El 1986 es celebrà a Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua.Al Teatre Principal de la Ciutat de Mallorca hi tenguéren lloc alguns actes.Aleshores a vegades escrivia cartes i articles a la premsa diaria. Era una persona modestia apart mitjanament conegut en alguns ambits culturals del nostre petit nacionalisme illenc i catalanesc.
El 4 de maig passat feu doncs trenta anys que des d'una llotja de l'esmentat Teatre Principal vaig tenir la seguent intervenció. Devien ser les sis i mitja de l'horabaixa:
"
Sóc en Jaurés, col.laborador literari de la premsa , dita a Mallorca forana, escrivador de Cartes al Director en temps passats; l' " home més lleig de Mallorca i demés illes Balears segons un d'aquells "il.lustres filòlergs" del nomenat Circol Cultural Mallorqui que dimecres passat , ens obsequiaren, a les portes de l'Auditorium, amb una extraordinaria,gegantina i acaparadora manifestació de tretze individus qui - " impasible el ademán" - protestaven per l'acte, al dir d'ells, imperialista a la nostra roqueta, de l'obertura d'aquest Congrés de la Llengua catalana. " Balears no és Catalunya". Tampoc l'Argentina i el Perú són Espanya però si són països hispànics
.Voldria fer patent al Senyor Fité qui ha tractat el tema de " la incidència dels mitjans de comunicació audiovisuals en el procés d'estandardització " del fet vergonyós , existent principalment a la premsa escrita de Ciutat (Palma) de Mallorca on en nom d'un malentés concepte de la llibertat d'expressió quan a nivell cientific, escolar o el que li vulguin dir sembla prou clara la questió - es publiquen unes cartes i unes polèmiques, damunt la nostra llengua i la seva unitat que , com assignatura filològica mereixen tan sols l'honor d'un zero per part d'un professor de gramàtica o d'un corrector de faltes d'ortografia; però que són endemés ofensives i insultants a la nostra dignitat col.lectiva.
Em sembla que no n'hi ha prou que de tant en quant els redactors oficials dels nostres periòdics s'emparin en textos constitucionals, per a afirmar que, gramaticalment la llengua que parlam mallorquina, menorquina, eivissenca, formentarera és la mateixa que parlen catalans, valencians, rossellonesos a algueresos. i que el nom cientific d'aquesta llengua és el de Llengua Catalana; però que en el pla familiar i col.loquial, molts s'aferren al nostre estimat dialecte o variant mallorquina i que per tant és comprensible el recel al nom de Català. Quan precisament a nivell cientific i oficial està reconeguda la denominació de català a la nostra llengua.
Aquestes cartes i aquestes polèmiques de la cerimonia de la confusió no han de ser permeses. Cal que siguin foratgitades i es prenguin mesures contundentes i que hi hagi una protesta formal de les nostres Autoritats Acadèmiques.
Vull aclarir que no sóc d'esquerres, tampoc renec de la meva ciutadania espanyola; però per damunt tot i malgrat entrebancs i incomprensions d'uns i altres, jo estim la meva terra, la seva gent, la seva avior i estic orgullós de la seva llengua i no consent veure-la trossejada i encara menys insultada i ridiculitzada",
Joan Antoni ESTADES de MONCAIRA i BISBAL
Nota. El meu numero de congresista era el 34,803. Fité és el cognom d'un altre congresista que prengué part mollt activa al mateix II Congrés de la Llengua Catalana..
