El 1986 es celebrà a Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua.Al Teatre Principal de la Ciutat de Mallorca hi tenguéren lloc alguns actes.Aleshores a vegades escrivia cartes i articles a la premsa diaria. Era una persona modestia apart mitjanament conegut en alguns ambits culturals del nostre petit nacionalisme illenc i catalanesc.
El 4 de maig passat feu doncs trenta anys que des d'una llotja de l'esmentat Teatre Principal vaig tenir la seguent intervenció. Devien ser les sis i mitja de l'horabaixa:
"
Sóc en Jaurés, col.laborador literari de la premsa , dita a Mallorca forana, escrivador de Cartes al Director en temps passats; l' " home més lleig de Mallorca i demés illes Balears segons un d'aquells "il.lustres filòlergs" del nomenat Circol Cultural Mallorqui que dimecres passat , ens obsequiaren, a les portes de l'Auditorium, amb una extraordinaria,gegantina i acaparadora manifestació de tretze individus qui - " impasible el ademán" - protestaven per l'acte, al dir d'ells, imperialista a la nostra roqueta, de l'obertura d'aquest Congrés de la Llengua catalana. " Balears no és Catalunya". Tampoc l'Argentina i el Perú són Espanya però si són països hispànics
.Voldria fer patent al Senyor Fité qui ha tractat el tema de " la incidència dels mitjans de comunicació audiovisuals en el procés d'estandardització " del fet vergonyós , existent principalment a la premsa escrita de Ciutat (Palma) de Mallorca on en nom d'un malentés concepte de la llibertat d'expressió quan a nivell cientific, escolar o el que li vulguin dir sembla prou clara la questió - es publiquen unes cartes i unes polèmiques, damunt la nostra llengua i la seva unitat que , com assignatura filològica mereixen tan sols l'honor d'un zero per part d'un professor de gramàtica o d'un corrector de faltes d'ortografia; però que són endemés ofensives i insultants a la nostra dignitat col.lectiva.
Em sembla que no n'hi ha prou que de tant en quant els redactors oficials dels nostres periòdics s'emparin en textos constitucionals, per a afirmar que, gramaticalment la llengua que parlam mallorquina, menorquina, eivissenca, formentarera és la mateixa que parlen catalans, valencians, rossellonesos a algueresos. i que el nom cientific d'aquesta llengua és el de Llengua Catalana; però que en el pla familiar i col.loquial, molts s'aferren al nostre estimat dialecte o variant mallorquina i que per tant és comprensible el recel al nom de Català. Quan precisament a nivell cientific i oficial està reconeguda la denominació de català a la nostra llengua.
Aquestes cartes i aquestes polèmiques de la cerimonia de la confusió no han de ser permeses. Cal que siguin foratgitades i es prenguin mesures contundentes i que hi hagi una protesta formal de les nostres Autoritats Acadèmiques.
Vull aclarir que no sóc d'esquerres, tampoc renec de la meva ciutadania espanyola; però per damunt tot i malgrat entrebancs i incomprensions d'uns i altres, jo estim la meva terra, la seva gent, la seva avior i estic orgullós de la seva llengua i no consent veure-la trossejada i encara menys insultada i ridiculitzada",
Joan Antoni ESTADES de MONCAIRA i BISBAL
Nota. El meu numero de congresista era el 34,803. Fité és el cognom d'un altre congresista que prengué part mollt activa al mateix II Congrés de la Llengua Catalana..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada