El somni de la junta de granots

Jo som el que som i no pretenc ser més de que som<span style="font-style:italic;">
Junta de Granots
Junta de granots era el nom donat afectuosament per Don Xim de Torrella a c s a les tertulies setmanals de l’Acadèmia ( avui Reial Acadèmia) Mallorquina d’Estudis Geneològics, Heraldics i Històrics. Una entitat cultural dedicada a la investigació de les nostres arrels familiars que fa més de quaranta anys fundà Sebastià Feliu de Cabrera i Quadreny. Un gran entés en heraldica i nobiliaria i una persona de distinció senyorivola a l’antiga usança mallorquina.
L’ acadèmia aquesta segueix existint encara que fa temps que no la frequent per motius que aquí no venen al cas però que anys enrera vaig ser un habitual de les seves tertulies que es feien en un principi a Can Feliu de Cabrera, després a l’Estudi General Lulià o a Can Weyler seu actual d’Arca.
Segueix existint amb els seus acadèmiics numreraris que obligatoriament han de residir a Mallorca i són els únics que poden elegir i ser elegits directius i els acadèmics corresponents que són tots aquells que no ho són de número. També uns quants acadèmics com l’arquitecte i urbanista Gabriel Alomar Esteve ( no confondre amb l’escriptor i politic Gabriel Alomar Villalonga) meresquéren la distinció de ser nomenats “Acadèmic d’Honor”.
Des de fa uns anys l’Acadèmia té president al prestigiós catedràtic émerit de la UIB Doctor Romà Pinya Homs. Abans havien de Romà Pinya havien ocupat carrèc tan honrós : el comte d’Olocau avi de Sa Altesa Reial Roser Nadal de Puigdorfil princesa consort de Preslav ( pels monarquics de Bulgaria) i Don Jaume Cirera Prim bibliofil i millor genealogista que Déu Totpoderòs guardi un i altre en la Seva Santa Companyia.
Ja fa uns quants anys – i d’aleshores ençà ha plogut més de quatre pics – que vaig tenir la joia i el “gran honor” de ser rebut com a corresponent en aquesta docta i actualment Reial Acadèmia on record haver tengut molts i bons companys i per dir veritat gaudint de la seva benevolència i cortesia no tenia ni tenc l’ambició de canviar de categoria de soci.
Però no és d’això que vull parlar. Vos vull parlar d’un somni que un dia vaig tenir i qui, precisament ell, parla de granots i de juntes de granots.
Segons somni servidor es trobava a una galaxia i a un pais nomenat Granota. Jo era un granot i el meu pais era dels més cultes del plandeta aquell.
Jo em dedicava a l’estudi a l’estudi de les questions genials i m’havien fet president d’una entitat anomenada Acadèmia de les tres granotes.
Erem uns grapats de socis – uns de primera i altres de segona – tots de pinyol blau o, almanco, això ens creim ser.
Un dia tiràrem junta per admetre socis nous en el clan tant per una categoria com per l’altra. Els aspirants havien d’ ésser admesos per unaminitat.
Gaire problemes hi hagué en aquest sentit fins que es posà damunt la taula la candidatuira d’En Tada de l’Aire.
La majoria estava a favor que Tada de l’Aire fos soci de primera, però els granots Pica Montera, Brial de Brilonga i Sucre Vella s’hi oposaven.
“S’hi el feim soci de primera ho contarà a tohom. Endemés escriu al Barral d’Oli”.
No sabiem el que Tada escrivia en el Barral d’Oli. Simplement era un periodic que no era del gust d’aquells tres socis.
Tada de l’Aire no fou admés soci de primera de l?Acadèmia de les tres granotes. S’hagué d’aconhortar amb una categoria inferior; encara que tots coïncidien que era un bon genialista.
Amb això sòna una campaneta. De cop i volta em vaig despertar. Simplement havia somniat.


Quan fa una quinzena i busques d'anys aquest articlet sorti publicat,dalt les pàgines d'Ultima Hora, va ser gros. La catefa de botiflers,mossons i pollets entrats en costura que es passejen per la roqueta mallorquina ho prengueren molt tord. Aquests mateixos havien d'escarinxar-se els seus vestits d'hipòcrits quan el 2002 vaig participar al programa Cronicas Marcianas de Tele Cinco que, a dir veritat, gens me favorí; però a ells que els importava. Ja tenia la sentencia condemnatòria feta. Per contra els autentics senyors, els que ho eren i ho són de veritat - independentment del llinatge i dels calers - s'ho prenguéren amb més seny i filosofia.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

Hauria succeït l'Any de la Bèstia. Any 1,666

Ho llegim a l’Apocalipsi L’ Escriptura Sagrada ho diu.
de Sant Joan i al verset 18 del capitol 13
Aquí hi ha saviesa. El que té enteniment, compti el número de la bèstia, ja que és número d’ home. I el seu número és sis-cents seixanta- sis.
666 un numero com un altre qualsevol com el 13 mateix que espanta tant als supersticiosos i supersticioses o el 18 que és ara el de la majoria d’edat i m’han contat que a França ho era dels bombers. En la llengua de Molière, Racine i La Fontaine un bomber és “ un pompier”. En el argot sexual del país veinat fer un francès es diu “ faire un pompier” o també com sustitut o sinònim s’empra l’expressió “ faire un 18” .
Supersticions, creences, lo que vulgueu. Les coïncidències alguna raó tenen. Res compareix per art de màgia.
Anys enrera frequentant l’ Arxiu Històric de Mallorca em vaig topar amb quelcom relacionat amb el 666. L’any 1.666. Una dona de Fornalutx amb casa al carrer dit del Pujol ha estat victima, ella i els seus infants, d’agressió fisica per part de tres individus. Ho denuncia al Batle Reial qui aquell temps es veu tenia competències judicials.
Es el 26 de febrer . Mos trobam un divendres. La vidua Joana Maria Arbona - es presenta davant el Batle Reial de la Vila de Sóller Joan Frontera.
En 1.666 Fornalutx és una alqueria que forma part de Sóller i al davant de la seva administració local hi ha l’” Universitat” formada per jurats de ma major, mitjana i menor . El Batle Reial n’està al davant.
Denuncia la vidua Arbona a Pere Francesc Vicens i al seu fill Damià. També a Bartomeu Fontanet alies Mansorell per un suposat delicte d’agressió fisica i verbal.
Joana Maria conta que els agressors li espenyaren les portes i escorcollaren sa casa a més de fotre-li tres garrotades amb una carabina.
Joana Maria, en 1666, tenia trenta cinc anys. El seu difunt espòs era en Joan Arbona dit del Raig. La malifeta hauria tengut lloc l’any anterior tres mesos abans i sobre les tres de la matinada.
Amb l’esmentada vidua Joana i tal com ella contarà ara al Batle Frontera l’acompanyaven el fill Joan de 20 anys i les filles Joana Maria ( com la mare) i Margalida Arbona encara minyones.
La primera té, segons l’escrit de denuncia, deu anys i la segona nou.
Cridaven i flastomaven diu na Joana Maria vidua.
Bartomeu Fontanet – un dels denunciats - d’ofici teixidpr de lli intentarà justificar el succeït dient que ell i els seus dos altres companys estaven cercant un bandejat de nom Miquel.
Ja han passat trescents quaranta-. Tres anys. Fornalutx en fa més de cent que no pertany a Soller i les antigues “Universitats” en fa més de doscents que han sigut substituides pels actuals ajuntaments.
En 1666 el nostre rei es diu Carles II. Fa pocs mesos que ha sucedit a son pare Felip IV.Rei de les Espanyes i per tant titolar de les corones de Castella i Aragó - Rei doncs de Mallorca - el darrer monarca de la Casa d'Austria morirà trenta-cinc anys després sense deixar descendencia directe. La Història el mos recorda amb el malnom de l'endimoniat.
A França feia un grapat d'anys que reinava i governava un cunyat de Carles II. El Borbó Lluis XIV casat amb la seva germana gran Maria Teresa i, ell mateix, fill de l'infanta espanyola Aina d'Auatria tia paterna de Carles II i de la Reina de França Maria Teresa d'Espanya.
Un nét d'aquest Lluis XIV esdevindrà, l'any 1700, titolar de les corones espanyoles amb el nom de Felip V, quan, el Dia de Tots Sants, mor el seu besoncle a Madrid; estrenant-se a aquest país nostre la dinastia de Borbó,actualment reinant en el 2009.
Any 1.666. Un any del segle XVII.
666 numero posterior a 665 i anterior a 667. Referit com numero mascle ( ho són tots els pars) a la Biblia Cristiana, Conegut com el Nombre de la Bèstia. La Bèstia no és altra cosa que l'Esperit del Mal que la mitologia beaturil associarà senpre al sexe entés sempre de manera luxuriosa,pecaminosa i negativa. El mateix solitari 6 - que vé després del 5 i abans del 7 - és del Manament que diu: " No fornicaràs ni cometràs actes impurs".