Aquest petit pais nostre

Als qui neguen que a Mallorca xerram català

" Som i serem gent catalana
tant si es volcom si no és vol
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol"

Cansat de tenir tanta paciència,
el petit país guspira la indepèndencia.
Pel gran país la solució
està sempre en la submissió
i que tot petit país
faci,ell, cas omís
del dret de l'autodeterminació.

El nostre petit pais sempre ha tengut consciència
que ja de molt enrera
una bella i gran nació era
feta de gent tota de lletres i ciència.
Diuen pel Gran País
que el petit país
a consciència m'inventa historia
i és que en el gran hi ha molta boira.
El Gran País per manca de vista
ha fomentat l'esperit separatista.
Per dir ell tota la veritat,
el Petit Pais mai, ha volgut estar separat;
és el gran qui l'ha obligat.

Sí tal com sóna l' ha obligat
i durant anys l'ha menyspreuat.
Això ja vé de temps del primer Borbó
i les dues republiques no foren solució.
D'aquesta llastimosa situació
no en té cap culpa l'actual Borbó.
Res de l'altre món demana el petit al gran:
llengua i cultura pròpia té el primer
d'igual importancia i rang
que la llengua i cultura pròpia del darrer.

Si seguim per aquest mal cami d'incomprensió,
de cremes de banderes i simbols d'un i altre sentit
no m'estranyaria arribi a guanyar un dia el partit
partidari ell d'obtenir la separació.
D'una illa d'aquest simbòlic i a la vegada existent país, servidor
té les arrels eixides de moltes generacións i guardo la il-lusió
de veure la nostra bandera tradicioonal
onejant al pal més principal
de tota balconada institucional.
Res hem inventat
i mai mentida hem contat
Som i serem sempre el que hem estat
i a més ens hem ,malgrat altres, considerat -
de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó,
no una regió qualsevol sino la gran nació
que a l'edat mitja féren els antics reis d'Aragó.