MOSEN Xavier Haegy
(1870-1932
Sacerdot i patriota alsacià que lluità contra el militarisme prussià i l’impresentable jacobinisme de Paris.
Tres dies després de les eleccions legislatives que havien portat al triomf, als autonomistes, a Alsacia (Onze diputats damunt setze),moria d’un infart,Era l'onze de maig de 1932, a l’edat de 62 anys,un dels més antics lluitadors autonomistes,Mósen Xavier Haegy.
Més de 500 sacerdots de les diocesis d' Estrasbur/Straßburg i de Metz venguéren a la catedral Sant-Marti de Colmar assistir al seu funeral.
Mostra del profund esgarintxament entre l’autonomista Haegy i el francòfil Monsenyor Ruch. El Senyor Bisbe no prengué pas part a les cerimonies i fins i tot hauria prohibit als seus seminaristes d'assistir-hi.
Mósen Haegy,estava dotat de qualitats intel-lectuales excepcionales. Fou un gran alsacià que havia consagrat tota la seva vida i tota la seva energia à la defensa dels drets dels Alsacians-Lorenesos.
Karl-Heinz Rothenberger (p. 191), fou molt elogiós al seu encontre.Conta el periodista René Johann que, dençà 1793, només un francés havia reeixit posar en ridicul el jacobinisme de la burocracia ministerial: Mósen Haegy.
Es de sobres el més bell elogi que hom pugui fer-li.
Haegy havia nascut a Hirsingue/Hirsingen el 2 de desembre de 1870, en el si d'una familia camperola del Sundgau.
A l’edat de 14 anys, entrà al col-legi episcopal de Zillisheim.La seva vocació per al sacerdoci l'empeny, des de 1887,amb 17 anys, a entrar al seminari major d'Estrasburg/Straßburg.
Després de molts estudis brillants a Estrasburg/Straßburg i l’universitat de Würzburg (per manca d’una facultat de teologia catòlica à Straßburg),serà finalment ordenat prevere, el 10 d'agost de 1895 à Straßburg par Monsenyor Fritzen.
Haegy home de la premsa
Després del seu retorn d’Alemanya, és sol-licitat per Mósen Winterer, el canonge Cetty i el seu amic Mosén Sipp.Són els iniciadors d’una premsa catòlica alsaciana indpendenta, tant de la d’Altes-Vosges com de la d’Alts-Rhin, convidats a unirse a ells per continuar l’obra que ells havien iniciat.
Als 26 anys, amb l’acord de Monsenyor Fritzen,es fa càrrec de la redacció de l’Oberelsässischen Landeszeitung. Els abonats passen aviat la xifra de 18 000.
En 1899,el trombam al davant de l’Elsässer Kurier que ell servírà per espai de més de 30 anys.
A causa del seu compromis autonomista abans la guerra, els militars el classificaren com aanti alemany, la qual cosa li valgué tenir prohibida la residència a Alsacia i obligat a residir a un hospital de Polònia (Pleschen), amb el càrrec de guarda malalt.
Haegy, diputat alsacià al Reichstag és qui, el 25 d'octubre de 1918, pronuncia el discurs de comiat al Reichstag dels parlamentaris alsacians-lorenesos.Per ell, els excesos de la dictatura militar dels anys de la guerra, que no havia pas deixat de denunciar, havien acabat per decantar l’Alsacia de l’Alemanya.
El seu combat politic per l’Alsacia
" Er war die Seele des Widerstandes. In ihm lebte dans Ideegut der Heimatbewegung von 1911-1914 fort, dass das Elsass aufgrund seiner geschichtlich bedingten kulturellen Sonderheit berufen sei, zwischen Deutschland un Frankreich zu vermitteln und auszusöhnen ; dazu war die Erhaltung der deutschen Sprache allerdings unumgängliche Voraussetzung ", escriu Karl-Heinz Rothenberger (p. 192).
De 1918 ençà,l’Alsacia va soportant de més en més malament les exaccions de l’Administració i de l’Estat francès Amb llurs Comissions de sorteig,llur politica d’assimilació linguistica i de destrucció ssistemàtica de tot quan pot oposar-se a la politica de nivellement.
Ara és a partir de 1924, després de la victòria dels laïcistes, que Haegy es comprometé totalment dins la lluita politica, sostenint,amb la seva premsa, els signants del Heimatbund aixi com els dirigents autonomistes Ricklin o Rossé,cada vegada que eren atacats o calumniats injustament.
Això li valdrà el veure el seu despatx escorcollast durant hores per la policia el Nadal 1927.
" Vor allem Elsässer ", a partir de 1918. Haegy concentra tota la seva activitat i el pés de la seva premsa damunt la defensa del particularisme alsacià i del catolicisme. No passà mai els limits del Rhin i no es traslladà a França més que dues vegades mentre visqué.
Al sí de la Volkspartei,la fortalesa de la seva premsa,obrà constantment a l'apropament amb les altres Heimatrechtler dels mitjans liberals, i fins i tot del camp communista, per afavorir l’emergència d’un front unic. El seu processament contre Helsey (6 al 7 gener 1927) li donà la mida de l’iniquitat de la justicia francesa qui deixà el tribunal transformar-se en sala d'espectacle entre el fiscal i els advocats del periodista patriota (cinc dels quals un era membre de l’Acadèmia francesa i dos altres ministres en funció).
Hi hagué el judici de Colmar.A La policia li hauria agradat detenir-lo amb els altres caps autonomistes, però davant l’absència de proves inculpatòries,la cua entre les cames, hagué de resignar-se a deixar-lo en llibertat. El jutge d’instructió de Molusa/Mülhausen haurá de declarar i tot que si podia enganxar Haegy, deixaria molt gustos córrer tots els altres.
Aixi que llibertat, pogué testimoniar al Komplottprozess a favor dels seus amics Ricklin, Fashauer i Rossé, acusats de complot i entregats a mans d’una justicia sense escrupols.
La seva declaració feu sensació i impressionà fortament tots aquells que eren presents dintre la sala del tribunal.
Durant quatre anys encara, continuarà la seva lluita politica, apropant-se de més en més a aquells que reclamaven la constitució d’un Estat federat alsacià. Com home intel-ligent i advertit que era, s’havia adonat que l’autonomia administrativa, a
la qual s’aferaven alguns membres del U.P.R., no podia garantir eficasment les llibertats alsacianes de les quals, tota la seva vida.
Haegy fou un fervent defensor de l'autonomia i identitat cultural del seu poble,testimoni d’un afecte sense mancança.
Es per això que fou i segueix essent,prohibit el seu record !
El diputat Rossé vengué veure’l just abans de morir, cap a les cinc de l’horabaixa, per xerrar encara uns quants minuts amb ell.
Cap el final de l’entrevista, Haegy li prengué la mà, l’apretà i li digué amb veu greu : " Wir müssen weiter kämpfen, Gott befohlen. "
Fou el seu testament politic. A penes Rossé havia abandonat el seu dormitori que Haegy cridà la monja.enfermera : " Schwester, o welcher Schmerz ! " I exhalà el darrer guspir.
Mosen Haegy reposa a la seva terra nadiva, a l’ombra de la capella de lcementiri de Hirsingue/Hirsingen.Damunt el seu bagut els seus amics havien desplagat una senyera Rot un Wiss (blanca i vermella) que un policia present a la cerimonia frissà de retirà. La seva tomba quedà sempre coberta de flors per els seus amics autonomistes, molt temps encara després la darrera guerra.
Ara cap carrer és aqui per recordar la seva memòria, quan Gambetta, qui mai desempenyà cap paper a Alsacia, té els seus a Straßburg, Colmar i Mülhausen.E laïcista Emile Combe té un carrer a Dornach, dintre une Alsacia concordataria.Igualment Enric IV (el primer rei borbó de França), qui mai reinà
ni posà els peus a Alsacia, té el seu carrer a Eckbolsheim...
I hom podria multiplicar aixi els exemples il-lustrant aquesta cridanera injusticia.
Sacerdots i homes patriotes com l’alsacià Xavier Haegy es mereixen ser recordats no tan sols pels seus propis compatriotes sino per tots aquells i aquelles a qui un estat estranger ens ha imposat i ens imposa la seva dominació politica i cultural.
