POEMA A FORNALUTX

Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.

Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell es mor a la palla.

Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.

Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.

Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.

Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d’aquells que marxaren
i un dia- pobres però amb honra -tornaren.

A Fornalutx hi tenia una casa
que encara fa molta vasa
davant l'Ajuntament ella està,
mon paret l'heretà d'un oncle capellà
a qui el carrer es dedicà.
No tenint infant a externs passarà:
Déu sap si un banc la s'endurà.

Prop de mon pare i ma mare,
juntament amb tot avantpassat
a Fornalutx vull ser jo enterrat;
segons el ritual cristià
en presència d’un capellà.
Aquesta és ella ara
la meva voluntat.
Extern o parent l’heu de respectar.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal