DE L'AHIR SEMPRE UN APREN

Un soldat estranger enterrat a Fornalut l'any 1638
Consta al llibre d'obits o sigui de difunts de l'església de Fornalutx (Mallorca) que se guarden a l'Arxiu Diocesà que: " el 26 de juliol del 1638 fou enterrat a la capella del Sant Cristo Antoni Bazlo,soldat estranger de la companyia del capità Blai Janini o Janine". No es diu de quina terra o país era nadiu ni que havia vengut a fer ni perquè es trobava a Mallorca i manco a Fornalutx que aleshores era llogaret de Sóller. Simplement es senyala que " no deixà testament" i que Fra Bartomeu Amengual l'assisti amb els auxilis espirituals.
Una comissió de l'aguinaldo
A Fornalutx es va constituir pel Nadal de 1914, i per causa de la primera mondial nomenada també guerra europea, una "comisión del aguinaldo" la missió de la qual era enviar alguna ajuda als soldats ferits a l'esmentada guerra.
N'era president Joan Sastre Escales, un fornalutxenc que havia estat a França on tenia una botiga de queviures a Chalons dins la regió de la Xampanya. Aquest Joan Sastre Escales esdevindrà tinent batle de l'ajuntament fornalutxenc en temps de la dictadura del General Primo de Rivera. També ocuparà el càrrec de president de l'agrupació local d'Esquerra Republicana quan hi hagué la segona república.
De vice president hi havia Salvador Sastre Arbona. El tresorer era Macià Vicens Reynés qui ocuparà càrrecs com el de fiscal municipal de pau, delegat local sindical i fins i tot jefe local de Falange Española Tradicionalista y de las Jons enttre els anys 1946 o 1947 a 1956. Com a secretari hi havia Bartomeu Mayol Arbona ( de Sa Costera) que era cunyat del President de la Comissió. Els vocals eren Antoni Arbona Mayol i Bartomeu Mayol Ros
Guillem Gomila Ballester prevere
Havia nascut a Sóller (Mallorca) i quan l'any 1865 hi hagué a Mallorca una epidèmia de colèra era el capellà de l'hospital que s'establi o improvisà a Sa Llotja.
Posteriorment va ser vicari coadjutor de les parroquies de Puigpunyent i Escorca.
Segons una ressenya possiblement del setmanari Sóller o del diaria La Almudaina moi a S'Esgleieta - lloc del terme municipal d''Escorca - el 30 de març de 1892
L' Orfeon Republicano Sollerense
L'octubre del 1900 era fundat a Sóller (Mallorca) per musics d'idees i simpaties republicanes una banda anomenada "Orfeón Republicano Sollerense".
Un any després amb motiu del seu primer aniversari i segons els papers escrits de l'època,la banda interpretava l' "Arre Moreu".
A començament del dinou havia estat ajusticiat a Ciutat (Palma) un tal Miquel Arbona,de malnom Moreu,cap d'un escamot de lladres i malfectors que era natural de la vall de Sóller.
Tenia relació una cosa amb l'altre? Possiblement però ho deixam amb interrogant
El Sindicato Católico Agrario de San Isidro a Fornalutx
Entre el 19 de març de 1919 i el 31 de març de 1937 funcionà a Fornalutx l'anomenat "Sindicato Agricola Católico San Isidro".Es regia per la llei de Sindicats Agraris del 28 de gener de 1906 i el reglament de dits sindicats de 16 de gener de 1908.
De caire confessional els encarregats de la parroquia existent al municipi o sigui el rector Llorenç Mas Mesquida i després el regent i posteriorment econom Antoni Caparó Busquets en foren els conciliaris.
Entre els fundadors fundadors d'aquest sindicat hi figuraven els meus avis Joan Baptista Estades de Moncaira Bennasser de Massana ( 1863-1953) i Antoni Bisbal Llaneras nyirvi (1967-1948) aixi com el meu oncle Bartomeu Estades Solivellas ( 1894-1981). Altres socis fundadors destacats foren el meu besoncle el vicari Guillem Solivellas Arbona (1868-1950), el mestre d'escola Antoni Saura Sans, el propietar¡ de Sa Domenega i tafona casa de Can Xoroi Jordi Mayol Ballester, Josep Mayol Ros passador,Macià Mayol Ripoll, Vicenç Colom Colom mil entre altres més.
Per raons de la guerra civil el 7 de gener de 1937 s'acordà dissoldre'l
Polèmica entorn al lloc on col.locar la trona a Sóller l'any 1719

Consta a papers antics ( Referència 17/15/2) que's conserven a l'Archivo Diocesano. El 16 de gener de 1719 els jurats de la vila de Sóller sostenien una polèmica ben encesa amb el patró de la capella de Sant Sebastià sobre on calia instal.lar la trona de la parroquial església de Sant Bartomeu.
Els jurats volien que el lloc idoni de la trona fos el de la capella del Sant Centurió Romà, però Joan Baptista Estades-Prom - un familiar de llunyans avantpassats de servidor - que era el patró encarregat de tenir cura de la capella esmentada no li volia allà.
Ganivetades per Sóller. Febrer 1911
El diari "La Almudaina" publicava la seguent noticia relacionada amb Sóller i amb dos veïbs d'aquesta població.
Ramon Arbona Serra de vint i dos anys havia pegat una ganivetada al seu paisà Josep Morell Mayol i l'havia ferit al braç.
Les males puces d'un funcionari fornalutxenc del 1888
Ho vaig llegir a uns dels primers exemplars del setmanari Sóller que l'amo en Joan de Can Pinoi fundà l'11 de juliol de 1885.
12 de maig de 1888- segons el setmanari abans esmentat - un veí de Fornalutx hauria anat a pagar ses contribucions corresponent al trimestre en vigor de les nomenades "Contribucions Territorials". Com que han passat dos dies després del tancament de la cobrança, li fan pagar un recàrrec de primer grau. El fornalutxenc no està conforme i a més li demana i suplica al funcionari que anoti el recàrrec en el rebut. El funcionari es nega fer-ho. El contribuent fornalutxenc aleshores reclama la llista de contribuents morosos autoritzats pel batle ( el de Fornalutx se suposa ja que Fornalutx és un municipi independent des de fa anys) segons el darrer parragraf de l'article 22 de l'instrucció que hi ha aleshores en vigor per a procedir en contra dels qui deuen a l' hisenda publica.
El funcionari no aten la reclamació, s'exalta i amenaça al fornalutxenc ( ignoram el seu nom,llinatge i malnom) de treur'l amb caixes destrempades.
Un consolat de França a Sóller
Fins a finals del segle passat (XX) França tenia a Ciutat (Palma) un consolat de carrera. Es a dir que el consol pertanyia al cós diplomàtic francés i tant ell com els principals ajudants seus eren funcionaris del Ministeri d'Afers Estrangers de Paris.
Dit això sembla que entre els anys 1898 i 1930 hi hauria hagut a Sóller una agència consolar de caracter honorific. Dos sollerics estiguéren al davant d'aquesta agència. Llorenç Bauçà ( possiblement es tracti d'un Llorenç Bauçà de mal nom tumbolles) a qui sucedi el seu ajudant Joan Marqués Frontera més conegut per En Joan de Can Alic.
A la mort d'aquest darrer el juny de 1930 l'agència sollerica del Consolat francès a Mallorca tancà ses portes.
El baró Papillon du Chateau. Un aristocrata francès casat amb una mallorquina
Ho vaig llegir dalt d'una esquela que se publicà al setmanari Sóller. Un 6 de juliol de 1972 hauria mort qui sembla es cognomenava Pierre Henri Papillon du Chateau, d'edat de vuitanta-vuit anys i tenia titol de Baró. "Le Baron Papillon du Chateau". La vidua d'aquest baró era de Sóller i nomia Francisca Martorell Femenias.
A Sóller hi ha uns Martorell Femenias que els diuen de Can Blai.
Unes cabrevacions pobleres del 1638
Pobleres sí.Si perquè es tracta d'edificis situats al municipi de Sa Pobla al plade Mallorca . Any 1638 dia 23 de maig davant el notari Jeroni Rosselló, Pere Serra veí de Sa Pobla i fill d'altre Pere nomenat de Marina cabrevejava unes cases amb corral amb alou del Magnific Joanot Desbrull hereu de la Senyora Elisabeth Fuster. Cases i corral comprats segons acte del notari Joan Bonet del 15 de juliol de 1587 per Antoni Serra de Marina. Una sentencia arbitral del 1583 en reconeixia la propietat als Serra de Marina.

Com fou inscrit en 1763 el baptisme d'un fornalutxenc nascut fora del matrimoni.

Consta l’inscripció aquesta al llibre de baptismes I/27B10 que correspon als anys 1755 a 1768 i que pot conaular-se a l'arxiu diocesà. Està escrita en mallorqui mijanament culte però obviament no normalitzat.
Diu :” En la iglesia de la Nativitat de Nostra Senyora de Fornalutx al denou del mes de febrer de lo any mil set cent xixanta tres, jo Jaume Mayol prevere y vicari en Fornalutx ( aqui hi manca la paraula baptizi ) ... un mnyó que nasqué als 18 de dit circa del mati, fill està en plet (sic) y de Paula Arbaona. Se li fonch posat nom Antoni Mateu Josep Bonaventura. Foren padrins Bartomeu Estades y Maria Alberti tots del present llioc de Fornalutx a los quals adverti etc etc”. ( Hi ha una signatura Jaume Mayol pr y vicari) També una nota marginal que diu. " No se sab son pare y se posa el llinatge de sa mare Paula Arbona

El Rector Mas,de Fornalutx i la seva carta al Bisbat pel canvi de vicari coadjutor
Érem en 1913. L'església de la vila de Fornalutx passava de filial de la parroquia de terme de Sant Bartomeu de Sóller a la categoria de parroquia d'entrada. Fou el 1º de juny d'aquell any que el Bisbe Doctor Pere Joan Campins Barceló signava el corresponent decret. El fins aleshores vicari in capite de l'església fornalutxenca, el sacerdot margalidà Mossen Miquel Morey Fluxà era enviat de rector a la nova parroquia de Llloseta. A Fornalutx, el 15 de juny de l'esmentat any 1913, feia entrada solemne i prenia del càrrec de Rector de la Parroquia de la Nativitat de Fornalutx, Mossen Llorenç Mas Mesquida nascut a Campos l'any 1881. Venia amb nomenament del goverrn espanyol segons establia el concordat existent aleshores i que el Papa Piusa IX i la Reina Isabel II - l'avia del Rei Alfons XIII regnant en 1913 - havien signat. Per ajudar al nou rector, el bisbat havia nomenat vicari coadjutor a un prevere natural i veí de Fornalutx de noms i llinatges Jaume Alberti Reynés, més conegut pel malnom del "·Capellà Mostel" o també "Vicari Mostel".
Però mesos més tard el senyor bisbe decidi canviar al vicari "Mostel" i posar enlloc seu a un altre sacerdot també vinculat amb el poble de Fornalutx: Mossen Guillem Solivellas Arbona natural de Llluc i veii de Fornalutx on tenia bens heretats de la seva difunta mare Maria Arbona Mayol (de Sa Cabana) qui era fornalutx.
El Rector va rebre una carta on se li comunicava el canvi de vicari coadjutor aixi com el cessament de Mossen Jaume Alberti Reynés com a tal vicari.
A l'Arxiu Diocesà Ref III/110/127 ham trobat la resposta de Mossen Llorenç (el rector) al bisbat. Imprés podem llegir:
Lorenzo Mas Mesquida Cura Parroco Fornalutx.
Escrit a mà llegim:
31 de mayo de 1914 M I S ( o sigui Muy Ilustre Señor Molt Ilustre Senyor)Acabo de recibir su atenta.Nada tengo que objetar a su contenido. Por tanto continuará interinamente Don Jaime hasta que Don Guillermo reciba el nombramiento.Me pareció prudente no decir una palabra a Don Jaime ni entregarle el cese que recibí hasta recibir el otro. Si le parece lo contrario avise. Me repito S.S.( o sigui Su Servidor El Seu Servidor) i signa: Lorenzo Mas parroco.
El 2 de juliol de 1914 Mossen Guillem Solivellas Arbona entrava en funcions com a vicari coadjutor de la Parroquia de Fornalutx. Va morir l'any 1950 i el 1947 en motiu dfe les seves noces d'or com a capellà,l'ajuntament de Fornalutx dedicà el carrer de "Sa Llluna" on vivia al seu nom.
El Rector Mas que tenia el càrrec en propietat renuncià a elll l'any 1935 després de vuit anys df'absència obligada per malintesos entre els seus feligresos fornalutxencs i ell. El sucedi com a econom, el sacerdot solleric Antoni Caparó Busquets qui en 1927 havia sigut nomenat "Regent de la Parroquia".
Llorenç Mas Mesquida va mori al seu poble nadiu de Campos l'any 1947.
El relleu del Rector Mas,de Fornalutx l'any 1927
El sacerdot natural de Campos Mossen Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) va ser oficialment rector (parroco en castellà) de la parroquia de la Nativitat de la Mare de Déu de la vila de Fornalutx des de la seva creació a mitjans del 1913 fins a finals del 1934. Ocupava el càrrec en propietat segons establia un concordat del temps del Papa Pius IX amb la Reina Isabel II.
El Rector Mas era un rector potser más il-lustrat pels feligresos qui a l'epoca li van tocar i el seu tacte i diplomacia amb ells ben fluixos per no dir d'una absència total.
Un avalot a rel de les festes patronals del septembre de 1927 l'obligà a marxar de Fornalutx. Tot i aixi en data del 3 d'octubre d'aquell any enviarà una carta al Bisbe Llompart suplicant-li que nomeni un regent a qui deixarà la rectoria i una tercera part de sa paga de rectorll. No fa esment en cap moment a les seves desevinencies amb el poble de Fornalutx sino a una suposada malaltia crónica intestinal.
La carta oficialment enviada des de Fornalutx diu: Ilustrisimo Señor Padeciendo el que susscribe una enfermedad crónica intestinal compatible con los trabajos inherentes a una parroquia con auxiliares de haberlos para sustituirle al crearse aquella;pero incompatible si dichos auxiliares no tyengo.
Suplico se digne nombrar un Regente a quien cederé la Casa Rectoria y la tercera parte de la noimina. Dios guarde V.Ilma muchos años etc i la firma Lorenzo Mas C.P. ( que volia dir Cura Párroco)
El dia 7 seguent el Vicari General Mossen Jaume Homar comunicava que en aplicació del codi de dret canonic cano 275 el rector Mas es retirava a viure al seu poble Campos amb la tercera part de la nomina que li pertocava i es nomenava per reemplaçar-lo al davant de la parroquia a un altre sacerdot amb el titol de regent.
Hagués pogut seguir essent rector fins el dia que mori, però com ja he dit abans renuncià de manera definitiva a finals de l'any 1934 en plena Segona Republica quan el concordat ja no tenia vigència.

Sorprés quasi infraganti


L'Almudaina fou un periodic mallorqui de Ciutat qui pels anys cinquanta es va juntar amb "Correo de Mallorca" i formaren "Diario de Mallorca".
Aquesta "Almudaina" - la del 26 d'agost de 1927 - contava que:
Maria Mayol Vicens, de 36 años contaba dinero en el cuarto dormitorio y había oídio ruido en una de las ventanas,lo que le llamó la atención y vió un individuo que no conoció que encaramandose sobre una escalera forcejaba la puerta de la referida ventana, el que huyó al verse descubierto.
"L'Almudaina"acaba dient : Practicadas lasdiligencias oportunas ha resultado la detención del vecino Luis Massanet Servera el que como presunto autor de los hechos ha sido puesto a disposición dek Juzgado.
El succeït aquest hauria tengut lloc al municipi de Fornalutx.