Aquest fou un fet històric i veridic, que hauria passat a Mallorca i a la vall de Sóller, abans de la primera meitat del segle XIX.Ai Senyor ! Com han canviat les coses avui en dia. Sobretot desde que mori el Franco sembla que el que vesteix és criticar i ridiculitzar l' Església i principalment els capellans.
Això d'anar ara missa els diumenges i festes de guardar, pareix que ja nos s'estila i només serveix, per quatre velles i quatre vells dels temps de Na Maria Castanya que no saben com passar tot el sant dia. Però, fa més de cent seixanta quatre anys enrera,la cosa era molt diferent gràcies a Déu. (Vista d'Olot) (Cotxes estacionats prop de l'església parroquial de Sóller)
Clar que també les masses fan mal. Mala cosa és servir-se de la Religió, de l'Església i dels seus sacerdots per no haver de tornar els doblers manllevats.
D'un fet, com aquest, en fou victima- com hem pogut esbrinar consultant l'expedient 18/22/6 de l'arxiu diocesà de Mallorca- un home d'Olot ( capital de la comarca gironina de La Garrotxa) que, aleshores, habitava Sóller.
Havia nascut cap el 1790 . Era fill d'Ignasi Boix i de Sabrina Molina.
Els cognoms Molina i Boix segueixen ben arrelats a Olot. Ho podeu comprovar fullejant la guia telefónica. El fill del Senyor Ignasi i de la Senyora Sabrina es deia Miquel.
Miquel Boix Molina treballava de corder.
Inmigrà a Mallorca i s'establi a Sóller l'any 1827, deu anys abans que nasqués el pintor Josep Berga i Boix fill il-lustre d'Olot.
Convivia amb una tal Antònia ,la qual,ell,presentava com la seva propia esposa.No obstant sembla cert que, des de l'any 1818,estava separat de la seva legitima muller segons informació rebuda del Vicari General del Bisbat de Vic.
Tot plegat serviria al subtinent Don Andreu Alberti - que pertanyia al cos de Voluntaris Reialistes i era d'una familia que els deien,a Sóller. de Ca'n Sivella - per proclamar ,un bon diumenge,als quatre vents i a qui el volgués escoltar,el 29 de maig de 1831 que, el Senyor Miquel Boix, hauria dit que les persones com els animals no tenien ànima i que, quan a una casa passaven el rosari, ell posava sempre l'excusa de que tenia mal de cap per amar-se'n i no haver de resar. Igualment l'acusava d'haver dit que no hi havia cap necessitat de fer dir misses pels difunts.
Ja vos podeu imaginar, l'any 1831, aquestes acusacions eren molt greus. Gravissimes!
Això apart no teniem encara una monarquia parlamentaria i ni tan sols constitucional.
Ferran VII- pare de la rebesàvia del rei actual - era un monarca absolut.
Miquel Boix, evidentment, ell negà, rotundament,la contarella del Subtinent Alberti.
" Es una mentida i una calumnia per no haver-li de tornar uns reals que li he" deixat a Don Andreu".
Tanta fou la trascendència i la importancia donada a la pretesa irrelegiositat del Senyor Boix i a les paraules del Subtinent de Voluntaris Reialistes; que, Miquel Boix Molina, hagué de compareixer, davant el Tribunal Eclesiàstic del Bisbat de Mallorca, acusat d'haver comés el "delicte d'impietat" .
Per sort el Rector de la parroquia de Sant Bartomeu de Sóller - Mossen Bernat Galmés - donà bones referències del feligrés Miquel Boix Molina. En una carta - del 6 d'octubre d'aquell mateix any adreçada a les autoritats competentes - senyalava haver vist algunes vegades a missa a l'acusat Miquel Boix Molina - veí de Sóller i natural d'Olot - i no tenia noticies que aquesta persona. hagués atemptat de paraula contra els dogmes de la Santa Mare Església I era fals que tengués mania al res del Sant Rosari.
Dos dies després - el 8 d'octubre - el corder Miquel Boix Molina era absolt per el Molt Il.lustre Senyor Provisor i Vicari General Don Salvador Andreu.
La sentencia deia en llengua castellana:
" Visto el testimonio remitido....la indagatoria tomada al reo, los informes del cura párroco de Sóller y atendiendo a los demás que debía verse y atenerse :
FALLAMOS que deben absolverse como absolvemos a Miguel Boix Molina del delito de haber proferido expresiones contra el Dogma y declaramos que no está completamente autorizado para vivir separado de su mujer y mandamos se siguen testimonio de esta providencia para que en debida forma se de parte a esta Real Audiència. Asi lo pronuncio, mando y firmo..."
Com acabà el tema del divorci o separació matrimonial d'aquest paisà de qui al segle XX i al XXI ha estat batle de Ciutat i Senador d'Espanya Don Joan Fageda Aubert ;no ho sé
Aquesta ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada