L'AVORTAMENT NO ÉS CAP MILLORA

Aquest és un article que vaig escriure l'any 1983 quan el cap del Govern central de Madrid era el Senyor Felipe Gonzalez Marquez i el ministe de Sanitat era Ernest Llull Martim,ambdos del Partit Socialista Obrer Espanyol.


"Les manifestacions del senyor Ministre de Sanitat iSeguritat Social, Ernest Lluch, sobre la legalització de les interrupcionsquirurgiques de la

maternitat, han aixecat comentaris per a tots els gusts.

Entre altres coses, el senyor Ministre preten que,un cop aprovada aquesta legalització, les dones, queavortin, ho puguin fer acollint-se a la Seguritat Social.

Pel que veig el senyor Ministre de Sanitat deu ignorar l'article 114 del

Codi de la Deontologia Médica - (article que no metrec del capoll parlant vulgarment) - que prohibeix,als professionals de la medicina, qualsevol atemptat contra el principi biològic de la vida humana. Principi que segons

la mateixa ciencia médica

comença amb la propia fecundació de l'Ovari matern.

Educat en el respecte a les Autoritats Ilegitimes, no rectific les meves

conviccions sobre e! principi de l'acatament a les lleis establertes.

Això, no obstant, corn a simple individu, corn a espanyol del carrer,

em permet discrepar amb una legalització qne , als rnens ulls, lluny de representar cap millora social, no constitueix mes que una vergonyosa claudicació de les institucions del pais davant aquells que necessiten de la despenalització per a justificar llur absència de sensibilitat per a fer front a les seves responsabilitats de pares.

El senyor Ministre de Sanitat i els partidaris de la despenalització de l'avortament argumenten que, cada any en el nostre país, es practiquen mes de trescents mils avortaments clandestins .en condicions infrahumanes i perilloses. No será tant,senyor ministre!

Quants d'assasinats, homicidis, (admetente que l'avortament no sia cap d'aquestes dues coses), robatoris, furts estafes es cometen, en tot el territori del'Estat?

Pensa, el govern del senyor Ministre, legalitzar, per això.l'assassinat, l'homicidi, el robatori, el furt o l'estafa? Esperare que no!

El govern actual d'Espanya té a l'abast tots els mitjans legals per a

derrogar, del Codi Penal, els articles 411, 412, 413, 414,415, 116, 417

del capitol tercer,titol octau del texte en vigor.

No discutesc aquesta legalitat.Tampoc m'atraviré discutir la legitimitat

d'aquest Govern per a modificar o canviar lleis o normes d'obligat compliment. No estam a.davant un govern imposat o mantengut per la força bruta de les armes.

El Govern actual d'Espanya, un Govern eixit d'unes eleccions democràtiques a les que varen concórrer contraoposades tendencies

polítiques. Coherent amb les meves afirmacions anteriors.

si el parlament espanyol --corn sembla probable- vota la

legalització de l'avortament i el govern de la nació promulga

la norma d'execució corresponent; en els cárrecs,

honorifics o no, de servidor de la administració pública,

que pugui tenir encomenats,acataré el que presciruran

els meus superiors jerarquics.

I d'acord amb aquesta coherencia -- que esta per damunt opinions

filosòfiques o politiques - corn a ciutadà d'un pais on

está establerta, constituciónalment, la llibertat d'opinió i

expressió, de conformitat amb les meves creences i les

ensenyances rebudes dels meus majors, continuare

discrepant de quelcom que crec totalment injust;

i que, per afegitó, va en contra d'un dels enunciats de la nostra Constitució

Els defensors de les practiques avortives pretenen que, tots els qui ens manifestam contra la seva legalització. som uns hip6crits; o. en el millor dels

casos, persones que no hem d'afrontar cargues familiars.

La primera qualificació me sembla una confirmació de l'adagi mallorquí "veure el jep dels altres i no veure el seu". En quant al segon punt, Déu sap, prou, que m'agradaria poder afrontar aquestes cargues familiars a les que al.ludia més amunt. Però jo no tenc la culpa de que el meu entorn ambiental

me margini en aquest aspecte

Pretextant questions diferencies d'edat cronològica amb les persones amb qui

m'interessaria poder-me relacionar.Tenc les meves orelles marejades des de que vaig tenir la pubertat.

A bon entenedor, pens que poques paraules basten.

Tornant a l'objecte del present article, amb tots els meus respectes per les

manifestacions del senior Ministre de Sanitat, estic per l'Espanya del canvi, I'Espanya democrática i antifranquista; l' Espanya de les millores socials.

L'Espanya, fins i tot, de la planificaciO familiar.

I aquesta Espanya no crec que tengui res en comú amb aquesta altra Espanya que aplaudeix, covardament, les histeriques protestes de dones que seran qualsevol cosa: femenistes, avortistes, advocades de l'amor lliure mal entes;
 peró que, per al meu concepte, manquen de les més elementals qualitats de l'instinct femení.

Aquesta altra Espanya que, malintencionadament, confon la gent d'ordre i de seny amb els funcionaris del regim passat; toleranta i complice de qualsevol depravació; intoleranta i agressiva amb els qui, soviet arrisquen llurs vides per a la pau i la tranquilitat de tots els ciutadans; sarcástica i irrespectuosa pels qui ens mantenim fidels al culte les ilustres families , a la patria, a l'honor.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
Nota: Publicat en el setmanari Sóller num 5001 22/ 01/ 1983 sota el pseudonim de Jaurés.
Jo era aleshores des de l'any 1976 fiscal del jutjat de pau de Fornalutx.