutx es celebraren els aniversaris de la mort dels senyors Bartomeu, Rafel Joan, de Balitx d’Avall, aixi com el de la mateixa senyora Maria Margalida. Al principi eren oficis conventuals o sigui missa de requiem cantada sense la sequencia i un respons. Despres simplement foren unes misses resades de requiem,aixo si anunciades damunt la trona.



El testament de la senyora de Bàlitx



Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi va romandre fadrina

tota sa vida. Cristiana i devota va voler que els seus bens

anassen a parar a l’Esglesia. “Hago heredera a mi alma y por

ella Dios Nuestro Señor” (Faig hereva a la meva ànima i per

ella a Déu Nostre Senyor). No sé si al 2011 un testament així

redactat tendria validesa però a finals del XIX i principi del

XX es veu que sí. Com que l’ànima del testador –en aquest cas

testador– va a parar a una altra dimensio –i els bens romanen

aqui terra, eren els capellans– representants de Deu damunt

terra –que havien de tenir cura de seguir amb l’administracio

del patrimoni deixat–.

Ara el fet o circumstancia de ser devota i molt amiga de

la gent d’esglesia no significava que no tocas de peus a terra i malgastas sa fortuna. Devia tenir els doblers

ben gelosos malgrat tot el seu altruisme. Ens ho fa suposar un reconeixement de deute que dos anys abans

de morir li fa Joan Baptista Ensenyat i que duu lloc i data de Fornalutx 12 d’abril de 1898, L’hem trobat a l’Arxiu Diocesà

Diu així: “El infrascrito reconoce por la presente estar debiendo a Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra la cantidad de quinientas pesetas que de ella he recibido en calidad de prestamo devolutorio dentro del plazo de noventa a contar de la fecha”

Aixi que fer complir la seva darrera voluntat expressada davant el notari Don Pere Alcover Maspons germà del poeta Joan Alcover,la senyora Maria Margalida de Balitx d’Avall nomena com “Administradores”:

- A l’ Excm Don Pere Ripoll a qui faculta designar successor i als preveres Don Joan Alberti i Don Joan Negre.

- Pere Ripoll i Palou, (1833-1906). Era de Ciutat i advocat. Que pertanyia a una nissaga de missers i militars. Cal no confondre’l amb Pere Lluc Ripoll i Palou propietari de l’altra meitat de Balitx d’Avall

igualment descendent de Tomas Ripoll però de la branca de Pere Antoni Ripoll Mayol de Balitx. Branca FFconeguda com la de Can Gordo. Quan mori el substitui el mestre d’obres solleric Josep Morell Casesnoves

a) putxa ( 1877-1960).

- Joan Albertí i Arbona ( 1850-1916). Era de Fornalutx on nasqué i mori. De la família coneguda pel malnom de Cas Pardalet. Sacerdot, music i compositor. Organista de las Parròquies de Sant Miquel (Palma) i Sant Bartomeu Sóller així com de la Seu d’Oriola (Alacant) on era igualment beneficiat. Fill il·lustre de Fornalutx.

Al capellà Pardalet, la senyora de Balitx li va deixa una dotzena de coberts antics d’argent i la capelleta de Pilatos morats.

Joan Negre Muntaner. (1869-1927). Natural de Bunyola, vila on nasqué i mori. Fill de Miquel i Antònia.Sacerdot, vicari de la seva parroquia nativa. Exerci de notari eclesiastic. Considerat com predicador de certa anomenada.

A aquest administrador, la testadora li va deixà “la pileta d’argent d’aigua beneïda, el llit amb matalàs,cobertos i docel (pavelló) del quarto (dormitori) on mori el seu germà Bartomeu aixi un adrés de taula, la

capelleta de Pilatos blancos, la copa nacrada amb les seves inicials (M.R.B) i una cullera d’argent.

Per una germana, de nom Catalina Negre Muntaner, fou un matalàs dels més grossos de l’alcova del dormitori ordinari de la senyora donadora.

El testament de la Senyora Ripoll porta data del 15 d’abril de 1899. Figuren com testimonis els veïns de Soller, Bernat Marques Bisbal, Cristofol Castanyer Trias i Jeroni Calafell Mulet; Donya Maria Margalida deixa ben clar que del romanent dels seus bens en fa hereva a la seva anima i per mitja d’ella a Déu Nostre Senyor.

Tambe deixa clar que llega (dóna) als administradors que

designa en el testament tots els bens mobles incloses els que

se trobaran en la seva possessio de Balitx d’Avall perque ho

repartesquin e invertesquin com millor els sembli.

Una clausula prou significativa d’aquest testament es la que

diu que els administradors no han de rendir comptes ni davant

cap autoritat sigui aquesta civil o eclesiastica. Es veu que

la senyora tenia moltissima confianca en ells.

Hem dit que el testament davant el notari Alcover portava

la data abans esmentada però el 29 de desembre del mateix

any o sigui poques setmanes abans de la seva mort, signa, de

puny i lletra unes notes:

“Hallandome en pleno uso de mis facultades y en la presencia de Dios Nuestro Señor firmo en Fornalutx,etc.

D’unes deu mil cinc centes pessetes que deixa consignades per sufragis, cinc els vol per les monges de la Congregació de Germanes de la Caritat establertes a Fornalutx. Els gastaren a raó de cinc centes pessetes

cada any mentre residesquin a Fornalutx. Si deixassin de residir a Fornalutx i encara sobrassin doblersóserien per dir misses. La Congregació de Germanes de la Caritat fundada pel prevere i canonge Antoni Roig sota el model i patrocini de Sant Vicenc de Paul, romangu a Fornalutx al llarg de noranta anys de 1895 al 1985. La casa convent que tenien al carrer de l’Alba i que ara és un hostal d’interior es va construiroa principis del segle XX i amb doblers de la herència de Maria Margalida Ripoll Bisquerra de Gaballí.

Al testament o a les notes apunta que els objectes mobles que se trobin a la seva casa de Fornalutx s’ho reparteixin a parts iguals Joan Estades de Moncaira i les monges de la caritat de Fornalutx.

Joan Estades de Moncaira Bennasser de Massana (1863-1953) és el meu senyoravi, fill del darrer propietari de Moncaira del llinatge dels Estades-Prom. Era fill d'una cosina de la testadora nomenada Maria

Margalida Bennasser de Massana Bisquerra de Gaballí (nascuda a Campanet el 1828 i morta a Fornalutx el 1863 poc després de neixer el seu fill.

Al meu senyoravi li deixa ademés en testament i nota la casa de Fornalutx del carrer de Sant Joan num. 6, llevat del sector que té accés pel carrer del Toro i l’establa per les bísties. Aquest darrer sector ho deixa pel criat Josep Alberti Arbona (Pardalet) manant-li faci alcar una pared.

Aquesta casa posada de Balitx del carrer de Sant Joan que el meu avi patern havia rebut de la seva tia segona, els seus fills, els germans Joan, Bartomeu, Margalida i Maria Estades Solivellas aixi com les fiiles del difunt Bernadí Estades Solivellas (1901-1956) la traspassaren a començament dels anys seixanta.édel segle passat per unes dues-centes mil pessetes sense mobles a l’escriptor franco canadenc de llengua

anglesa Robert Josep Goulet. Aquest mateix adquiriria més endavant el tros de la casa que havia correspostal criat Josep Alberti de Cas Pardalet .per compra a la seva néta Margalida Cardell Alberti (1918 2008).

La seva criada, Antonia Mayol Vicens, rebrà com deixa unes tres mil cinc centes pessetes, quantitat que

llavors no era gens ni mica menyspreable.

La roba interior i exterior és per a repartir entre les filles de Gabriel Busquets “Xandre” i Rosa Mayol

Nadal, Catalina Arbona Mayol, Antònia Busquets Mayol y

Magdalena Alberti Arbona.

Els llencols que no especifica per les monges i pels criats

Josep Alberti i Antonia Mayol.

Un quadro a l’oli del seu germa difunt Joan pel Senyor Pere

Font dels Olors.

Al senyor Bartomeu Mayol de Can Xoroi li deixa un quadro

a l’oli de Sant Antoni de Padua i un altre de la sentencia de

Pilat. Per la senyora Magdalena Mayol, de Busquets (crec que

es tracta de Magdalena Mayol Frontera casada amb Bartomeu

Busquets Solivellas de Can Reio) seran uns quadrets de la

Historia d’un tal Juan Gray, dues tauletes de requilla i la millor vana cotonada.

Per Maria Colom Estades, llega un matalas del llit gran de l’alcova del dormitori ordinari.

A Don Jaume Antoni Mayol li deixa el cantarano escriptori del quarto on mori Don Bartomeu Ripoll

Bisquerra de Gaballi.

A Bernat Sastre Estades negreta, un matalàs del llit gran del quarto veïnat on mori el germà de la donadora

que nomia Bartomeu.

Per Francisca Nadal i Mayol que era la persona que se cuidava de la finca de Bàlitx d’Avall- ( conductora

de mi predio de Balitx), la senyora li reserva un llit “con el ferjon” i dos matalassos de la mateixa finca aixi

com un canterano dels dos de l’entradeta.

Francina Nadal Mayol –una de les filles del cirurgià barber (curandero) Antoni Nadal Homar, natural

de Valldemossa (li digueren sempre Francina)– és la mare del ciclista mallorquí Jaume Mayol Nadal,

penya, (1895-1965) campió d’Espanya l’any 1912 sobre pista.

Per Magdalena Mayol, de Busquets (molt possiblement es tracta d’una senyora familiar dels Mayol de

Balitx casada a Can Reio) son els quadrets de la historia de Juan Gray. Les diues tauletes de requilla, la

vanacotonada mes bona i el millor quinqu.

A Donya Catalina Canals, de Estades –esposa del meu besavi Joan Baptista Estades de Moncaira Montaner–

una dotzena de cullera d’argent i una capsa de coberts nous d’argent pel seu fill Bartomeu. (Fill de la senyora Catalina Canals i del meu besavi).

A Gabriel Busquets “Xandre” li regala el segon quinqué dels més bons que la donadora tenia a la seva casa de Fornalutx.

La “plata”, tassons, copes que no especifica a cap nota signada s’ho han de repartir el meu senyoravi i el criat Josep Alberti.

Els llencols que igualment no s’especifiquen damunt cap paper per les Germanes de la Caritat de Fornalutx i els servents Josep Alberti i Antonia Mayol.

La roba interior i la exterior tota, Donya Maria Margalida la deixa a les filles de Gabriel Busquets “Xandre”,a Rosa Mayol Nadal (una de les filles de la ja esmentada Francina Nadal), Catalina Arbona Mayol,

Antonia Mayol Busquets (molt possiblement es tracti de l’esposa del que fou batle de Fornalutx a les darreries del XIX Josep Sastre Ensenyat i sogra del mestre d’escola Amador Torrens Calafat) i Magdalena Alberti Arbona. Aquesta darrera es la germana del prevere Joan Alberti (un dels administradors designat en el testament com ja hem senyalat).



Oració de quaranta hores per pentecosta

Record la celebració solemne de quaranta hores per la Festa de quinquagesima (Pentecosta). Tot fini en temps que estava al davant de l’esglesia de Fornalutx com econom de la parroquia Mossen Cristofol Trias Serra a c s.

Dia 10 d’octubre de 1908, la Secretaria de Cambra i de Govern del Bisbat de Mallorca enviava a Mossen Joan Alberti una carta on li feia saber, que el dia 4 del mateix mes, el bisbe Pere Joan Campins Barcelo havia autoritzat la implantació de l’Oració d’aquestes Quaranta Hores a l’Església de Fornalutx per la Festa de Pentecosta dedicades a l’Esperit Sant i a la Verge Santissima previ oferiment i aportacio d’unes dosmil cinc centes pessetes aportades per l’administrador de la difunta Maria Margalida Ripoll i Bisquerrade Gaballi, el prevere Don Joan Alberti Arbona.

“Visto la precedente instancia en que el Reverendo Don Juan Alberti como administrador de la MandaPia de Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra ofrece la cantidad de 2.500 ptas para contribuir a la fundación de una Oración de Cuarenta Horas en la Iglesia de la Natividad de Fornalutx en la fiesta de Pentecostes dedicadas al Espiritu Santo y a al Santisima Virgen en cuanto sea posible se celebren los siguientes actos: Misa cantada, visperas y completas y un ejercicio de piedad por la noche todos los díasy sermón el de día de Pentecostes. Y comocido el favorable informe del Señor Vicario de la referida iglesia de Fornalutx ACEPTAMOS LA FUNDACIÓN EN LA FORMA SOLICITADA Y ORDENAMOS QUE SEA CONVERTIDA LA CANTIDAD OFRECIDAENTITULOS DE LA DEUDA PERPETUA

INTERIOR AL 43% Y SEA ESTA DEPOSITADA EN LA CAJA DIOCESANA DEBIENDOSE ENTREGAR EL IMPORTE LIQUIDO DE LOS CUPONES AL REVERENDO SEÑOR VICARIO MENCIONADO POR SATISFACER LOS GASTOS ACARREEN. Pedro Obispo de Mallorca. Palma de Mallorca 4 de octubre de 1908.”

Doncs si, missa cantada o sigui ofici de tres i altar fumat, Completes el dia abans de la festivitat i vespres l’horabaixa del dia principal. Sermó amb predicador extern. Aixi fou almanco els primers deu o vint anys.

Despres manca de diners i principalment de personal feren que es rebaixas una miqueta la solemnitat de les celebracions.

Quan comencaren aquestes el vicari encarregat de l’església era el capellà margalidà Miquel Morey Fluxà. Seria el darrer vicari in capite i en 1913 se'n anà destinat de rector per oposicions a la nova parroquia de Lloseta on mori. El mateix 1913, l’Església de Fornalutx –on havia sigut batiada Donya MariaMargalida Ripol– passava a la categoria de Parròquia d’Entrada, regida de 1913 a 1927 pel Rector campaner

Mossèn Llorenç Mas Mesquida, de Sa Barrala; de 1927 a 1950 pel regent i ecònom solleric Mossèn Antoni Caparó Busquets, de Can Ganxo i de 1950 a 1966 pels ecònoms Mossèn Bartomeu Mir Cerdà i Cristofol Trias Serra. El primer pollenci i el segon de Sa Cabaneta al terme municipal de Marratxi

Compra de Bàlitx d’avall per Joan Puig Rullan

En 1901, un solleric nomenat Joan Puig Rullan que habitava al carrer de Sa Mar adquiria per compravenda .la possessió de Balitx d’Avall que havia sigut de la Sra Ripoll. L’escriptura de compra venda tingue lloc a la notaria del notari Alcover Maspons.

Balitx d’Avall era una possessio del terme municipal de Fornalutx de seixanta cinc hectarees i noranta cinc centiarees anb casa rustica.

Aquest Joan Puig Rullan –conegut amb el malnom de Lauet– va ser batle de Soller. Havia nascut a l’Horta de Sóller el 6 d’octubre de 1877. Durant la seva batlia, el 1903 fou declarat a títol pòstum Fill Il·lustre de Sóller el bisbe de Mallorca Bernat Nadal Crespi. El primer solleric en ser reconegut com de manera oficial. Moriria igualment a Sóller. A l’edat de 77 anys, un 16 de desembre de 1938 durant laguerra civil espanyola. Estava casat amb Aina Morell Coll.

El 2 agost 1908 compareixen a la notaria de Don Pere Alcover Maspons, l’esmentat Sr Puig Rullan i el

prevere Joan Albertí Arbona. Es ratifica la compra de l’any 1901. Bàlitx d’Avall havia de quedar lliure de

gravamens. Els marmessors de la difunta Donya Maria Margalida Ripoll s’havien compromes. El Sr Puig

ara es fa carrec, Signen com testimonis Gaspar Borras Ferrer i Joan Rullan Rullan.

Un poc mes d’un mes despres els marmessors (administradors)

de la difunta Donya Margalida Ripoll es reunien per

donar fe de la cancel.lacio d’un talo de dos mil dues-centes

pessetes de la sucursal de Credit Balear relacionat amb la

redempció d'un cens de la possessió de Balitx ara propietat

de Joan Puig Rullan i que afectava a una capellania establerta

en la parroquia de Soller dedicada al seu patró, l’apostol Sant

Bartomeu.

Aquest paper que es guarda a l’Arxiu Diocesà i porta la signatura

de Mossèn Joan Albertí, Mossèn Joan Negre i MestreóJosep Morell diu el següent:

“Reunidos los administradores de la manda

pia de Dona Maria Margarita Ripoll y Bisquerra,

Don Juan Alberti, Don Juan presbiteros y

Don Jose Morell, en Palma el veinticinco de

septiembre de 1908 cancelarón el talón de

depositos de dos mil doscientas pesetas de

la sucursal del Credito Balear, de Soller, y satisfecho

el derecho de anualidades y capitulo

para la redención de un censo de Balitx afecto

a una capellania de la parroquia de Soller

cuya cantidad importa siete mil ochocientas

treinta y cinco pesetas, resultando a favor de

los administradores catorce mil cuatrocientas

treinta y seis pesetas y fueron repartidas a cada

uno cuatro mil trescientos once pesetas y se

dejaron mil quinientas pesetas para la parroquia

de Fornalutx.

Les monges de Fornalutx i el seu convent

No es pot parlar de la senyora de Bàlitx d’Avall, Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballí i ometre

el parlar de les monges de la Caritat igual que no es pot parlar de Mossen Pere Lluc Ripoll i Moragues–l’altre darrer senyor de Bàlitx– sense esmentar la capelleta de S’Olivar des Fenàs en el terme municipal de Soller.

Ja he parlat abans de les deixes fetes per la Senyora Ripoll en el document notarial signat poc abans de morir.

D’antuvi tendrem clar que les tals monges res tenien ni tenen a veure amb les Filles de la Caritat fundades ,l’any 1663 a Paris per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïssa de Mauriac sinó d’una congregació diocesanaéde Germanes de la Caritat que, el 29 de setembre de 1798, havia posat en marxa –posant com model al sant francés– el rector de Felenitx Mossen Antoni Roig i Rexach, canonge que havia sigut a la Catedral .de Ciutadella (Menorca) amb les felanitxeres Maria Aina Nebot (vídua) ,Bàrbara Obrador,Catalina Rosselló i Francisca Rosselló. Per tant la Congregació no és de Sant Vicenc de Paul però les ensenyances.

de Sant Vicenc de Paul hi son ben presentes i constitueixen la raó principal de llur existència.

Aquesta congregació de monges fundades pel Rector Roig com he dit el 1798 i al que s’hi afegirien altres petites congregacions, comunitats o convents com el de Sencelles que obri la.Benaurada Francina Aina Cirer i Carbonell arribà a la Vall de Sóller per les festes patronals de Sant Bartomeudel 1862. A Fornalutx s’hi instal·laran el 1895. Concretament el 15 de novembre d’aquell mateixóany.

Ja un poc abans per Sant ja hi havia hagut una reunió de les autoritats religioses, civils i demes forces vives del municipi fornalutxenc entre elles el batle Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner

aixi com el seu fill Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana per a tractar de gestionar l’establiment d’un convent de monges aqui a Fornalutx.

Fins el 1901 o sigui un any després de mori Donya Maria Margalida, les monges ocuparen una casa de lloguer al carrer de l’Estanc avui carrer de Sant Bartomeu, però ben aviat i gràcies al que havia manat o

aconsellat l’esmentada Donya Maria Margalida la seva congregació pogué adquiri uns terrenys al carrer de l’Alba i construir-hi una casa convent. Les obres d’aquest nou convent les dirigi Mestre Pep Putxa (JosepMorell Casasnovas) un dels administradors de la herencia.

El convent fou inaugurat oficialment el 1 de setembre de 1901 amb una gran solemnitat religiosa. Predicàl’homilia el Vicari General del Bisbe Pere Joan Campins Barcelo i canonge de la Seu Mossen Antoni

Alcover i Sureda (El mateix Jordi des Racó de les nostres estimades Rondaies Mallorquines)

En 1909 aquest convent rebria un terno. Una carta del secretari de Cambra i Govern del Bisbat adreçadaa Mossèn Joan Albertí aleshores resident a Oriola en fa esment. Porta data del 13 de desembre.

“La tarde del dia 7 de los corrientes llegó a esta iglesia el precioso terno... por la noche después de cantar completas expuse al publico la rica prenda que acababa de adquirir esta iglesia debido especalmente al... Reverendo Don Juan Alberti Arbona como administrador

de los bienes de Doña Maria Margarita Ripoll y Bisquerra. El pueblo agradecido rezando un padre nuestro por la difunta”

Les monges van romandre a Fornalutx fins el 1985 en que per mamca de vocacions religioses arreu deMallorca i d’Espanya en general s’han hagut de tancar uns quants convents.

A la tomba de la familia Ripoll que es troba just aprop de la del meus avantpassats de Moncaira i qucccepassà a esser de les monges hi estat enterrada com es de suposar la senyora de Balitx d’Avall Maria Margalida Ripoll i Bisquerra de Gaballi però monges com Sa Paciencia Vidal Barce ló, de Cas Concos a Felanitx o Sor Dolores Palmer Rubi, de Ciutat que molts anys visquéren al poble de Fornalutx. Aquestes monges al igual que Sor Magdalena, Sor Petra o Sor Catalina Colom Mateu,de can Pinet de Bunyola son part de la memòria col・lectiva dels fornalutxencs de la meva generació dels nostres pares i padrins.

Encara tenc record quan servidor essent l’escola major acompanyava un dia a la setmana– (el dimarts) a Mossen Tofol Trias, l’econom, a celebrar la missa a la Capella de Ca ses monges.

La parròquia de la Nativitat de Maria amb el seu rector Miquel Deyà Deyà a. c s i l’ajuntament fornalutxenc presidit pel batle Jordi Arbona reteren sentit homenatge de comiat a les Monges i Sor Catalina

Colom fou proclamada Filla adoptiva de la Vila. Mori anys despres a la barriada de la Soledad on l’havien destinada quan marxa de Fornalutx.

Un dia ben trist i agre fou aquell -del mes de març de 1936 en que el batle Llorenç Ramis Perelló acompanyat de l’inspector de primera ensenyança Senyor Miquel Sunyer Garrote es presentaren al convent complint una ordre del govern espanyol del Front Popular de tancar l’escola de les nines.

divendres, 5 d’octubre del 2012

L'AVORTAMENT NO ÉS CAP MILLORA

Aquest és un article que vaig escriure l'any 1983 quan el cap del Govern central de Madrid era el Senyor Felipe Gonzalez Marquez i el ministe de Sanitat era Ernest Llull Martim,ambdos del Partit Socialista Obrer Espanyol.


"Les manifestacions del senyor Ministre de Sanitat iSeguritat Social, Ernest Lluch, sobre la legalització de les interrupcionsquirurgiques de la

maternitat, han aixecat comentaris per a tots els gusts.

Entre altres coses, el senyor Ministre preten que,un cop aprovada aquesta legalització, les dones, queavortin, ho puguin fer acollint-se a la Seguritat Social.

Pel que veig el senyor Ministre de Sanitat deu ignorar l'article 114 del

Codi de la Deontologia Médica - (article que no metrec del capoll parlant vulgarment) - que prohibeix,als professionals de la medicina, qualsevol atemptat contra el principi biològic de la vida humana. Principi que segons

la mateixa ciencia médica

comença amb la propia fecundació de l'Ovari matern.

Educat en el respecte a les Autoritats Ilegitimes, no rectific les meves

conviccions sobre e! principi de l'acatament a les lleis establertes.

Això, no obstant, corn a simple individu, corn a espanyol del carrer,

em permet discrepar amb una legalització qne , als rnens ulls, lluny de representar cap millora social, no constitueix mes que una vergonyosa claudicació de les institucions del pais davant aquells que necessiten de la despenalització per a justificar llur absència de sensibilitat per a fer front a les seves responsabilitats de pares.

El senyor Ministre de Sanitat i els partidaris de la despenalització de l'avortament argumenten que, cada any en el nostre país, es practiquen mes de trescents mils avortaments clandestins .en condicions infrahumanes i perilloses. No será tant,senyor ministre!

Quants d'assasinats, homicidis, (admetente que l'avortament no sia cap d'aquestes dues coses), robatoris, furts estafes es cometen, en tot el territori del'Estat?

Pensa, el govern del senyor Ministre, legalitzar, per això.l'assassinat, l'homicidi, el robatori, el furt o l'estafa? Esperare que no!

El govern actual d'Espanya té a l'abast tots els mitjans legals per a

derrogar, del Codi Penal, els articles 411, 412, 413, 414,415, 116, 417

del capitol tercer,titol octau del texte en vigor.

No discutesc aquesta legalitat.Tampoc m'atraviré discutir la legitimitat

d'aquest Govern per a modificar o canviar lleis o normes d'obligat compliment. No estam a.davant un govern imposat o mantengut per la força bruta de les armes.

El Govern actual d'Espanya, un Govern eixit d'unes eleccions democràtiques a les que varen concórrer contraoposades tendencies

polítiques. Coherent amb les meves afirmacions anteriors.

si el parlament espanyol --corn sembla probable- vota la

legalització de l'avortament i el govern de la nació promulga

la norma d'execució corresponent; en els cárrecs,

honorifics o no, de servidor de la administració pública,

que pugui tenir encomenats,acataré el que presciruran

els meus superiors jerarquics.

I d'acord amb aquesta coherencia -- que esta per damunt opinions

filosòfiques o politiques - corn a ciutadà d'un pais on

está establerta, constituciónalment, la llibertat d'opinió i

expressió, de conformitat amb les meves creences i les

ensenyances rebudes dels meus majors, continuare

discrepant de quelcom que crec totalment injust;

i que, per afegitó, va en contra d'un dels enunciats de la nostra Constitució

Els defensors de les practiques avortives pretenen que, tots els qui ens manifestam contra la seva legalització. som uns hip6crits; o. en el millor dels

casos, persones que no hem d'afrontar cargues familiars.

La primera qualificació me sembla una confirmació de l'adagi mallorquí "veure el jep dels altres i no veure el seu". En quant al segon punt, Déu sap, prou, que m'agradaria poder afrontar aquestes cargues familiars a les que al.ludia més amunt. Però jo no tenc la culpa de que el meu entorn ambiental

me margini en aquest aspecte

Pretextant questions diferencies d'edat cronològica amb les persones amb qui

m'interessaria poder-me relacionar.Tenc les meves orelles marejades des de que vaig tenir la pubertat.

A bon entenedor, pens que poques paraules basten.

Tornant a l'objecte del present article, amb tots els meus respectes per les

manifestacions del senior Ministre de Sanitat, estic per l'Espanya del canvi, I'Espanya democrática i antifranquista; l' Espanya de les millores socials.

L'Espanya, fins i tot, de la planificaciO familiar.

I aquesta Espanya no crec que tengui res en comú amb aquesta altra Espanya que aplaudeix, covardament, les histeriques protestes de dones que seran qualsevol cosa: femenistes, avortistes, advocades de l'amor lliure mal entes;
 peró que, per al meu concepte, manquen de les més elementals qualitats de l'instinct femení.

Aquesta altra Espanya que, malintencionadament, confon la gent d'ordre i de seny amb els funcionaris del regim passat; toleranta i complice de qualsevol depravació; intoleranta i agressiva amb els qui, soviet arrisquen llurs vides per a la pau i la tranquilitat de tots els ciutadans; sarcástica i irrespectuosa pels qui ens mantenim fidels al culte les ilustres families , a la patria, a l'honor.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Nota: Publicat en el setmanari Sóller num 5001 22/ 01/ 1983 sota el pseudonim de Jaurés.
Jo era aleshores des de l'any 1976 fiscal del jutjat de pau de Fornalutx.

dimecres, 7 de març del 2012

AQUELLA REDADA DE LA BENPOSADA A LA TAVERNA MENFOT


Això fou i no fou. Conten que passà fa moltissims d'anys a un poble que li posaren per nom La Caldera on hi havia una taverna que li deien " La Taverna Menfot". Ha plogut de llavores ençà però malgrat els segons,els minuts,les hores,els dies,les setmanes,els mesos,els anys i fins i tot els segles que han passat: ben pocs crec que a La Caldera han oblidat la redada de la Benposada a la "Taverna Menfot" l'any de gràcia no sabem quina del 1.666.
Fullejant trastos vells hem trobat per començar l`ofici del caporal que acompanyat per altres guardies dirigia aquella operació de la ditxosa redada. Ofici enviat als seus superiors i com Déu mana al Senyor Instructor per suposat. Com exigeix el protocol de la seguent forma comença
" Don Garrot Pam Pam,caporal de la Benposada,pertanyent a la 353 Comandancia actualment prestant els seus servicis com a cap del subgrup Contra Herbes Estranyes de Calapunyetes en unió del guardia lª Garrotet i els Guardies 2ª Bon-Baticul, Guardapits,Llandera,Cabell i Verga de Bou, tots ells amb igual feina a complir que el, en primer lloc s'ha esmentat ,volen, negre damunt blanc, contar allò que passà a una taverna de La Caldera. .
Que havent-se realitzat, la setmana abans, una investigació per membres d'aquest sub grup a la dita localitat de La Caldera, fou detectat en aquella població un niu de consum i tràfic d'herbes estranyes.
Les accions ben actives que’s van practicar donaren com resultat que les operacions delictives tenien lloc a l’interior de la “Taverna Menfot” situada a la Plaça del Gran Paperot Institucional nº 666 de La Caldera
Aixi que per lo que exposam hem de senyalar que a les vuit de l'horabaixa del dia 6 d'agost de l'any 1666 la comissió que actuava i amb el corresponent manament administratiu, procedi a fer un escorcoll de bon dissabte de la ·Taverna Menfot, contant amb la col.laboració del ca Rex Mallorques, adscrit a la nostra 353 Comandancia i especialitzat en ensumar i detectar herbes estranyes, aixi com a identificar i palpar quantes persones es trobaven a l'interior de la taverna esmentada.
En la identificació i palpada d’individus resultaren que duien xarops malèfics i per conseguent es va detenir els seguents personatges:
Oblidat Mussol amb Documentació Nacional 89708789, expedit a La Palmera- Borda,el 30 de desembre de 1658, nascut el 8 de febrer de 1647 fill d’Eloí i d’Oloreta,fadri, venedor, amb domicili al carrer Morat nº 69 de La Caldera. A l’hora de ser detingut duia vint-i-cinc grams de verdureta-dolça damunt ell, distribuiuda en cinc sobres ben preparats. Amb posterioritat i amb motiu d’haver fet un escorcoll a ca seva li trobaren altres 9 grams de verdureta-dolça.
Endarrera Fabiol,amb DN 89708567 expedit a La Palmera-Borda el 20 de febrero de 1658, nascut el 20 de juny de 1644, fill d’Endavant i Na Llampa-Trons, fadri,jornaler, amb domicili a L’Illeta nº 100 de La Caldera. A l’hora de ser detingut duia , damunt ell,0’5 grams d’herba-malsana, 9 grams d’atxum i dues dosis de Les Seves Delicies (LSD). Pel que fa als 0’5 grams d’herba-malsana aquests estaven dins tres sobrets ja preparats per vendre i a la vegada a l’interior d’una bosseta petita que el tal Fabiol quan vé que La Benposada estava palpant els presents, tirà en terra,concretament davall una butaca de la Taverna Menfot, però de seguida en Rex-Mallorques ho ensumà i descobrí com no podía ser d’altra manera, localitzant cop i volta la ditxosa bossa.
Fresquet Fila-Fila ,nascut, el 25 de noviembre de 1645, al País d’Allà Damunt, estudiant de la Sopa, amb domicili a La Caldera, carrer de L’Aigua Salada nº 1, fill d’Aupa i Pastanaga, amb autorització d’Estar Aquí num 1040. El sorprenguérem fent un xigarro amb atxum, d’aquells que els diuen “llegum” quan el detinguéren a l’interior de la taverna Menfot, i ademés duia cinc grams d’herba-malsana i quatre de atxum.
Seguidament el nostre company-ca Rex-Mallorques mos descobri una caixeta metàlica on s’hi amagaven quatre llesques d’Atxum d’un pes de deu grams a la part exterior del taulell de la taverna, concretament entre el tapissar i la fusta, no podent per mala sort esbrinar qui era l’amo de l’esmentada caixeta ( L’intel.ligència del nostre estimat Rex-Mallorques no arriba tan enfora) i tampoc poguérem trobar l’amo d’una xiringa d’aquelles que solen usar els aficionats a prendre herba-malsana i trobàrem p’en terra a la taverna ditxosa.
A continuació es va demanar a l’encarregat de la taverna Menfot que prestàs declaració pels fets que estaven occorrint, essent identificat com en Joanet Gargamella-Buida, major d’edat i amb DNI 89776542.
I perquè mos en recordassim bé d'aquesta passada quan ja van ser les deu del vespre del 6 d’agost de 1666, ho signaren en prova de conformitat aquell que ho instruia i aquell altre que l’ajudava a instruir..
Hem dit que a Joanet Gargamella-Buida li féren unes preguntes. Hagué de respondre-les a un lloc que molts anys de Dictatura havia espantat a més de dos` i que tenia nom El Cuartelillp Li començaren per demanar si era l’amo de la "Taverna Menfot".
Està a nom de mon pare digué ell, però estic arreglant els paperots per posar-ho al meu.
Quin temps duis d’amo ?
Fa dos anys que me’n cuid.
Mos podeu explicar com és que quan hem entrat a Sa taverna hi havia tres persones a una taula propera al taulell fent un “llegum”? - preguntà el cap de la Benposada .
Gargamella-Buida contestà que profitaren que s’havia absentat.
I com és que hem trobat davant el taulell un tubo d’acer amb quatre llesques d’atxum d’un pes de 10 grams?
Negativa fou la resposta de Gargamella-Buida.
I que mos deis de la xeringa trobada a la taverna Menfot davall una butaca?
No en sé noves respongué Gargamella-Buida.
Sabieu que Oblidat Mussol , un dels vostres clients, se dedicava a vendre herbes estranyes a dintre la taverna “Menfot” ?
No ho sabia. La primera hora que ho aprenc
Li havieu cridat mai s’atenció?
Mai ! Categòrica resposta de Gargamella-Buida.
Voleu, Senyor Gargamella-Buida, afegir res a sa vostra declaració?
No, senyors guardies, però vull que quedi clar que quan he vist un client de la taverna Menfot consumir herba estranya l’ha fet fora.
Ho tendrem en compte i ho apuntam. Pot anar-se’n a casa però procuri estar sempre localitzable.
Que passi el detingut Oblidat Mussol ordenà, seguidament, el caporal Garrot-Pam-Pam.
Enmanillat i acompanyat pel guardia Garrotet, Oblidat Mussol feu la seva entrada.
Quines herbes estranyes consumeixes ? li demana just veure’l el cabo ben assegut a una cadira darrera la taula del despatx. A la pared darrera seva hi ha com està manat un retrat de Sa Majestat el Rei Nostre senyor que Déu Guard. ( el que aleshores regnava se suposa).
No hi ha cap cadira per seure, Senyor Caporal ?
No has vengut aquí a seure, sino a respondre a lo que te pregunten. I aixecant. el to de veu: Mos vols dir quines herbes estranyes consumeixes? tornà preguntar el caporal Garrot Pam-Pam.
Herba malsana i atxum Senyor Caporal
I de quant ençà prens aquestes herbes estranyes?
Doncs ja en farà tres.
Passem a una altra cosa. Com te guanyes les garrofes? Només traficant amb les herbes estranyes?
Ah no!. Jo som un venedor. Faig pulseres i arrecades.
Don Garrot Pam-Pam baixa el to de veu. El caporal ha de treure més suc de ses preguntes que està fent.
Mos pots contar quantes vegades has regalat o venut herbes estranyes?
Regalades quatre i venudes cinc.
Mos pots explicar d’on diantres sortien aquells sobres amb verdureta-dolça d’un pes de cinc grams quan te vàrem detenir ahir a la taverna Menfot ? I que mos dius dels altres vint i un grams de verdureta-dolça trobats a ca-.vostra?
Doncs, senyor caporal, són d’un planter que vaig sembrar aquí a La Cadera just ran del torrent.
Bé! I que volies fer amb aquells sobres de verdureta-dolça?
Vendre’ls a 500 leandres cada un.
Quant de sobres has venut aquests dies passats?
Tres.
Fa temps que te dediques a vendre herbes estranyes?
Oblidat Mussol, respongué que uns tres meses.
Quina mena de relació tens amb la taverna Menfot?
Hi vaig cada dia, conec l’amo i em tenc per amic de la casa. Hi ha bon ambient musical. I he pogut fer-hi bons negocis.
( El detingut Oblidat Mussol es referia obviament al negoci de les herbes estranyes)
L’amo del Menfot no t’ha cridat mai l’atenció? Intervengué el guardia Bon Baticul present allà mateix.
Sí una vegada me cridà a l’ordre perquè fumava “llegum”.
(Contradeia per tant a Gargamella Buida qui havia dit precisament que mai)
I a aquesta taverna s’hi ven molta herba estranya ? Què ! Es una taverna de venedors ?, demanà el guardia Garrotet.
Oblidat Mussol confessà que sí i que era l’unic indret de La Caldera que reunia les condicions ideals per comprar i vendre herbes estranyes.
Has d’afegir res més detingut Oblidat Mussol?
Sí. Estic penedit I la veritat faig això perquè estic sense feina I sense doblers, però estic disposat col-laborà amb la Justicia fins on faci falta.
Això ho veurem sentencià el caporal Garrot Pam-Pam. Escriu el nom i llinatge aquí baix, que ho hem d’enviar al Jutjat.
Oblidat feu el que li manaven i acompanyat del guardia Garrotet sorti del despatx per tornà al calabosso.
Qui és el seguent ? demanà Don Garrot Pam-Pam.
Endarrera Fabiol, respongué el guardia Bon Baticul.
Feu passar el detingut.
Entre enmanillat ,com manaven ses ordenances, el detingut Endarrera Fabiol.
Ets N’Endarrera Fabiol, nascut dia 20 de juny de 1644; ton pare és N’Endavant i ta mare li diuen Na Llampa-Trons ? preguntà el caporal.
Sí, senyor ,per servir-lo me respon el subjecte.
Molt bé.Quina mena herbes estranyes fas ús?
Atxum i cualque vegada desde fa un any i mig herba malsana.
I d’aquesta manera te guanyes ses sopes?
Es que ara no tenc feina.
A veure si t’haurem d’ensenyar a ser més respectuós, intervé Bon Baticul.
Fabiol. Has venut herbes estranyes ?
Sí. Unes set vegades.
I quines herbes estranyes eren aquestes Fabiol ? Fabiol fabioler!
Atxum, senyor caporal.
Vol dir! Vol dir! I també n’has fet regal?
El detingut reconeix que sí.
I d’on era aquesta herba estranya que ahir te vam intervenir quan te detinguérem a la taberna Menfot?
L’herba malsana 0’5 grams l’havia comprada el mateix dia a un tio que havia vengut de la Palmera-Borda. L’atxum ho havia comprat dimecres passat un tal Canou que me’n feu part. Pel que fa a Les Seves Delicies això va ser cosa d’un tal Ninot que vengué dimecres.
Ninot i que més ?
Només sé que li diuen Ninot i no tenc més dades sobre aquest tiu,
I que volies fer amb aquestes herbes estranyes Fabiol ?
Doncs miri per on, senyor cabo. Aquesta vegada no era per vendre sino per engolir.
I vols que mos ho engolim també noltros? Venga. Passem a un altra questió. Vas sovint a la taverna Menfot?
Sí hi vaig prou vegades. Per què?
Perquè mos interessa sebre quin ambient s’hi respira i s’hi cuina.
Un bon ambient principalment pels qui mos agraden les herbes estranyes. Hi he fet bon negocis.
I que pretenies fer amb sa xeringa aquella?
Joan Fabiol respongué que: Injectar-me!
A la taverna Menfot hi has consumit herbes estranyes?
Per suposat. I no som jo s’únic. N’hi ha més de dos i de tres.
Explica-mos d’on eren i perquè servien aquelles bolses de color que trobàrem a ca-vostra .
Eren bolses amb herba-malsana i me les havia passades un que li diuen en Tocahores que té un carro i amb qui em vaig topar per la murada de La Palmera Borda.
Com contactaves amb aquest Tocadallons, Fabiol?
Molt senzill. Passejant-me per on el podría trobar. Demanant-li el que havia de menester. En Tocahores, aleshores se’n anava a cercar sa mercadería no sé on i tornava després amb el que jo li havia demanat.
Molt bé! I que feies quan entràrem al Menfot.
Mirava a en Fresquet Fila-Fila fer-se un llegum.
I s’herba-malsana que t’ha costat?
Doncs unes quatre mil cinc centes leandres.
Has d’afegir res més?
Res més senyor caporal. I tot quant he dit és cert I més que cert.
Au! Venga! .Posa el teu nom i llinatge aqui que ho hem d’enviar al Jutge. Guardia Bon Baticul que passi el Fresquet Fila-Fila.. No li toca a ell?
Sí a les seves ordres, respongué el guardia mentre el Fabiol sortia del despatx en companyia del guardia Guardapits.
Linterrogatari de Fresquet Fila-Fila poc més o manco donaria identic resultat que els altres tres precedent.
Les declaracions dels interrogats, totes elles acompanyades, com ja podeu pensar i creure, de corresponents baticuls,garrotades i demés corretjades o llanderades sense fer massa soroll aixi perquè estavem en democracia foren remeses al Senyor Jutge. En concret al Senyor Jutge d’Instrucció.
Ell, la seva senyoria Don Pep Tallat, s'ho mirà fil per randa i amb lupa per veureu millor i envià a demanar a tots els que la Benaurada havia aglapit a la "Taverna Menfot" .
Tornaren un per un,tots a repetir les mateixes cullerades,però això sí volent donar entendre que no havien romput cap plat i manco un ou.
En nom del Tribunal -nomenat ell de " Gent Perillosa i Rehabilitada". el Jutge Tallat els envià tots a casa seva,ara això sí amb la condició d'anar a fer-li una visita cada dia primer i quinze de cada més fins el dia que haguessen de seure al banquet.Els recomenà cercassin un bon misser defensor que els tregués les castanyes del foc quan arribàs aquell dia de presentar-se davant l'Audiència; la qual seria l'encarregada d'enviar-lo passar una temporadeta a l' Hostal No Hi Plou, si eren com ell creia i pensava culpables de totes aquelles malifetes de consumir atxum i demés malesherbes per la qual cosa la Benposada els havia atrapat dia 6 del mes 8 de l'any que tenia tres sisos ( 666) després d'un U (1).
Seguidament convocà a l'AcusadorPere Cacau i li encarregà fer un informe- si procedia- d'acusació.
No trigà gaire,en Cacau de tenir-lo enllestit
Deia l' Acusador que presentava,ell, les conclusions seguents:
" L'Acusador en aquest cas de perillositat social ha arribat a aquestes conclusions:
1 ª Els expedientats ja són tots ells grandets i la seva conducta no és de peix ni de carn i tampoc és de recomenar. No tenen antecedents penals o sigui de penedir-se del que han fet o deixat de fer. Això sí fins el dia d'avui ja que d'avui ençà en tendràn per Na Bet i sa mare. Durant aquest any de la mala bèstia han consumit i fet consumir xarops molt dolents per la salut i que són herbes sotmeses a control, llistes primera i quarta de l'unic Conveni de l'any 1661 que prohibeix fer negoci.conrà i consumir aquesta mena de productes
2 º La conducta d'aquests expedientats está lo que es diu tipificada o sigui degudament inclosa a l'article 2º apartat 7º de la Llei de l'Embut sent d'apreciar a tots ells ser gent ben perillosa per la Societat. ,
3 º Mereixerien que els penjassen a una forca ben gran a la Plaça Major del poble però com que ara tenim Democracia i els amics i parents seus podrien armar una manifestació contra la Nostra Justicia. De cap manera ho podem permetre.
Per tant procedeix dictar una sentencia que declari que són tots els expedientats ben perillosos i de conformitat amb l'article sisè de la Llei de l'Embut aplicar-los les mesures següents:
Se'ls ha de vigilar i medicar una temporada,la que fassi falta. Els metges especialitzats en adobar cervells ho han de fer
Els expedientats per aquesta causa tenen l'obligació de dir on paren i que fan o deixen de fer a aquells que tenen cura de vigilar-los tant de prop com de lluny. I aquests darrers mos ho han de comunicar.
Agafar-los de moment lo que duien damunt ells.
Pagar les costes o sigui pagar tot el paparum escrit i per escriure.
La Palmera-Borda. 13 de desembre de 1.666."
Aquest informe anava acompanyat per un altre de més tecnic que signava el Doctor Canyot que era l'especialista en tractar tot aquell que se'n anava de la xaveta. I consumir herbes estranyes i malsanes com l'atxum era ben segur anarse'n de la xaveta.
" Hàbito leptosomatico amb personalitat esquizotimica sense trastorns ni pensaments incoherents". O sigui que al cap i a la fi no estaven gaire bé del cap però sabien que es pescaven i eren encara més responsables dels seus actes.
Com ja ho havia recomenat el Senyor Jutge, a Oblidat Mussol, els Endarrera Fabiol, Fresquet Fila Fila aixi com l'amo de la Taverna Menfot Joan Gargamella-Buida anaren a veure un bon misser que estudiàs el seu cas i posàs fil a l'agulla per defensar-los i fossen absolts. Triaren el millor que trobaren com poden creure i suposar.
I si non e vero é ben trovato diuen que diuen a Italia.