dijous, 20 de març del 2008

ALS ENDERRIS QUE PEL CARRER M'ESCOMETEN JOAN ANTÒNI


A tots aquests enderris
que m'escometen pel carrer -
Joan Antoni ! Joan Antoni ! -
com si fos un beninomi
per considerar-me doncs bé
el que ara diuen un friqui
o sigui un tocat del boll
i demanen aquest doi
de francès o mallorqui.
M'estic recordant ara
de la vostra bona mare.
D'haver anat a la televisió
no n'estic gens empegueït
del que sí estic empegueït
és veure la gran cultura,

d'una gent que té cara dura
de dir que has fet ridicul
per lluir.te amb dones
mostrant el seu cul;
quan ella no tant per conya
sino més per manca de vergonya,
d'aquestes cròniques bajanes
nomenades "marcianes"
la vista s'han recreat,

Era Cròniques Marcianes
l'obra d'un senyor
que fou de Casamajor.
alies d'un tal Sardà Tamarró
on travestis i marietes
gent molt "normal"
en opinió d'aquesta Espanya plural
tant curta de vista
com ben poc socialista.,
surtia tota ella
a la graella.

A la gent que havia perdut sa xaveta
era el progtama dedicat
i per fer guisa o punyeta
uns quants pics premiat.

A vosaltres ,raça espuria,
que creu donar-me
lliçons de vivor
i als "beats" i "beates" falços
que me tractau de degenerat;
vos dic, amb tota la meva furia:
És possible tanta pena donar-me.
oh impresentables infeliços,
i per quatre pardalades m'hagiu picat ?