Un dissabte de la Mare de Déu de l' Esperança (El 18 desembre del 2010) a n'es
Restaurant des Cruce de Vilafranca, acompanyats de s'il-lustre músic i cantaire
Bartomeu Nicolau i Morlà més conegut per Tomeu Penya i altres dignataris de sa diplomacia,musica,lletra i ciència;sa fundació Fortor volgué reunir-se per celebrar amb una excel-lent menjua anticipadament i amb millor humor Nadal i l' Any Dos mil onze.
Deviem ser - vaig ser un dels convidats - una trentena o més de barons o sigui membres des Club des Sexe Masculi. Es qui fins ara - ningu ho ha desmentit - si no és el sexe fort. almanco és des qui sa suposa que van fort.
Mentre se mos estava repartint es plats amb bons tiberis de conill amb ceba, frit mallorqui,caragols,cervesa, cava i un llarg ètcetera m'escomet, de bones a primera, una cambrera de la Casa.
Jo a vostè el conec.
Sí i d'on?
De sa televisió. De Crónicas Marcianas
Ah. molt bé. I quina és la gràcia de vostè senyoreta?
Vanessa.
Ai senyoreta Vanessa!
M'heu vist a sa televisió -
diuen que fent es coió -
no sé i no m'importa si tenen o no raó,
cadascu ho veu de diferent color.
Jo donc gràcies a Déu no ser maricó.
I clar i en bon mallorqui
vos diré que s'armari
no el tenc per amagar-m'hi
i tampoc sortir-hi
sino es jac i pantalons penjar-hi.
Senyoreta Vanessa,
sé que ell som un homo major
però cabal i educat que amb consideració
rendeix pleitesia a vostra jovenil bellesa.
Vos ho dic amb sinceritat i tendresa
i no ho prengueu per s'ansa que crema
sino per aquella que tot ho calma:
Me semblau maca i encantadora
a més de diligenta i treballadora.
No estant autoritzat vostres llavis besar;
almanco permeteu-me fer-ho a sa vostra mà.
Servidor vostre, senyoreta.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
